"Català, punt crític": Canviem massa fàcilment de llengua?
Les últimes enquestes d'ús social del català són preocupants, sobretot entre els més joves. Però els catalanoparlants mantenim el català en el dia a dia? Canviem massa fàcilment de llengua en situacions quotidianes? En una cafeteria, en un comerç, a l'administració, a les activitats de lleure amb nens i nenes, als caus i a l'esport, o quan ens dirigim al col·lectiu immigrant?
Els catalanoparlants sempre fem càlculs
"Quan ens adrecem a algú que no coneixem o quan ens dirigim a una administració que tradicionalment parla en castellà, sempre fem un càlcul de com ens hi adreçarem", assenyala Vicenta Tasa, directora de la Càtedra de Drets Lingüístics de la Universitat de València: "Això ho fem moltes voltes sense adonar-nos-en, perquè ho tenim molt integrat.
Jo el que recomano, també per higiene mental, és: tu tria parlar català i a veure què passa.
El dret a ser atès en català
El reportatge"Català, punt crític", del "30 minuts", mostra diverses situacions quotidianes en les quals el català ha anat perdent presència. La Mireia Morales i la Blanca Roca han fet un experiment per al perfil d'Instagram SosCatalà: volien saber si a les cafeteries del centre de Barcelona els responien en català. L'experiment va sortir pitjor del que s'imaginaven, com explica la Blanca.
Era com si parléssim xinès. No ens entenien de cap manera."
La Mireia afegeix: "El concepte d'atendre és que almenys t'entenguin. Ja no demanem que el parlin, perquè sembla que sigui demanar massa ara mateix".
Que t'entenguin és un dret lingüístic que tenim com a catalanoparlants i a Barcelona sovint no se'ns respecta.
L'Ona Falcó és periodista i creadora de continguts a Instagram. En el seu perfil, explica una situació que és molt habitual amb l'ús de la llengua. Li va passar en un establiment d'ungles del barri de Sants de Barcelona: "La majoria de les treballadores són dones immigrants i la seva llengua materna és el castellà. En canvi, la majoria de les clientes que hi van parlen en català. Però, directament, quan es dirigeixen a les treballadores ho fan en castellà." L'Ona també els parlava en castellà, fins que un dia, inconscientment, ho va fer en català i la treballadora va canviar al català: "Va ser ella que va fer el canvi. I em vaig quedar una mica parada, que no hauria de ser així, però aquesta noia sabia parlar català. I, durant la conversa, vam continuar parlant en català. Perquè aquesta persona pot haver arribat ahir o pot haver nascut aquí." L'Ona es va endur una lliçó.
"Deixem de jutjar pel color de pell, per la procedència, i deixem de sentir-nos acomplexats. El català es parla i s'entén.
Català a les aules, però i als patis?
A l'Institut La Plana de Vic la majoria d'alumnes són de famílies immigrants, del Marroc, de l'Àfrica subsahariana i de la regió índia del Psanjab. Parlen 25 llengües d'arreu del món, i al pati la llengua comuna és el català, gràcies, entre altres factors, a la feina d'aprenentatge de la llengua a les aules d'acollida intensiva. Però el pati de l'Institut La Plana és una excepció a Catalunya. Majoritàriament, el català es queda a les aules i s'abandona als patis. Ho van detectar fa anys estudis del síndic de greuges i la Plataforma per la Llengua. Als patis de les zones urbanes, només un 14% de les converses dels alumnes d'ESO són en català.
Més queixes per discriminació lingüística
L'Ajuntament de Vic ha estat condemnat per posar com a requisit el nivell B2 de català per a una plaça d'operari de cementiri. Han recorregut la sentència. Amb l'assessorament de la Plataforma per la Llengua han detectat contradiccions en la sentència: el nivell de castellà que es demana a les bases concursals està per sobre del nivell de català. "I, malgrat tot, el que s'impugna és el coneixement del català –denuncia Rut Carandell, directora de la Plataforma per la Llengua–, i s'abaixa el coneixement del català per part del jutge, sense entrar en el nivell de castellà". Fa temps que la Plataforma denuncia una regressió jurídica i nombrosos casos de catalanofòbia en el dia a dia. En pocs anys, l'entitat ha passat de tramitar 300 queixes per discriminació lingüística a 3.000.
L'exemple de Suïssa
La catedràtica Vicenta Tasa ha investigat els diferents models de democràcia lingüística d'arreu del món, tots aquells estats netament plurilingües, com és el cas de Suïssa. Al cantó dels Grisons s'hi parlen tres llengües: l'alemany, l'italià i el romanx, aquesta última amb poc més de 50.000 parlants. El reportatge"Català, punt crític", del "30 minuts", ha viatjat a Chur, la capital dels Grisons, per veure quins són els drets de què disposen els parlants de romanx. "És una minoria molt protegida –explica Vicenta Tasa–, perquè el 0,5% de la població és de parla romanxa i així i tot té més drets lingüístics dels que tenim els catalanoparlants, que en som molts més". Segons la catedràtica, "en una democràcia lingüística, quan una llengua és oficial en un cantó, regió o autonomia, el funcionariat ha de saber i ha de poder atendre en eixa llengua".