Catalunya com a refugi del crim organitzat
Crida l'atenció el "Follow the money" –segueix el rastre dels diners– a la signatura del correu electrònic, sota el nom d'una de les persones que treballa a l'Oficina Nacional de Drogues de Bèlgica. Per als cinèfils, és una frase coneguda de la pel·lícula "Tots els homes del president"; és el consell que li dona el confident al periodista Bob Woodward per destapar la corrupció del Watergate.
L'Oficina Nacional de Drogues la va crear el govern belga el 2023 després que unes bales rebotades d'arma de guerra matessin una nena. L'objectiu del sicari era un narcotraficant. Aquest temor es comença a despertar a Catalunya després dels últims homicidis amb arma de foc a la via pública en hores d'activitat social i després, també, que dues persones acabessin ferides per una munició que no anava per a elles.
Cocaïna i amenaces
A Bèlgica, abans de l'assassinat de la menor, ja hi havia hagut altres avisos del poder que estava agafant el crim organitzat vinculat al narcotràfic, com l'amenaça al que era ministre de Justícia.
També el port d'Anvers els donava pistes de la situació, amb uns decomisos de droga que anaven a l'alça. De fet, va ser la porta d'entrada de la cocaïna a Europa el 2023 amb 116 tones decomissades.
Al capdavant de l'Oficina hi ha Ine Van Wymersch. Explica que l'organisme està pensat per donar resposta d'una manera "multidisciplinària" i això implica diversos departaments del govern.
Si volem resultats diferents, necessitem començar a fer coses diferents.
La teoria de l'iceberg
Van Wymersch compara el crim organitzat amb un iceberg, "en veiem els tirotejos, el tràfic de drogues", però hi ha una part que queda invisible on hi ha el blanqueig de capitals, la corrupció i aquesta és la que el fa fort.
"Si només s'ataca allò que és visible, l'iceberg es refà aviat", sentencia. En canvi, es tracta "d'actuar sobre la temperatura de l'aigua" per anar desfent-lo, perquè "un iceberg no sobreviurà en una societat càlida".
"Hem d'actuar amb bones polítiques educatives i de lluita contra la pobresa", diu Van Wymersch.
L'assassinat del carrer Balmes
L'assassinat del carrer Balmes de Barcelona, després d'altres cinc també per arma de foc, ha despertat la ciutadania d'una amenaça que sol ser invisible, la del crim organitzat.
L'estiu passat al carrer Consell de Cent, tant o més cèntric que Balmes, hi va haver un homicidi similar; en aquell cas, conseqüència d'una guerra interna entre els Skaljari i els Kavac.
La víctima del carrer Balmes és un home que buscaven les autoritats belgues per tràfic de cocaïna al port d'Anvers. Amb una varietat d'identitats falses, havia triat Catalunya per refugiar-se de la persecució judicial i qui sap també perquè sabia que d'altres volien la seva mort.
El cap de la Comissaria General d'Investigació Criminal, el comissari Ramon Chacon, explica que hi ha dos tipus de crim organitzat que ve a Catalunya, el que pretén "instal·lar-se, fer-se fort, anar arrelant i fer una estructura criminal aquí". Aquest els preocupa perquè s'hi vol quedar. I l'altre, el que ve per amagar-se, és el que últimament els està donant més maldecaps.
El port de Barcelona
El de Barcelona és un dels ports d'envergadura d'Europa. Els últims anys també ha detectat l'increment d'entrada de cocaïna, fins a superar les 20 tones decomissades l'any.
La realitat no es coneix mai, sempre la basem en els decomisos. Però el mercat de la cocaïna és molt canviant.
El cap de Vigilància Duanera, Carlos Gavilanes, explica que han detectat que hi ha un desplaçament cap als ports menors, com el de Màlaga: "Va obrir fa poc algunes línies noves i ja hem vist com ràpidament les organitzacions han intentat introduir per aquest port alguns contenidors amb cocaïna. I al port de Vigo, també."
I això passa en paral·lel al decomís rècord mundial que va fer l'UCO de la Guàrdia Civil a l'Atlàntic, on en un vaixell que havia salpat de Sierra Leone hi van trobar 30 tones de cocaïna.
Amb independència de la droga decomissada, la diagnosi dels cossos policials i de l'àmbit de la justícia coincideix: hi ha més armes de foc, hi ha més cocaïna –ara la porta d'entrada és Espanya– i hi ha més violència associada al crim organitzat. L'intendent Antoni Rodríguez fa una exposició que serveix d'advertència.
Si el narcotràfic desplaça la llei i incorpora la violència, el que està fent aquest subjecte econòmic és convertir-se en un subjecte polític, perquè no canvia l'economia, canvia la democràcia.
Ja fa anys que tots els organismes que es dediquen a combatre el crim organitzat saben que hi ha una política que no poden deixar mai de banda perquè és la que acaba sent més efectiva, molt més que decomissar-los tones de droga als narcotraficants i és la mateixa que el confident li va recomanar al Woodward: "Just follow the money!".