Cirurgia abans de néixer pionera a Europa: operen a Barcelona un fetus amb els budells per fora
Redacció
Introduir els budells a un fetus dins del ventre de la seva mare. Aquesta operació s'ha aconseguit per primer cop a Europa, i ha estat a Barcelona.
Un equip d'especialistes dels hospitals Sant Joan de Déu i Clínic Barcelona van operar aquest febrer el Thiago quan encara era dins del ventre de la Camila.
Calia resoldre-li una gastrosquisi, una malformació en què els budells o altres òrgans es desenvolupen fora del cos, per un forat a la paret abdominal.
La cirurgia fetal, una decisió difícil
En l'ecografia del primer trimestre, els metges van detectar la malformació al fetus. Per trobar-hi una solució, van derivar la mare gestant al centre de BCNatal, el consorci de medicina maternofetal integrat pels dos hospitals.
En aquests casos, com que no estan protegits, els budells queden exposats al líquid amniòtic, s'inflamen, perden reg sanguini i s'endureixen, amb conseqüències molt greus per al nadó després del naixement.
Com que el seguiment ecogràfic va mostrar que la malformació s'anava complicant, van proposar als pares l'opció de la cirurgia fetal, una operació que fins ara s'havia dut a terme en molt poques ocasions a Colòmbia i als Estats Units, però mai a Europa.
"Vam ser molt sincers i els vam dir que no ho havíem fet mai, que no s'havia fet mai a Espanya. De fet, jo no sabia que no s'havia fet a Europa, només en coneixíem alguns casos a Amèrica", explica el cirurgià especialista en medicina fetal de l'Hospital Clínic Josep Maria Martínez.
"Hi havia un 95% de probabilitats que anés malament, però els pares van decidir tirar endavant", ha afegit el cap de Cirurgia de l'Hospital Sant Joan de Déu, Xavier Tarrado.
La mare reconeix que inicialment van pensar a rebutjar la cirurgia. "Però el doctor em va ajudar a acceptar-la, perquè era el camí més viable per al meu nadó", ha dit la Camila.
El director de BCNatal, Eduard Gratacós, explica que el més habitual en aquests casos és fer la intervenció després del naixement, "però aquest cas era tan greu que el nadó corria un risc molt elevat de perdre gran part dels budells si no es feia aviat".
Tarrado afegeix: "Si no s'hagués intervingut al ventre de la mare, el nadó corria el risc de patir la síndrome de l'intestí curt i haver de requerir nutrició parenteral a llarg termini."
Aquesta cirurgia, conclou Gratacós, serveix per "evitar la lesió i aconseguir que aquests nadons tinguin una vida normal".
Una operació complexa en molt pocs centímetres
El 10 de febrer, un equip integrat per especialistes en medicina i cirurgia fetal, cirurgia pediàtrica, anestesiologia i neonatologia van operar durant dues hores i mitja el Thiago. Era la setmana 28 de l'embaràs.
Per preparar el fetus i la mare, dues setmanes abans li van injectar bòtox, una toxina per relaxar l'úter.
El dia de l'operació, els metges van anestesiar tant la mare com el nadó. Els cirurgians van fer una incisió al ventre de la gestant per accedir a l'úter i van recol·locar el fetus, que només pesava 700 grams en aquell moment.
Per arribar dins de la placenta, van fer unes petites incisions per les quals podrien introduir les càmeres i altres instruments, com agulles i pinces, de només 3 mil·límetres. "Havíem de fer-ho de la manera menys agressiva possible", ha explicat Martínez.
Van intercanviar líquid amniòtic per gas per poder crear un espai dins de l'abdomen que els permetés veure-hi i operar amb seguretat i van anar introduint acuradament l'intestí, que tenia una longitud de 80 centímetres i un diàmetre de 3 a 15 mm, per un forat de només 1,5 centímetres.
Recuperació favorable del nadó i de la mare
Gratacós reconeix que "un dels pitjors malsons" de l'equip era que operaven "dos pacients alhora, un dels quals era una pacient sana, la mare", i no volien causar-li complicacions.
No n'hi van causar. L'embaràs va prosseguir i el nadó va néixer mitjançant part amb cesària la setmana 34, sis setmanes després de l'operació, després de trencar aigües de manera espontània. Tant la mare com el nadó van evolucionar de manera favorable i el petit Thiago, que té ara dos mesos, s'alimenta amb normalitat.
"Va ser una experiència de molts nervis", reconeix la Camila, "però acaba molt feliç, amb el nostre fill aquí".
La gastrosquisi, una malformació poc comuna
Aquestes malformacions es donen en entre 2 i 3 de cada 10.000 naixements. Representen doncs uns 120 casos anuals a Espanya i uns 2.400 a Europa. Tot i això, la cirurgia fetal només es pot fer en un 10% dels casos, els que tenen una evolució més complexa. Com en el cas del Thiago, on s'observava una sortida molt gran dels intestins.
Josep Maria Martínez explica que no se sap la causa que provoca que els intestins es desenvolupin fora del cos. "El que hem descartat és que sigui genètic", explica.
Per això, els especialistes ressalten que "s'obre una nova via d'esperança, que pot canviar radicalment el pronòstic i la vida d'aquests infants i les seves famílies".