Mor als 103 anys Josep Vallverdú, creador del Rovelló i un dels escriptors més prolífics en català
Ha mort als 103 anys l'escriptor Josep Vallverdú, creador del quisso més entremaliat i cèlebre de Catalunya, el Rovelló.
Ha estat un dels autors en català més prolífics, amb més de 300 títols publicats com a narrador, poeta, dramaturg, assagista i traductor autodidacte, tal com ell mateix es definia.
Aquest any es va acomiadar de la vida pública amb un acte a l'Arxiu Comarcal de la Noguera, a Balaguer, que va servir per repassar la seva llarga trajectòria, personal i literària, i on va confirmar que tenia tres obres pendents per publicar.
Nascut a Lleida l'any 1923, Vallverdú va estudiar Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona, on va conèixer figures clau per a la llengua catalana com Antoni Badia i Margarit i Joan Triadú.
Va ser professor d'institut i universitat, es va casar amb la pedagoga Isabel Arqué, però ell sempre va tenir clar que el que li agradava era escriure:
Si alguna cosa m'ha divertit a la vida és crear històries.
I no va deixar de fer-ho mai des que als dotze anys va crear el primer poema i als tretze va engegar una versió de la representació nadalenca "Els pastorets", que ell mateix va il·lustrar i que es va perdre durant la Guerra Civil.
El juliol de l'any passat, el dia que feia 102 anys, va presentar nou llibre, la seqüela de "Rovelló". Ha estat la seva obra més universal, amb edicions arreu del món, i forma part de l'imaginari dels catalans des que es va publicar l'any 1979, ara fa 47 anys:
Un dia vaig pensar: podries escriure una història d'un gos, ximplet, intel·ligent com tu, i vaig pensar en el Rovelló.
El creador de les aventures del gos amb nom de bolet va conrear tota mena de gèneres literaris, però sobretot va destacar en la novel·la infantil i juvenil, amb títols de capçalera per a diverses generacions, com "En Roc Drapaire" o "Tres xacals a la ciutat".
Un guerriller de la llengua
Diversos premis Folch i Torres i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes són alguns dels molts reconeixements que va rebre l'obra de Josep Vallverdú, que des de fa anys dona nom a Lleida a un premi d'assaig en català, la llengua que sempre el va ocupar i preocupar.
En l'entrega de la Medalla Centenària de la Generalitat, l'escriptor, que es definia com un guerriller de la llengua, va constatar certa "aversió a la realitat catalana" i va llançar un missatge clar sobre la manera de rellançar l'ús social del català:
La llengua retrocedeix perquè no s'empra prou. L'hauríem d'usar constantment.
Pocs dies abans havia presentat el seu últim llibre de memòries, "Mosaic de tardor", on repassa tots els esdeveniments que l'han marcat a les últimes cinc dècades.
Tot plegat va ser el 2023, en el marc de l'Any Vallverdú, una commemoració que ell mateix explicava que vivia amb serenor i emoció per les moltes mostres d'estimació i afecte que va rebre. "No només és corprenedor, sinó també molt emocionant", va admetre en l'homenatge al Palau de la Generalitat.
Sempre atent a l'actualitat, l'escriptor admetia que el preocupava el canvi climàtic i el fet que el món electrònic domini excessivament sobre el món reflexiu.
L'any 2020 es va convertir en el primer fill predilecte que es nomenava a Lleida des del 1927, però durant la seva vida va viure en diferents punts del país.
Els últims anys a Balaguer, amb la seva segona esposa, Antonieta Vilajoliu. Allà els anys no li van impedir mantenir fins al final l'activitat, dibuixant i escrivint una estona cada dia, amb un optimisme que molts trobaran a faltar.
