Clara Mattei, economista: "L'austeritat ha impulsat governs autoritaris i feixistes"

L'economista nord-americana Clara Mattei (Estats Units, 1988) posa en dubte que el capitalisme sigui l'ordre natural de les coses. Aquesta acadèmica, de pares italians, explica que el sistema econòmic actual presenta com a inevitables la pobresa, l'atur, la inflació i l'austeritat, quan realment són instruments de control polític i social. 

Aquestes són algunes de les reflexions que recull al seu últim llibre de divulgació, "Escapar del capitalismo" (Capitán Swing, 2026). Alguns temes que planteja són la relació entre creixement i desigualtat, així com la dependència que hi ha entre el progrés dels Estats Units i d'Europa i la pobresa del Sud Global. 

Professora d'Economia a la Universitat de Tulsa, on dirigeix el recent Centre d'Economia Heterodoxa, denuncia que "el món econòmic és actualment antidemocràtic". Llicenciada també en Filosofia, Mattei planteja una nova visió del món amb alternatives i solucions al capitalisme. 

Núria Jar: Defensa que el capitalisme no és inevitable, ni científic ni natural. De fet, el títol del seu llibre és "Escapar del capitalisme", cosa que suggereix que deixar-lo enrere és extremament difícil. Com és possible? 

Clara Mattei: El nostre sistema econòmic no està estructurat per satisfer les nostres necessitats. Hi ha una oposició entre allò que les persones necessiten per sobreviure i el motor del sistema, que és acumular cada vegada més capital i obtenir més beneficis. 

Hem de ser capaços de veure aquest conflicte fonamental amb claredat perquè, si no, això perjudica molt la possibilitat de canviar les coses per construir un món millor i més humà. La majoria d'economistes ens confonen en lloc d'intentar explicar-nos com funciona el sistema. 

NJ: Al seu parer, l'austeritat és una característica definidora del capitalisme. Per què? 

CM: L'austeritat forma part de l'ADN del capitalisme, perquè el sistema necessita reforçar constantment la subordinació de les persones i la nostra dependència del mercat. L'austeritat és retallar els serveis socials, l'accés a l'habitatge, les prestacions d'atur, la sanitat, l'educació… 

Això ens obliga a pagar per aquests serveis, amb diners que només aconseguim si treballem per a algú altre a canvi d'un salari. Per tant, això augmenta la nostra dependència del mercat. Això és bo per al sistema, però dolent per a nosaltres. 

Alhora, l'Estat destina enormes quantitats dels nostres impostos a incentivar, protegir i subvencionar la inversió privada. Això ho veiem molt clarament en la despesa militar. L'austeritat és molt costosa, però està pensada per desviar els recursos que haurien de ser nostres i preservar l'equilibri del sistema econòmic. 

NJ: Veiem grans manifestacions en molts països, sobretot a França, però també a Itàlia, Albània o Sèrbia. Els joves tenen menys oportunitats i un futur incert. Com ha contribuït el capitalisme a aquest malestar social? 

CM: El capitalisme és en l'arrel de la precarietat i de la manca d'humanitat que patim, i les generacions joves són les que ho viuen de manera més evident. Un cop més, les decisions sobre què cal produir i com s'ha de fer estan guiades pels beneficis a curt termini, no estan pensades per construir un futur. 

Per tant, m'alegra molt veure que hi ha tanta set de perspectives més valentes sobre allò que és possible. De tota manera, és important assenyalar que qualsevol reforma social dins del capitalisme només serà possible si hi ha una organització i una mobilització serioses des de baix. 

NJ: Aviat hi ha eleccions a països com Espanya o França, on els partits d'extrema dreta capitalitzen aquest descontentament social. Com ho explica? 

CM: Sí, i espero que això no duri gaire, perquè hem vist aquest patró més d'una vegada. L'austeritat és funcional per a l'economia capitalista perquè debilita els treballadors. Aquesta feblesa acostuma a generar suport polític a partits que pretenen ser diferents de l'establishment, però que en realitat busquen caps de turc –com les persones migrants o altres col·lectius vulnerables– per continuar aplicant polítiques d'austeritat. 

Aquestes polítiques ja van impulsar la Itàlia feixista de Benito Mussolini o l'Alemanya nazi d'Adolf Hitler, és a dir, els feixismes originaris. Es tracta d'un cercle viciós, en què l'austeritat genera la precarietat que alimenta els governs més autoritaris, que alhora també impulsen l'austeritat. 

La qüestió és com trenquem aquest cercle viciós i com fem entendre que aquests problemes no són individuals, sinó sistèmics. El problema és el mateix sistema, perquè és amoral i, si t'hi vols adaptar, has de ser amoral per sobreviure. 

NJ: Per què s'ha perdut la consciència de classe? 

CM: Això també és conseqüència de les polítiques d'austeritat. El sistema es basa en una coerció econòmica que provoca la dependència del mercat i el fet que necessitem els diners per sobreviure. Això és el que fan els governs capitalistes: mantenir-nos subordinats amb la idea que, si no treballo, no puc viure. 

La precarietat ve acompanyada de la fragmentació de la classe treballadora. La gent sent que és diferent de la resta i que competeix amb els altres. Aquest és un patró evident i central en el funcionament del capitalisme: més disciplina laboral, atur i precarietat solen generar antagonisme entre persones que viuen en condicions molt semblants. 

NJ: El novembre vinent hi haurà una vaga general per la crisi de l'habitatge. Aquest no és un problema exclusiu d'aquí, passa en molts països. Com veu aquesta crisi? 

CM: Crec que és l'expressió perfecta del fet que el sistema no està pensat per proporcionar-nos un habitatge, aliments o qualsevol necessitat bàsica, sinó que està pensat per extreure cada cop més recursos. Per això tinc moltes esperances en els moviments per l'habitatge, que poden contribuir a avançar cap a una societat postcapitalista. Són moviments que uneixen problemes que són internacionals. 

Per exemple, en algunes zones de Nova York, com el Bronx i East Harlem, hi ha una quantitat enorme d'infants sense llar que van a escoles públiques. Als Estats Units, la crisi de l'habitatge és, per descomptat, molt pitjor que a Espanya. Això demostra que viure en llocs on ens diuen que hem assolit el desenvolupament i un capitalisme avançat no equival a viure en condicions dignes. 

NJ: Per què parlem de creixement econòmic en lloc de parlar de desigualtat? 

CM: El creixement econòmic es basa en la desigualtat estructural entre les persones que només disposen de la seva força de treball per sobreviure i les persones que decideixen què es produeix i per a què. La finalitat sempre és acumular cada vegada més capital, això és estructural en el concepte de creixement. 

El PIB per càpita, per exemple, no ens diu res sobre com es distribueix la riquesa. Encara que el creixement augmenti, també pot augmentar la desigualtat. De fet, sovint és el que passa. Això provoca una polarització social enorme, com mai havíem vist. 

Aquest és el moment de la història de la humanitat amb més desigualtat. Tenim el primer bilionari en dòlars del món i, alhora, més de 2.000 milions de persones pateixen inseguretat alimentària. Hem d'abordar aquests problemes i no defugir-los. 

NJ: L'exlíder de la formació anticapitalista CUP, David Fernández, deia sovint que tenir menys de cinc contradiccions era un senyal de dogmatisme. Quines són les seves? 

CM: Aquest és precisament el quid de la qüestió: no podem viure de manera coherent i moral dins d'un sistema econòmic que prospera gràcies a criteris exactament oposats. Si volem tenir prou menjar per als nostres fills, hem de participar en el sistema. Hi ha persones que decideixen no fer-ho, però acaben en condicions de misèria. 

Jo, per exemple, treballo en una universitat privada. Això vol dir que hi ha estudiants que s'endeuten per accedir-hi. Aquest és un problema que m'enerva, perquè la majoria de les universitats dels Estats Units són privades. Després, he vingut amb avió [des de Tulsa, als EUA] i l'impacte ecològic és molt negatiu. El consum de plàstic i la generació de residus també forma part de la nostra manera de viure. 

Tot això explica per què hem de canviar les coses. Seria fantàstic poder viure amb una coherència absoluta, però sota el capitalisme això no és possible.