Com Europa i Catalunya poden plantar cara al domini tecnològic dels EUA i la Xina
És el destí d'Europa convertir-se en un museu, amb una economia en permanent anèmia, i Catalunya una mena de Florida per a turistes i jubilats? El clixé diu que la UE està perdent la cursa tecnològica davant els Estats Units i la Xina i que la distància s'eixampla.
Hi ha noms, però, que discrepen. I ho fan amb arguments, des de la seva pròpia trajectòria personal i experiència al capdavant d'empreses. Aquesta setmana n'han parlat a la reunió del Cercle d'Economia, centrada en l'autonomia estratègia europea.
Lluís Sentís és un enginyer català que s'ha instal·lat a Texas. Cofundador d'una empresa de robòtica, Apptronik, aspira a comercialitzar robots humanoides que puguin assumir feines domèstiques per uns 1.500 dòlars o industrials per 3.000 dòlars.
"Fins fa quatre o cinc anys, aquests robots valien com un Ferrari de mig milió, ara els preus han baixat i qualsevol empresa petita i mitjana pot tenir-ne un per logística o fabricació, això està passant ara", assegura.
Europa vs. Estats Units
Tot i que la seva carrera acadèmica i professional s'ha enfocat sobretot als EUA --és professor a la Universitat d'Austin--, conserva la perspectiva d'un europeu a cavall entre dos mons.
"Evidentment, hi ha un antagonisme, però em sembla saludable, són estils diferents", explica, i posa l'exemple de la tradició europea d'empreses industrials petites i mitjanes, un teixit que a Alemanya anomenen "Mittelstand", i que afirma que "funciona molt bé".
No entro en si és necessari baixar impostos o regular menys, però sí que cal trobar mecanismes perquè entri en joc el capital risc.
En aquest sentit, creu que és bon moment per fer girar l'economia cap a sectors tecnològics més productius: "I si ho fem aquí? Hem guanyat moltíssims diners en els últims anys amb el turisme, utilitzem-ho ara per potenciar altres sectors".
Menys subvencions i més contractes
En aquesta línia, el fundador de l'empresa Sateliot, Jaume Sanpera, insisteix que "des d'aquí es pot fer de tot. Els enginyers de telecomunicacions que surten d'aquí, són perfectament competitius amb la resta del món".
Sateliot és una empresa amb seu a Barcelona que disposa d'una xarxa de satèl·lits d'òrbita baixa que dona servei 5G per a connectar-hi dispositius, la "internet de les coses". En el seu capital hi participa l'estat, a través de la societat d'inversió tecnològica, l'anomenada "SEPI digital".
El fundador de Sateliot també apunta a la falta de múscul financer que sí que tenen els nord-americans. Aquest abril, l'empresa ha obert una nova ronda de finançament per captar 100 milions d'euros per a nous projectes.
Sanpera creu que els grans projectes haurien de ser d'escala europea, no pas d'acord amb les prioritats individuals de cada país membre de la UE.
"La política industrial europea ha de deixar de ser una política només de regulació", explica, i passar a centrar-se en projectes que generin contractes, feina i confiança en la tecnològica local: "Aquí no necessitem subvencions. El que necessitem és que es confiï en la nostra tecnologia i, per tant, es facin contractes a llarg termini".
Els europeus, els socis "fiables"
La companyia tecnològica GMV, amb seu a Madrid i oficines a l'Ametlla del Vallès, és pionera en àmbits com la indústria dels satèl·lits o l'aeronàutica. La seva presidenta, Mónica Martínez-Walter, també ha participat aquesta setmana a la reunió del Cercle d'Economia: "Tenim molt bons professionals, i el que hem d'aconseguir és que es quedin aquí, que creixin aquí".
Un dels arguments de la suposada "decadència" europea és l'excés de regulació. Martínez-Walter té un altre punt de vista: "També pot ser un avantatge, perquè ens porta a desenvolupar tecnologies amb garanties, en les quals es pot confiar, també d'acord amb principis ètics", explica. Això representa un avantatge competitiu, de manera que "si el món opta per prioritzar les tecnologies més fiables, Europa pot ser líder".
En aquest sentit, Jaume Sanpera, de Sateliot, recorda que "els estàndards 2G, 3G, 4G, 5G es van inventar a Europa, però és que la gent això no ho sap", i adverteix que "en aquests moments estem absolutament en mans d'un operador que es diu SpaceX, Starlink, que domina les telecomunicacions des de l'espai i no podem continuar així".
Segons Sanpera, "ser europeu" avui pot donar un avantatge davant els Estats Units i la Xina: "Hem de ser un tercer bloc, i el més curiós del moment és que per primera vegada, quan surts d'Europa, et veuen millor que a un xinès o un nord-americà."
Europa som el soci fiable, el soci predictible, el soci a qui la resta del món pot confiar les seves comunicacions estratègiques.
L'onada inversora europea en defensa és un tren que la indústria catalana tampoc hauria de deixar passar, explica Sanpera: "Aquí hi ha dues maneres de gastar els diners. Podem gastar-los comprant tecnologia estrangera o podem gastar-los fent tecnologia d'aquí". Insisteix que es tracta de tecnologies duals, "podem connectar-nos amb un soldat o bé un contenidor refrigerat".
Una inversió que, a més, serviria perquè la UE esdevingui "autònoma i sobirana".
Europa, coixa en intel·ligència artificial
El flanc dèbil d'Europa pot ser la intel·ligència artificial, que corre el risc de convertir-se en espectadora, perquè els grans noms que marquen el pas no són d'aquí. Instituts de recerca com Bruegel, amb seu a Brussel·les, assenyalen que el principal "forat" d'Europa no està en talent o idees, sinó en l'accés a computació i capital per invertir en grans projectes.
Bruegel diu que "no és realista" que la UE arribi a fabricar els seus propis xips a curt termini, i proposa continuar proveint-se de semiconductors nord-americans (per exemple, de Nvidia) mentre construeix una política industrial pròpia, amb el model que ha funcionat en el cas d'Airbus.
Altres estudis publicats per centres d'estudis constaten que la UE ja ha perdut la cursa per crear els "models" que mouen la intel·ligència artificial (Claude, ChatGPT, Gemini), però que encara té oportunitats de ser competitiva a l'hora d'aplicar la IA a sectors concrets, com ara el software, la salut, finances, assegurances i indústria.
Un estudi de "Interface" analitza les principals ciutats segons el nombre de start-ups, i col·loca Barcelona en el setè lloc europeu, amb París, Berlín i Amsterdam ocupant els primers tres llocs del rànquing. De totes les ciutats que analitza l'estudi, Barcelona és l'única que s'especialitza en el camp de la biomedicina i la salut.
Ara bé, a l'hora d'aplicar la IA, l'estudi assenyala que el sector que dona senyals més prometedors per ser competitiu davant els Estats Units i la Xina és el de la indústria manufacturera, al voltant del hub de Múnic.
La IA a peu d'empresa
De fet, moltes empreses europees fa anys que treballen en la manera d'incorporar la IA als seus processos. És el cas del grup IKEA. L'andalús Juvencio Maeztu, el primer president no suec de l'empresa, ha participat també a la reunió del Cercle d'aquesta setmana a Barcelona. I el seu enfocament sobre la IA és doble: com a empresa, explica que "fa any que desenvolupem aquesta tecnologia, perquè tindríem un problema competitiu si no ho féssim".
Al mateix temps, subratlla el factor "humà": "La IA igualarà, perquè donarà les mateixes competències a molta gent, però també diferenciarà, perquè les persones amb més pensament crític en trauran molt més rendiment".
Per la seva banda, empreses com GMV expliquen que la IA els està portant a buscar més professionals especialitzats: "Ho veiem com una oportunitat", explica la seva presidenta, "però com a societat ens hem de preparar per donar oportunitats de requalificació i formació en les noves tecnologies".