Com explicar la mort als infants: "No serveix de res dir que una persona se n'ha anat a dormir"

Explicar a un nen que algú ha mort és difícil. I sovint, amb la voluntat de protegir-lo, s'acaben evitant converses o amagant situacions. Ara bé, la mort forma part de l'experiència vital i és essencial que els infants entenguin el concepte i també les emocions que implica.

És per això que el psicòleg Roger Ballescà de la Fundació Hospitalàries Martorell resol els dubtes sobre com es pot parlar amb els infants d'un tema tan delicat com és la mort.

Quina és la millor manera per explicar la mort als infants?

Les paraules han de ser entenedores, però, sobretot, s'han d'evitar els eufemismes. Explica Ballescà que "no serveix de res dir que una persona se n'ha anat a dormir o que se n'ha anat de viatge" perquè pot generar confusió. Cal ser clars sobre el fet que una persona ha mort i saber rebre l'emoció que provocarà en l'infant, que probablement serà tristesa.

Com podem iniciar la conversa sobre la mort?

El moment per començar a parlar de la mort a un infant el determina les preguntes que pugui fer. A més, també hi té a veure el nostre estat emocional, sobretot quan patim un dol. "Hem d'evitar parlar d'aquests fets quan nosaltres encara estem profundament emocionats i no som capaços de controlar-nos", afirma Ballescà. D'aquesta manera evitem dramatitzar encara més la situació.

No ens hem d'espantar de les nostres emocions ni de les dels nostres fills.

El concepte de la mort també el podem introduir en moltes circumstàncies, per exemple, amb una notícia de la televisió, amb alguna cosa que hagin après a l'escola o alguna pregunta que ens puguin formular.

Per què ens costa tant parlar de la mort amb els infants?

És normal voler protegir els infants d'emocions com la tristor o la por, ara bé, han d'aprendre a viure amb elles i gestionar-les. Ballescà argumenta que "un aprenentatge fonamental per als nens és aprendre a estar malament per poder estar bé". I això és possible amb un adult al costat capaç de tolerar el seu propi malestar i regular el dels infants.

És bo expressar la nostra tristesa?

És inevitable que la pèrdua d'una persona estimada ens provoqui tristesa i malestar, sobretot si és propera. Aquest sentiment és natural. El que és negatiu tant per l'infant com per nosaltres és fingir que no ha passat res. Es tracta d'assumir que aquestes emocions són passatgeres, encara que a vegades triguin a anar-se'n.

Ballescà fa aquesta diferenciació: "Que ens vegin tristos no és cap problema. Que ens vegin desesperats, potser sí." Veure com gestionem la tristesa i el dol ajudarà els infants a gestionar-los en un futur".

I si els infants fan una pregunta que no sabem respondre?

Hem d'assumir que de vegades no tenim respostes per tot. A més, hem de tenir present que la importància recau principalment en acompanyar els infants en moments que són difícils i que generen incerteses.

Per tant, el pitjor que podem fer és evitar el tema perquè, d'aquesta manera, traslladem la idea que la mort és una cosa tan terrible que no es pot ni mencionar. Certament, la mort pot ser un fet tràgic, però forma part de la vida i, per això, se n'ha de parlar.