Com l'accident a l'alta velocitat reescriu el guió de Sánchez i l'oposició a només un mes del 29N
La tragèdia ferroviària d'aquest dimecres a Toledo ha sacsejat profundament una precampanya electoral que Pedro Sánchez afrontava amb l'esperança de revertir els mals pronòstics de les enquestes a base d'aixecar els ànims del seu electorat.
"Hi ha molts motius per ser optimista en aquest país. Respondrem als haters amb dades, intel·ligència i humor", afirmava el president del govern espanyol en una piulada publicada pràcticament a la mateixa hora que hi va haver el xoc.
Sánchez va convocar les eleccions pujant a l'onada del malestar per l'habitatge i intentant deixar enrere la crisi a Ceuta, però els aldarulls a Barcelona ja van ser una primera amenaça a un guió que ara tothom es veurà obligat a reescriure de dalt a baix.
Potser per això La Moncloa i el Ministeri de Foment van ser els primers que es van afanyar a oferir informació a la premsa, assenyalant directament una negligència, un error humà, com a causa de l'accident.
El ministre Óscar Puente hi va posar veu al migdia en una roda de premsa gairebé improvisada al passadís del mateix centre de control des d'on un operador havia donat l'ordre de reprendre la marxa a l'AVE.
"És inexplicable", va lamentar el ministre en un missatge que el president del govern espanyol va reforçar tot just una estona després en una visita d'urgència al mateix punt de l'accident, des d'on va dir que si hi havia hagut cap negligència o error de seguretat es respondria "amb total contundència".
La treva política pròpia de moments com aquests, doncs, s'havia esvaït. "Ja n'hi ha prou", escrivia el PP en majúscules i en negreta en una publicació a primera hora de la tarda, mentre Santiago Abascal instava l'electorat a no creure's res de les explicacions que pugui donar l'executiu d'ara i fins al dia de les eleccions.
L'extrema dreta, a diferència de la resta de formacions, ni tan sols ha suspès cap dels actes de campanya. Ni pensa fer-ho, sinó que ha donat pistes que ho aprofitarà per apujar encara més el to d'una campanya que, ja d'entrada, ningú preveia plàcida.
Amb l'estat de les infraestructures i les conseqüències de l'accident al centre del debat, una altra onada de mobilitzacions del sector ferroviari en marxa, tres dies de dol oficial i un previsible funeral d'estat a la vista, l'oposició intentarà aprofitar l'oportunitat per desgastar un executiu que no arribava a la cursa electoral amb gaire marge per fallar.
Com el mateix Sánchez admet, el fet que hi hagi hagut dos accidents a l'alta velocitat a la mateixa línia i en menys d'un any fa inevitable que es posi en dubte la gestió dels que governen.
Qui carrega la culpa
"Com que es tracta d'un accident derivat d'una fallada dels serveis públics, sense entrar en més detalls, la reacció pública tendeix a assignar responsabilitats al govern. I això, en aquest context, difícilment mobilitzarà més vot en contra, però sí que pot desmobilitzar vot a favor del PSOE, que és exactament el que la seva campanya intentava revertir", apunta a 3CatInfo el director del Centre d'Estudis d'Opinió, Joan Rodríguez Teruel:
Si el principal risc per a la majoria de govern era el desgast acumulat de governar, el que ha passat només pot jugar-li en contra.
"La campanya és a tocar i és probable que l'oposició utilitzi aquest assumpte perquè li interessa mantenir-lo viu", afegeix Anna Sofia Cardenal, que és catedràtica de la UOC i experta en comportament electoral.
Per Cardenal, "si les eleccions fossin aquest cap de setmana, aquest accident podria tenir un impacte molt negatiu en les expectatives electorals dels socialistes", encara que pronostica que "com més temps passi, menor serà aquest desgast de les primeres hores".
En aquest sentit, tots dos experts coincideixen a assenyalar que la clau serà com s'acaba resolent l'assignació de culpables d'un accident que, de retruc, farà aflorar teories de la conspiració i fa tornar a la ment les imatges d'Adamuz.
Per això, Rodríguez Teruel recorda que dels responsables polítics, i especialment del ministre, "se'n deriven responsabilitats polítiques només pel fet que s'han produït dos accidents greus seguits amb poc temps, més enllà de les causes tècniques".
"Com més directa sigui la connexió dels responsables amb l'executiu, pitjor serà per a les seves expectatives electorals", resumeix Cardenal.
També ho pensa Jordi Muñoz, professor de Ciència Política de la UB, que recorda que gairebé sempre les catàstrofes costen vots als governs, especialment quan són a prop de les eleccions i es poden vincular directament amb la seva gestió.
"Les úniques excepcions són casos en què la resposta posterior ha sigut especialment brillant", explica Muñoz, citant el cas de Schröder a Alemanya amb les inundacions de Saxònia el 1998.
En aquest cas, al màxim que pot aspirar el PSOE és a mitigar una mica els efectes negatius oferint una bona reacció.
Els partits tenen coll avall que aquesta tragèdia marcarà, com a mínim durant uns dies, el to d'una campanya en què fins ara hi havia espai per a la ironia i la distensió, un to amable que sobretot Pedro Sánchez havia cultivat per contraposar-se a la duresa de l'oposició a què s'enfronta.
El PP ja tenia les infraestructures en el punt de mira com un dels elements de confrontació amb els socialistes, però el repte després de l'accident no serà tant de contingut com de trobar el to d'acord amb l'estat d'ànim de la societat.
No en va, els experts adverteixen que un excés de teatralitat per utilitzar un fet dramàtic es pot acabar convertint en un bumerang per a qui es passi de rosca, però també pot aconseguir que vots que haurien estat més moderats ara s'acabin decantant pels extrems, com recorda Rodríguez Teruel.
Per ara, l'única cosa que és segura és que l'extrema dreta ha estat la primera d'organitzar-se per sortir al carrer a manifestar-se, encara que, en una campanya, de girs de guió se'n poden veure fins a l'últim dia.