Com perseguir les convocatòries violentes a xarxes: la dificultat d'arribar a l'origen
Telegram ha tancat un segon grup massiu on s'organitzava el saqueig de comerços per al dissabte dia 31.
Després que ahir la plataforma tanqués un grup amb prop de 2.000 persones, avui n'ha tancat un altre, BLOCUS-BCN-2, que en tenia més de 2.500.
Poc abans que la plataforma tanqués el grup, els administradors havien anunciat que acceptaven diners a canvi d'una entrevista.
Els missatges de l'administrador també criticaven el govern espanyol i Pedro Sánchez i havien fet crides als saquejos:
El dia 31 ens trobarem en un punt de trobada general i, a partir d'aquí, per un xat privat, els meus informants em diran en quines botigues no hi ha "blaus" (policies), i jo us faré arribar la ubicació ràpidament. La resta és màgia. Poseu-vos roba negra i màscares de Halloween.
En les últimes hores aquest missatge s'havia modificat per intentar evitar que la plataforma tanqués el grup, i on hi deia "botigues" es parlava de "cafeteries" i s'explicava que s'avisaria de les "cafeteries on poder fer un cafè tranquil·lament".
Finalment, asseguraven que les ordres es donarien en grups restringits que no concreten.
Tancats els dos grups més grans de Telegram i algun de menor, encara en queden actius a WhatsApp i Instagram, on la conversa és cada vegada més escassa.
Violació de les condicions d'ús
Els tancaments de grups per part de Telegram responen a violacions de les condicions d'ús de la plataforma, que no permet incitar a la violència des dels seus xats:
En registrar-te a Telegram, acceptes (...) que estan prohibides les crides a la violència, al terrorisme, a la sol·licitud de fons per a organitzacions terroristes."
Tot i això, Marga Herrero, portaveu de l'empresa Golden Owl, experta en anàlisi massiva de dades i intel·ligència de fonts obertes, explica a 3Cat que tancar un grup no garanteix res:
Poden tancar 1, 10 o 15 comptes, però se n'obriran més. És un entorn molt dinàmic preparat per ser perseguit.
De fet, hi ha grups de WhatsApp que continuen actius on s'han fet crides a la violència i publicacions de tota mena.
El mecanisme per perseguir aquests grups és el que s'ha seguit en les últimes hores: la policia recull proves d'incitació a la violència en aquests grups, les trasllada al jutge i el jutge pot requerir a les plataformes que els tanquin. Les plataformes també poden fer-ho per iniciativa pròpia.
Segons l'advocada experta en drets digitals Belén Arribas, les plataformes no tenen l'obligació de moderar els seus continguts, però sí que han de reaccionar un cop algú els alerta o denuncia algun contingut concret:
El reglament de serveis digitals europeu (...) ja estableix aquesta possibilitat que les autoritats competents puguin exigir la retirada o el bloqueig de certs continguts que siguin il·lícits.
A banda dels grups, un altre aspecte de tot plegat és la difusió d'aquestes noves convocatòries, que s'estan fent sobretot a través de TikTok. En aquest sentit, l'empresa s'ha defensat dient que han activat un grup de treball especialitzat per reforçar la moderació. En declaracions a l'agència EFE, l'empresa explica que han reforçat la moderació, que estan eliminant vídeos, suspenent transmissions en directe i bloquejant els comptes que infringeixen les condicions d'ús.
Entre d'altres coses, TikTok assegura que ha bloquejat cerques que promouen la violència o activitats delictives, ha desactivat l'autocompletat per a les cerques relacionades amb protestes i ha limitat les recomanacions de cerca. A 3CatInfo hem comprovat les cerques de TikTok i, mentre en les últimes hores t'oferia accés als cartells de convocatòria de dissabte si buscaves "Blocus Barcelona", si ho fas ara et redirigeix a perfils que expliquen les notícies sobre el tema.
Tots aquests moviments tant de TikTok com de Telegram es fan en compliment de l'anomenada Directiva de Serveis Digitals que la Unió Europea ha posat en marxa els últims anys per protegir l'entorn digital i garantir una mínima fiscalització de les plataformes.
La Generalitat es personarà contra els esvalotadors
La consellera portaveu del govern, Sílvia Paneque, ha explicat que el govern es personarà com a acusació particular i exercirà les accions penals i civils corresponents després dels saquejos i aldarulls d'aquest dissabte.
Segons Paneque, als protagonistes dels disturbis "els caurà tot el pes de la llei" i investigaran "fins al final" l'origen de la convocatòria.
En relació als disturbis, Paneque ha explicat que hi ha 300 persones identificades i 130 detingudes, 76 de les quals menors d'edat.
La consellera d'Interior, Núria Parlón, per la seva banda, compareix demà a la tarda al Parlament a la comissió d'Interior.
Pel que fa a l'exigència de responsabilitats a les plataformes, l'advocat Francesc Feliu ha explicat a 3CatInfo que la investigació podria avançar més si els comerciants afectats també actuessin judicialment:
Els empresaris als quals s'ha destrossat els negocis també podrien exigir a les plataformes responsabilitats per no retirar aquest contingut. El que cal, però, és tenir voluntat d'anar contra les plataformes.
Feliu ha coincidit que la regulació europea ofereix una empara per exigir responsabilitats a les empreses tecnològiques.
Qui hi ha al darrere
Ara per ara encara no se sap qui va iniciar aquestes convocatòries la setmana passada.
La consellera d'Interior, Núria Parlon, va dir ahir que ara per ara els Mossos tenen molta informació i estan monitorant les convocatòries per als propers dies.
En aquest sentit, hi ha hagut algunes convocatòries fallides, com la de la plaça d'Espanya de Barcelona ahir o la de Granollers diumenge.
Per trobar d'on van sortir els comptes de TikTok on es va difondre inicialment la convocatòria del dissabte 24, és imprescindible comptar amb la participació de les plataformes, que poden identificar qui va activar els perfils, qui els va crear i com els va utilitzar. També deixen rastre els grups de WhatsApp i els de Telegram, dels quals les plataformes poden saber tots els detalls: qui els va crear, qui va ser el primer administrador, etcètera.
Caldrà veure fins a quin punt arribarà aquesta cooperació de les grans tecnològiques, que sovint són reticents a compartir informació dels seus usuaris.
Convocatòries a altres ciutats
Segons Golden Owl, ara per ara hi ha convocatòries semblants a les de Barcelona en 18 ciutats: Barcelona i Terrassa, a més de Madrid, Bilbao, Vitòria, Sant Sebastià, València, Sevilla, Saragossa, Màlaga, la Corunya, Santander i Pamplona, a més de comptes o grups associats a Oviedo i Gijón, Badalona, Elx i Alacant, Algesires i Múrcia.
Crida l'atenció el que va passar ahir a la nit a Bilbao, on grups d'encaputxats van provocar diversos incendis al centre de la ciutat.
En aquest cas, els aldarulls van començar després d'una convocatòria de diverses organitzacions socials, juvenils i sindicals contra un acte de l'agitador d'extrema dreta Vito Quiles.
Quiles va suspendre el seu acte a mitja tarda i no va ser fins al vespre que van començar els aldarulls, pels quals hi ha 19 detinguts, 11 d'ells menors.
El govern basc ha assegurat que els aldarulls estaven premeditats i que caldrà aclarir si se'n pot responsabilitzar alguna organització en concret.
Per la seva banda, EH Bildu s'ha desmarcat dels actes violents.
Els principals organitzadors de les manifestacions contra l'acte de Quiles han reivindicat la mobilització i la cancel·lació de l'acte, però, fins ara, no han fet pública cap condemna explícita dels aldarulls posteriors.