Una investigació sobre els aldarulls de Barcelona: "Els organitzadors a les xarxes estan totalment emmascarats"
L'empresa d'anàlisi de dades Golden Owl, que ja va rastrejar l'origen de les protestes a Ceuta, ha analitzat més de 10.000 elements a les xarxes socials sobre els aldarulls de Barcelona de dissabte passat i ha conclòs en un investigació que identificar els instigadors no serà fàcil.
"Els que hi ha al darrere de l'acció, com en el cas de Ceuta, estan totalment emmascarats a les xarxes", ha assegurat Marga Herrero, investigadora de Golden Owl en una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio".
La investigació d'aquesta start-up vinculada a la Universitat d'Alacant confirma l'organització de les protestes: perfils anònims que des del 19 d'octubre van difondre cartells fets amb IA per convocar la protesta.
Tot i tenir pocs seguidors, aquests comptes van aconseguir milers de visualitzacions. Amb els cartells, que feien crides públiques a defensar l'educació o la sanitat, es donava accés a grups de Telegram o WhatsApp on es va organitzar el saqueig de botigues i els aldarulls. En total, es van vandalitzar 23 comerços del centre de la ciutat. A més, un cop es duien a temps els aldarulls, es van publicar en temps real els saquejos amb l'objectiu d'amplificar l'acció.
"Amb aquesta amplificació es genera encara una sensació de més desconcert i major vulnerabilitat de la ciutat respecte a aquestes bandes", ha detallat Marga Herrero.
La investigació també alerta que el moviment no només està organitzat, sinó que també està "pensat i reflexionat" i aquest "també és un punt que s'ha de posar sobre la taula", segons Herrero.
El mètode s'està repetint per a les mobilitzacions organitzades a Barcelona i Madrid per a aquest dissabte 31 d'octubre i per al dia abans, el dia 30, segons una última actualització. També per al dilluns 2 de novembre a Terrassa i per a una campanya d'abast estatal en 12 ciutats per al 30 de novembre.
Els plans de Barcelona i Madrid inclouen horaris i punts de trobada, mentre que les convocatòries posteriors apunten a una possible continuïtat dels aldarulls, segons l'informe.
Més enllà de Barcelona
L'estudi identifica indicis d'activitat de la xarxa Blocus en 18 localitats d'arreu d'Espanya, amb convocatòries en 13. El mapa inclou les localitats catalanes de Barcelona i Terrassa, a més de Madrid, Bilbao, Vitòria, Sant Sebastià, València, Sevilla, Saragossa, Màlaga, la Corunya, Santander i Pamplona, a més de comptes o grups associats a Oviedo i Gijón, Badalona, Elx i Alacant, Algesires i Múrcia.
El "calendari de risc"
De fet, la investigadora Marga Herrero ha parlat d'un "calendari de risc" per a les properes setmanes, que passa pels dies 31 d'octubre a Barcelona i a Madrid; el 2 de novembre a Terrassa; l'11 de novembre, quan hi podria haver nous disturbis coincidint amb la vaga general; el 20 de novembre, quan hi ha una convocatòria de movilitzacions arreu d'Europa i el 30 de novembre, quan es preveu que hi hagi protestes en diverses ciutats de l'Estat.
Demanen una investigació més profunda
L'informe també conclou que cal una investigació més profunda per establir si hi ha hagut països tercers que han inflat la convocatòria, o la relació directa amb les protestes de França o Itàlia.
Justament, el govern vol tancar els grups de xarxes socials per on es promouen disturbis com els de dissabte a Barcelona. Els Mossos ja han demanat una autorització judicial urgent per obligar WhatsApp, TikTok i Instagram a identificar les persones que hi ha darrere d'aquests grups, que amb el nom de Blocus i amb imatges generades amb intel·ligència artificial, promouen aldarulls i donen instruccions per participar-hi.
Telegram ja ha tancat un d'aquests grups per haver violat les condicions d'ús, però n'hi ha d'altres d'operatius.
