Com pot acabar el judici del cas Roger Español: possibles escenaris i conseqüències
La sentència del judici pel cas de Roger Español, que acaba aquest dijous, serà transcendental per motius jurídics, socials i també polítics. Es poden donar diversos escenaris en funció de la resolució que acabi prenent el tribunal. Tres desenllaços amb resultats diferents que analitzem.
1r escenari: condemna per tortures
Això suposaria unes condemnes de presó elevades per als quatre policies nacionals acusats: un inspector, dos subinspectors i l'escopeter. Podrien ser de fins a 13 anys, que és la petició que fa l'acusació de Roger Español, que representa Irídia, i l'acusació popular d'Òmnium Cultural.
A banda de les lesions, els agents serien considerats culpables de tortures en un context d'una actuació policial, un delicte molt greu amb possibles conseqüències professionals i institucionals.
- La sentència seria un cop dur a l'estat espanyol per diversos motius.
En primer lloc, perquè tombaria el relat institucional que nega la violència policial durant el referèndum de l'1 d'Octubre.
També perquè certificaria que aquell dia es van vulnerar drets fonamentals emparats per tractats internacionals. Un fet que se suma als advertiments fets pel Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) a l'estat espanyol per no investigar correctament altres casos de tortura.
Es dona la circumstància que, de tot l'operatiu policial de l'1-O, no es va obrir cap actuació interna per part de l'Estat per avaluar si l'actuació va ser correcta. L'única investigació interna que va obrir el Ministeri de l'Interior va ser arran de les queixes dels agents allotjats en el vaixell conegut com a Piolín, per la mala qualitat del menú de la nit de Nadal.
2n escenari: condemna només per lesions
Una condemna per un delicte de lesions podria tenir dues conseqüències, en funció de si es considera que els agents acusats van actuar amb intencionalitat o no.
Si la sentència recull que es va disparar de manera expressa a Roger Español, la condemna podria ser de fins a 9 anys de presó perquè hi va haver pèrdua d'un òrgan, en aquest cas l'ull. Si finalment es considera un delicte de lesions per imprudència greu, la condemna podria anar d'1 a 3 anys de presó.
- Una condemna per lesions imprudents obre la porta a l'amnistia dels agents acusats.
En el redactat de la llei d'amnistia estan inclosos els delictes de lesions sense intencionalitat, sempre que es tracti de casos relacionats amb el procés independentista.
De fet, a diversos agents de Policia Nacional i guàrdies civils investigats per lesions durant l'1-O, un centenar, se'ls van arxivar les causes al considerar que estaven emparats per la llei.
La possibilitat que això passi amb els policies acusats per Roger Español està sobre la taula, si la sentència considera els fets com a lesions imprudents.
- El debat per la prohibició de les bales de goma a l'estat espanyol.
Una possible condemna per un delicte de lesions faria palès el que fa anys que denuncien entitats de drets humans com Stop Bales de Goma i Ojo Con Tu Ojo, sobre la perillositat d'aquest armament antidisturbis.
Es tracta d'unes bales de goma rodones disparades a gran velocitat. Segons el protocol, s'han de disparar cap a terra amb un rebot perquè així la bala perdi energia cinètica.
Casos anteriors, com el d'Ester Quintana, però, evidencien la gran lesivitat d'aquestes bales.
Des de l'any 2014, el Parlament de Catalunya va prohibir que els Mossos d'Esquadra n'utilitzessin. Una restricció que no s'aplica als cossos policials de l'Estat, com la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.
Una eventual condemna podria, segons algunes entitats, posar sobre la taula el debat sobre la prohibició total a totes les policies de l'Estat.
3r escenari: l'absolució dels agents
Una possibilitat que també està sobre la taula i que plantegen els advocats defensors dels 4 agents acusats, 3 d'aquests per part de l'Advocacia de l'Estat.
Això suposaria un aval per part del tribunal de la tesi de la Fiscalia, que no acusa en el judici perquè considera que els agents estan emparats per la seva actuació com a policies i també perquè el referèndum de l'1-O va ser declarat il·legal.
El cas de Roger Español és l'únic que arriba a judici per la violència policial de l'1-O, i l'absolució dels agents deixaria impunes tots els fets d'aquell dia.