Com s'adapten els museus al canvi climàtic: del monestir de Vallbona de les Monges a les Terres de l'Ebre
El Museu de les Terres de l'Ebre d'Amposta, al Montsià, i l'arxiu del Monestir de Vallbona de les Monges, a l'Urgell, són dos exemples d'espais museístics que s'estan adaptant a l'emergència climàtica.
En el primer cas, la humitat dels espais provoca l'aparició i l'expansió de fongs, i en el segon la preocupació és que les sales no estan preparades per conservar documentació històrica de l'època medieval.
Humitat i fongs
Al Museu de les Terres de l'Ebre d'Amposta, les humitats es van agreujar fa un any. Des d'aleshores, els responsables del centre han treballat per reduir danys futurs i restaurar les obres afectades. "Sobretot tenim afectació a la sala d'etnologia, la que guarda el material històric de la vida quotidiana aquí a les Terres de l'Ebre", explica Elena Fabra, directora del museu.
La sala és a la planta baixa, en contacte amb el terra. "Aquí al costat tenim un parc, els jardiners el reguen i això fa que hi hagi humitat que es va filtrant a terra", explica Maria Torta, restauradora de béns patrimonials del museu.
El pla d'acció té tres vies diferents: la neteja de l'espai, la restauració de cadascuna de les peces i la renovació de l'aire. "La renovació del sistema d'aire ens ha permès millorar la situació. Ja no tenim una humitat tan constant i això és positiu", diu Fabra.
Restauració de les peces
La feina de restaurar les peces afectades per la humitat és un procés minuciós i laboriós. A la sala d'etnologia hi ha unes 5.000 peces que cal revisar. "Tardarem, aproximadament, uns dos anys", explica Maria Torta. "De moment, en portem fetes el 34%, però clar, n'hi ha de petites i n'hi ha de molt grans, que demanden molt de temps", afegeix.
Per engegar tot aquest procés de restauració han comptat amb una subvenció de 35.000 euros del Departament de Cultura.
El cas de Vallbona de les Monges
A Vallbona de les Monges, a l'Urgell, preocupa l'estat en què es troba la documentació que es conserva a l'arxiu d'aquest cenobi del segle XII. Es tracta de còdexs i llibres litúrgics, però també hi ha molta informació jurídica, notarial i legal, derivada de l'activitat del mateix monestir en la gestió de les seves terres i privilegis.
Actualment, tota aquesta documentació es troba en una sala que no reuneix les condicions òptimes, ni d'humitat ni de temperatura, per garantir-ne la bona conservació. Preocupa, per tant, que tot aquest fons documental es pugui anar degradant amb el pas dels anys.
Eduard Montseny, alcalde de Vallbona, alerta que ja hi ha una part de la documentació que està en mal estat:
Són llibres que han estat maltractats perquè, quan hi ha hagut guerres, s'han soterrat, s'han amagat... s'ha fet el que s'ha pogut per conservar-los.
Montseny també recorda que el monestir és un edifici "tot de pedra i això sempre implica força humitat", una situació que complica encara més la preservació del fons documental.
Reforma de l'arxiu
Per evitar la pèrdua de la documentació conservada, també s'està treballant per tancar una subvenció que permeti reformar l'arxiu del monestir.
Joan Talarn, president de la Diputació de Lleida, assegura que "són documents amb un valor patrimonial incalculable i és el deure de la Diputació conservar el patrimoni del territori". Per això, l'actuació se centrarà a reparar les parets i millorar la climatització de l'espai.
El monestir de Vallbona de les Monges data de la primera meitat del segle XII i és un dels conjunts patrimonials de l'orde del Cister més importants conservats a Catalunya.
Va ser declarat bé cultural d'interès nacional el 1931i conserva encara avui dia una comunitat de monges cistercenques que fa més de 850 anys que hi mantenen la vida monàstica.