Restauren primers daguerreotips de Reus, les imatges més antigues de la ciutat
La restauració dels primers daguerreotips localitzats a Reus, propietat de la família Bofarull-Vilar, ja és una realitat. És un conjunt extraordinari i de gran valor patrimonial que s'ha treballat des del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.
Així ho destacat la directora del centre, Mireia Mestre Campà, qui ha explicat que s'han pogut identificar els personatges o saber, fins i tot, qui eren els autors dels daguerreotips.
Sobre la restauració, Mestre Campà ha concretat que han seguit els criteris de mínima intervenció amb el màxim respecte per la integritat de l'obra original.
El daguerreotip (1839) va ser la primera tècnica fotogràfica feta amb una placa de coure platejada amb una superfície de mirall que reprodueix una imatge única. Segons la restauradora de patrimoni fotogràfic Elisa Bonet Suau, és una imatge molt susceptible a l'abrasió i a l'oxigen.
Per això els treballs han consistit a aïllar la placa de l'oxigen, obrir els materials originals per preservar-los, encintar bé la placa amb material de conservació perquè quedés un paquet estanc i tancar-ho amb tots els materials, conservant els originals perquè no es perdi informació.
Si toquem la imatge o deixem el dit marcat, això és un dany irrecuperable.
Bofarull-Vilar, un fons únic
El març del 2024 ingressava a l'Arxiu Municipal de Reus el fons Bofarull-Vilar, procedent d'una família benestant, que recull documentació de gairebé sis segles (s. XVI-XXI). Consta d'una gran quantitat de documents: musicals, textuals, gràfics i també fotogràfics.
Aquests últims han permès veure l'evolució de la tècnica i dels procediments fotogràfics fins a arribar a la fotografia actual. Així, els dinou daguerreotips testimonien l'ús d'aquesta primera tècnica fotogràfica a la ciutat.
L'arxiu prové de les diferents branques familiars unides al llarg de tot aquest temps. Una font d'informació important per a la història de la família, però també per al coneixement de la societat reusenca d'aquests segles.
La regidora responsable de l'arxiu municipal, Montserrat Flores Juanpere, ha destacat que tenir aquests daguerreotips a l'arxiu és important i transcendental perquè són les imatges fotogràfiques més antigues de Reus i perquè formen part d'un conjunt de documents conservats per la família. Això permet que les fotografies dialoguin amb la resta de documents, saber qui són aquestes persones, quina va ser la seva vida i, fins i tot, quin moment vital correspon cada una d'aquestes imatges.
Les imatges podran ser utilitzades per conèixer el Reus de mitjans del segle XIX.
De la seva banda, el propietari del fons, Jordi Bofarull-Vilar Pedrola, ha recordat que fa 200 anys si algú volia tenir un record d'un familiar, havia de fer-se un quadre o un bust. "Fer-se un daguerreotip no era barat, però comparat amb fer-se un quadre o una escultura, era molt més econòmic", ha explicat Bofarull-Vilar Pedrola, qui ha assegurat que "poder veure l'aspecte físic que tenen aquests familiars, anys més tard, és agradable i emocionant". La cessió del fons, ha dit, és per a la divulgació.
Donar a conèixer aquests personatges és com tornar-los a fer viure. Encara són allà, no queden en l'oblit.
Conservació i digitalització
Una vegada retornades a l'arxiu de Reus i digitalitzades, es busca conservar-les en les millors condicions. Des de l'Arxiu Municipal de Reus, la seva arxivera, Elisenda Cristià Balsell, ha detallat que es conservaran de forma singular a la sala de suports especials en una temperatura, que oscil·la entre els 16 i els 18 graus i una humitat del 30 al 50% perquè estiguin en les millors condicions. S'ha de garantir que no hi hagi oscil·lacions tèrmiques ni d'humitat.
Així, els daguerreotips es conservaven en una saleta de la casa Bofarull-Vilar. El conjunt fotogràfic està format per dos daguerreotips en capsa, dotze daguerreotips en marc europeu i sis plaques daguerrianes nues.
Les obres s'han digitalitzat perquè puguin ser consultades. Tenen l'abans i el després de la restauració i asseguren que han vist el canvi i que el treball ha estat magnífic.
