Les corrioles del Milà, un patrimoni que es pot descobrir en una ruta teatralitzada
Al Milà (Alt Camp), si mirem amunt trobem un testimoni –rodó i de vegades sorollós– de la història agrícola del poble. Són les corrioles, que servien per pujar amb menys esforç coses pesants fins a les golfes de les cases. Normalment, el que s'hi pujava eren sacs d'avellanes, un conreu vital al poble i a l'entorn: un cop a dalt, s'escampaven a terra perquè s'assequessin i es guardaven fins al moment de vendre-les, com recorden des de l'Agrupació Cultural El Milà:
Un sac ple podia arribar fins als 58 quilos i, si hi sumem el pes mateix del sac, el conjunt arribava als 58 i mig. Imagineu-vos, doncs, haver de moure i pujar una càrrega d'aquest pes una vegada i una altra.
El Milà té uns 200 habitants i les corrioles encara són presents en una quinzena de façanes.
L'Agrupació Cultural ha impulsat un projecte divulgatiu per explicar la importància d'aquest patrimoni i el que ens explica del passat. "Escoltant la gent gran de la vila vam poder començar a teixir una mena de relat popular, convertit després en una ruta oferta no només a la gent del poble, sinó a gent de tot arreu", explica Xavier Pete, president de l'agrupació.
Les corrioles són el pal de paller d'una ruta teatralitzada. Pete n'explica l'objectiu: "Que no es perdi, d'una banda, la memòria oral de la gent gran i, de l'altra, el patrimoni físic que mantenim encara avui en dia en moltes cases". Estan dirigides a grups d'entre cinc i vint-i-cinc persones, tant escolars com públic general, i s'han de concertar prèviament.
Un dels pagesos amb tota la vida dedicada a l'avellana que els ha explicat les seves vivències és l'Andreu Ripoll, una de les persones de més edat del poble.
Era un treball molt dur físicament.
"Et feia mal tot: els 'ginolls' i quedaves amb els dits pelats perquè passaves un mes tocant 'vellanes' i traient-les de la clofolla", recorda Ripoll.
També ha explicat als membres de l'agrupació com es comprovava que totes les avellanes del sac eren bones i que no et volien donar gat per llebre. S'introduïa un tub llarg al sac, que s'obria i s'omplia d'avellanes. "Si posaven a dalt 'vellanes' més bones i a baix més dolentes, ho veies", apunta.
"La mateixa gent gran també ens ha assessorat a l'hora de saber com vestien les plegadores i els plegadors ara fa cent anys, no cal anar tan lluny. I els nens petits han escoltat aquesta gent gran, aquesta saviesa popular, per comprendre que no fa tant de temps la vida era molt diferent", descriu Pete. Un dels objectius del projecte ha estat també potenciar els lligams entre generacions.
"Les corrioles del Milà són molt més que un mecanisme. Són un rastre material d'una activitat que va formar part de la vida del poble i conservar-ne la memòria també vol dir conservar les paraules, les expressions i els records de persones que ho van viure", rebla Montse Rocamora, membre de la junta de l'Agrupació Cultural El Milà.
