Comunitats de regants al límit: no poden pagar un préstec per modernitzar el reg
La comunitat de regants del Baix Priorat va modernitzar fa vint anys les instal·lacions de reg gràcies al finançament de la Societat Estatal d'Infraestructures Agràries (SEIASA). Això va permetre millorar l'eficiència del regadiu, que es va ampliant a 1.800 hectàrees de set municipis. Ara, aquest puntal de l'economia de part del Priorat i de la Ribera d'Ebre trontolla.
La comunitat assegura que no pot retornar el deute contret amb SEIASA, que va avançar el 67% de la inversió. La societat estatal els reclama que comencin a retornar els 16 milions d'euros prestats, amb una quota anual de 690.000 euros, una xifra que supera el pressupost de l'entitat, de només mig milió d'euros.
Segons Eugeni Vecino, secretari tècnic de la comunitat, "si hem de tornar tots aquests diners durant 25 anys, haurem de plegar. No és viable".
Si no hi ha comunitat de regants s'abandonaran els camps i això tindrà un gran impacte en aquesta zona.
En una situació semblant es troben altres comunitats catalanes. Una quinzena han reclamat a SEIASA que replantegi les condicions de retorn dels diners avançats. Demanen un tracte similar als projectes de reg actuals, on el finançament públic a fons perdut sol ser del 70% i els propietaris agrícoles acostumen a pagar només la resta.
En el cas de les obres executades a principis dels 2000, les comunitats van pagar el 28% del cost total, la Generalitat en va aportar una altra part i SEIASA va pagar la resta, que va quedar com a deute ajornat. En funció del projecte, aquesta quantitat avançada oscil·la entre el 45% i el 70% del cost de l'obra.
Ho consideren un greuge comparatiu
Aquestes comunitats consideren que viuen un greuge comparatiu. "Nosaltres fa més de vint anys que hem fet els deures i hem estat estalviant aigua i llum i ara ens toca pagar tot això, mentre que altres comunitats no van modernitzar el reg i ara han de pagar molt menys per les obres", opina Vecino.
El president de la comunitat de regants de Benissanet (Ribera d'Ebre), Lluís Garreta, explica: "En el nostre cas acabarem pagant entre un 70% i un 80% de la inversió i en els projectes actuals és a l'inrevés. Això complica molt l'economia de l'entitat i fa impossible afrontar noves inversions."
Demanem el mateix tracte que tenen en l'actualitat totes les comunitats de regants que modernitzen els regadius.
Les condicions del finançament es van fixar en un conveni. Els regants asseguren, però, que els antics responsables de la societat pública els van dir que el deute ajornat no l'acabarien tornant, perquè SEIASA s'havia de dissoldre al cap de pocs anys. Malgrat això, la societat ha continuat activa.
En tot cas, es tractaria d'un compromís verbal perquè el conveni escrit, firmat per les dues parts, fixa les condicions de retorn dels diners que ara es reclamen.
Els regants també asseguren que diferents polítics els van animar a fer les obres, prometent-los que la renda agrària s'incrementaria amb la millora del regadiu. No ha estat així. A més, les comunitats es troben que han de tornar el deute quan, en molts casos, les instal·lacions ja s'haurien de renovar pel desgast acumulat.
De momentm ni SEIASA ni el Departament d'Agricultura han donat una solució a aquestes comunitats, amb unes finances que pengen d'un fil.