Controvèrsia sobre si OpenAI ha resolt un dels problemes matemàtics del mil·lenni
La companyia d'intel·ligència artificial OpenAI va fer públic aquest dimarts que els seus models havien resolt un dels anomenats set problemes del mil·lenni, set enigmes matemàtics seleccionats l'any 2000 per part de l'Institut Clay de Matemàtica.
Resoldre'ls comporta un premi d'un milió de dòlars i el prestigi de resoldre un dels reptes matemàtics més profunds de la matemàtica teòrica.
El problema en qüestió són les equacions de Navier-Stokes, que serveixen per descriure com evolucionen els fluids. En el món de l'enginyeria es fan servir molt, però a escala teòrica hi ha el dubte de si poden desenvolupar singularitats.
L'anunci, però, ha quedat enterbolit per la forma com OpenAI podria haver assolit aquesta fita.
Dos matemàtics lideraven la recerca
En la darrera dècada, la comunitat matemàtica internacional havia fet avenços molt importants en el problema de Navier-Stokes. Una de les contribucions més destacades –sense intel·ligència artificial– és la dels investigadors Diego Córdoba i el seu estudiant de doctorat Luis Martínez-Zoroa.
En l'últim any també havien analitzat el problema els matemàtics Tristan Buckmaster, de la Universitat de Nova York, i Levent Alpöge, de la companyia Anthropic, que havien fet operacions amb una petita ajuda d'eines d'intel·ligència artificial, també d'OpenAI.
El 22 d'agost, Buckmaster i Alpöge van aconseguir un avenç rellevant en aquest camp gràcies a les anomenades equacions d'Euler, tot i que no era la resolució final. Els matemàtics no van fer públics els resultats, però els rumors van començar a córrer per la comunitat matemàtica.
Pocs dies després, l'1 de setembre, OpenAI va decidir posar-se a treballar per resoldre també aquest mateix problema del mil·lenni. La matriu de ChatGPT va posar primer 1.000 agents d'IA i després fins a 10.000 a funcionar per mirar de resoldre l'equació.
El 6 de setembre, els agents d'OpenAI van aconseguir un avenç que va superar el de Buckmaster-Alpöge i van resoldre el problema Navier-Stokes.
El dia 7 de setembre, Buckmaster i Alpöge, veient que OpenAI els està avançant, publiquen precipitadament els seus propis resultats, més modestos que els d'OpenAI.
L'endemà, ahir dimarts dia 8, OpenAI va fer públics els seus resultats.
Ha plagiat OpenAI?
La primera controvèrsia sobre aquest tema té a veure amb per què OpenAI ha decidit resoldre aquest problema precisament aquest mes de setembre.
La resposta de Sam Altman en un tuit aixeca alguna suspicàcia:
Hi havia rumors a internet que els models d'Anthropic havien resolt un problema del mil·leni i sentíem curiositat per saber si els nostres models també podien fer-ho.
Aquests "rumors d'internet" són la recerca de Buckmaser i Alpöge.
El segon aspecte controvertit de l'assumpte se centra en el fet que Buckmaster-Alpöge havien fet servir per la seva recerca una eina d'IA d'OpenAI, Codex. La pregunta és si la companyia hauria fet servir la recerca privada dels dos matemàtics per superar-los i reclamar el mèrit dels resultats.
Davant d'això, la resposta d'OpenAI ha estat ambigua. Tot i que ha assegurat que no havien accedit als xats privats dels matemàtics on havien penjat els seus resultats, finalment han acabat admetent aquesta possibilitat:
Tot i ser poc probable, no podem descartar que la informació anonimitzada derivada de la feina dels dos matemàtics hagi ajudat a millorar els nostres models.
El jove i guardonat catedràtic de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona Xavier Ros-Oton es plantejava en declaracions a Catalunya Ràdio aquest mateix dilema:
El model d'OpenAI té mèrit, però s'ha beneficiat de les idees privades de dos matemàtics, que alhora s'han beneficiat dels avenços en IA.
OpenAI fa servir la informació dels seus usuaris per anar millorant els seus models d'IA. Per fer-ho, es compromet a desvincular les converses concretes dels noms dels usuaris que les mantenen per respectar-ne la privacitat. Així, sap què s'ha dit, però no qui ho ha dit.
En aquest cas, doncs, OpenAI admet que la recerca de Buckmaster-Aplöge era als seus sistemes i que no pot descartar que els seus models hi haguessin accedit per impulsar la seva pròpia recerca.
Baralla entre matemàtics
En la cursa per publicar primer la recerca hi ha un combat pel relat.
OpenAI ha procurat les darreres hores deixar clar que les seves intencions eren de cooperació en la recerca i han assegurat que no reclamaran el premi d'1 milió d'euros que pertoca per resoldre aquest problema.
El matemàtic d'OpenAI Sebastian Bubeck ha explicat a X que quan van començar a fer avenços en el problema Navier–Stokes es van posar en contacte amb els Buckmaster i Alpöge per proposar-los cooperar, però que només van poder parlar amb Buckmaster i que aquest els va amenaçar d'acusar-los de plagi.
Bubeck també admet que no hi havia manera d'encaixar en la recerca Alpöge, que treballa per Anthropic, la competència directa d'OpenAI.
Buckmaster, per la seva banda, en un comunicat, explica que quan OpenAI li va detallar quins resultats estaven obtenint li va saltar una " bandera vermella" molt clara.
Segons Buckmaster, el camí de la recerca d'OpenAI era molt semblant al seu propi (heretat de dos matemàtics més, Córdoba i Zoroa) i que era una aproximació molt concreta que pràcticament ningú no estava treballant.
Tot i això, Buckmaster admet explícitament que no ha vist el que havien fet els models d'OpenAI, que no sap si van fer servir les seves dades i que "no està acusant ningú de res".
La sortida a borsa
Aquesta controvèrsia es dona en les setmanes prèvies a la sortida a borsa d'OpenAI i Anthropic.
Ros-Oton explica que aquest enfrontament s'ha d'entendre en aquest context:
Els dos volen demostrar als seus inversors que el seu model és millor que el de la competència.
Per fer-ho, el catedràtic de la UB explica que s'han agafat a la matemàtica teòrica.
El problema de l'autoria intel·lectual
Des de l'aparició dels grans models de llenguatge com ChatGPT o Claude, l'assumpte de l'autoria i la propietat intel·lectual estan al centre del debat.
Companyies com el New York Times han demandat OpenAI reclamant-los una compensació per haver fet servir el seu contingut per entrenar els models.
De la mateixa manera, les eines d'IA de generació de vídeos, que poden generar nous continguts de molta qualitat, estan entrenades amb els milions d'imatges generades al llarg de la història sense que cap autor d'aquestes imatges hagi obtingut cap compensació.
En aquest cas, el dubte és si els agents d'OpenAI haguessin aconseguit resoldre el problema Navier-Stokes en sis dies sense les aportacions dels matemàtics Buckmaster, Aplöge, Córdoba i Zoroa i qui s'ha d'endur el crèdit pels resultats.
La paradoxa és que Buckmaster i Aplöge també havien fet servir eines d'IA per fer avançar la seva recerca.