Crítica de les estrenes de cine: la cartellera s'omple de miserables
Els miserables omplen la cartellera. Com ara els que s'aprofitaven de la feblesa de les noies per internar-les durant el franquisme en el Patronato de Protección a la Mujer. O un miserable esmunyedís que va terroritzar Àlaba a finals del segle XIX, el Sacamantecas. O els autèntics, els de Victor Hugo, que tornen amb una nova versió de la seva obra magna.
"Ruega por nosotras"
Daniel Monzón, responsable de films com "Celda 211" o "Las leyes de la frontera", fa un exercici de memòria històrica indispensable. Calia que algú mostrés les atrocitats que es cometien dins del Patronato de Protección a la Mujer, que feia de tot menys protegir-les, i ell ho fa de forma contundent, tot i que encara ho podria haver estat més.
Zoe Bonafonte i Manuela Calle convencen en el paper de noies rebels i Adelfa Calvo, encara més, com la monja directora d'un d'aquests centres sinistres i pràcticament desconeguts.
"Sacamantecas"
Un altre cas evident de discriminació de gènere al llarg de la història. És la constatació de com les autoritats alabeses de finals del segle XIX van obviar l'existència d'un assassí i violador en sèrie perquè destinaven tots els esforços a la Guerra Carlista. Mentrestant, les dones quedaven indefenses davant d'un criminal luxuriós i esmunyedís.
David P. Sañudo ho explica de forma brillant, molt vistosa, amb tota mena de detalls i acompanyat de la seva actriu fetitxe, la infal·lible Patricia López Arnaiz, que ve de guanyar el Goya per "Los domingos".
"El gat amb barret"
El Dr. Seuss, el creador d'"El Grinch", és un dels autors de contes infantils més prolífics dels Estats Units, tot i que aquí no és gaire conegut. Aquest gat és un altre dels seus personatges més famosos, un animal amb un barret màgic i amb la missió d'alegrar els nens tristos en dies de pluja.
És un bromista extravagant, surrealista i exagerat, però, tot i això, se'n surt de forma brillant, igual que la pel·lícula, que és absolutament fidel al seu esperit juganer i absolutament imaginatiu.
"Los miserables"
És la versió més fidel i consistent de la novel·la de Victor Hugo que s'ha fet mai. Per això, ha fet falta una superproducció de tres hores de durada que, tot i que resulta una mica grandiloqüent, és un gran espectacle cinematogràfic per veure en pantalla gran.
És cert que té factura de cinema antic, però, malgrat tot, s'aguanta gràcies a un relat que és summament atractiu i a uns Vincent Lindon i Tahar Rahim incommensurables.
"Godzilla minus zero"
Si la seva predecessora, "Godzilla minus one", va ser una sorpresa majúscula dins el cinema de monstres japonès, aquesta segona part encara aprofundeix més en aquesta barreja addictiva de cinema de catàstrofes i cinta intimista i reflexiva sobre els traumes de la guerra.
És complexa i valenta, sobretot quan mostra els estralls psicològics de les bombes atòmiques llançades per l'exèrcit nord-americà. En definitiva, és un dels pocs exemples de "blockbuster" de qualitat del cinema recent.
"11"
Les cosines Clàudia i Paula Serra faran camí en el fantàstic català, però és massa evident que aquesta pel·lícula neix d'un projecte de final de curs. La idea inicial és bona: un grup de nens i dos monitors queden aïllats en una casa a la muntanya on apareix, per sorpresa, un nen nou que no coneixen de res.
A partir d'aquí, però, el guió necessita més hores de treball i les limitacions interpretatives del conjunt de nens són un llast en alguns moments insalvable.
Malgrat això, el film remunta a la segona part i acaba sent un thriller realment inquietant, tot i tenir moltes mancances.
També s'estrenen la meravellosa cinta d'animació "El misterio de Lucy Lost", el documental musical "George Michael: the faith tour" i l'homenatge a la banda de rock dur Mägo de Oz, "Fiesta pagäna".