Crítica de les estrenes de cinema de l'estiu: només Spider-man s'atreveix a lluitar amb "La odisea"
A les pròximes quatre setmanes s'estrenaran moltes pel·lícules d'entreteniment, d'aquelles que les distribuïdores guarden per l'estiu, amb taurons assassins, persecucions incansables i altres clàssics estivals. Són productes de segona, la majoria, que el públic rep amb els braços oberts aquests dies per poder gaudir del refugi climàtic que són les sales de cinema.
Però també hi ha novetats destacades, films que busquen una finestra per no quedar sepultats sota l'allau d'estrenes de la resta de l'any. I, per davant de totes, Spider-man, és clar, l'altra gran estrena d'aquests dies, després de "La odisea".
"Spider-man: Brand new day" (29/7)
L'univers Marvel estava en hores baixes i ha vingut el superheroi més jove a salvar-lo. Tot i que ja no és tan jove. Aquest és el film més madur de l'Home Aranya, una cinta reflexiva sobre l'addicció a la feina, la necessitat vital de l'amistat i la humanitat del superheroi. És emotiva, emocionant i divertida, amb diverses trepidants a l'alçada dels millors títols de la franquícia. A més, incorpora un nou personatge, molt potent, interpretat per Sadie Sink, la Max de "Stranger things", que demostra que és la intèrpret amb més futur de la sèrie de Netflix.
"Marsupilami" (12/8)
La divertida criatura creada pel dibuixant Franquin com a companya d'Espirú i Fantàstic és una de les icones de l'època daurada del còmic belga. Aquesta adaptació al cinema, però, no li fa justícia. Sí que adapta el seu humor blanc, de "slapstick", confusions i embolics, però el Marsupilami no és res més que un personatge secundari. Li passen per davant les ganyotes forçades dels intèrprets de carn i ossos, immersos en una trama massa infantil que desaprofita un personatge que hauria pogut donar molt més joc.
"Mother Mary" (31/7)
És pretensiosa? Segurament. És inconnexa? Relativament. És brillant? Sens dubte. El cineasta David Lowery firma una nova obra personal i singular amb aquest retrat de la combustió física que suposa la creació artística. Les seves imatges oníriques embolcallen un somni lúcid que s'arrapa a la retina i segueix donant voltes pel cap dies després de veure-la. És l'èxtasi de la moda i el pop, és l'Anne Hathaway més versàtil, és ja un clàssic de culte.
"En mar abierto" (7/8)
Els dies de glòria de Renny Harlin ("La jungla 2: Alerta roja", "Màxim risc", "Memòria letal") ja queden lluny, però el cineasta finlandès demostra que no ha perdut la seva habilitat per al thriller estiuenc. Aquí barreja una catàstrofe aèria i un mar infestat de taurons per mantenir l'espectador amb l'ai al cor fins a l'últim minut. No decep en cap moment, si tenim clar que els taurons són els més llestos de la classe i que hi ha personatges destinats a morir des de la primera escena. Però ja és això, no?
"Cuenta atrás" (14/8)
Un entretingut thriller sense pretensions, on conflueixen un robatori de diamants purs i la troballa d'una suposada bomba de la Segona Guerra Mundial. Té un guio mandrós però prou farcit de sorpreses i girs com per aguantar l'atenció del públic fins el final. Malgrat tot, amb el repartiment extraordinari que té, podria haver aspirat a més.
"Mala bèstia" (31/7)
Amb una voluntat estètica impecable, Bàrbara Farré se submergeix en un relat fantàstic i sensual sobre la fi de la infantesa. Entrellaça una faula sensorial sobre una bèstia del bosc, que amenaça els que es perden dins dels seus dominis, i les preocupacions d'una noia, que desitja encaixar a l'orfenat primer i en una nova família després. Al seu control de l'ambientació visual i sonora només li manca un guio més ric que li permeti completar la idea original. Amb tot, un òpera prima amb una forta personalitat que confirma Farré com una de les grans promeses del cinema català.
"A fuego" (21/8)
Estel Díaz s'estrena amb aquest drama adolescent que combina l'amor pel ball amb el desig de llibertat propi de l'edat dels seus protagonistes. A més, de fons, l'ombra del suïcidi en una joventut amb un futur molt incert i les tres xemeneies de Sant Adrià de Besòs com a marc geogràfic. Té totes les mancances d'una òpera prima a mig coure, que pretén ser generacional però no acaba d'aprofundir en res. Però, al mateix temps, llueix amb la innocència dels inicis i això sempre és un bon senyal de futur.
"El amor que permanece" (7/8)
L'islandès Hlynur Pálmason és un cineasta enlluernador, per com explica històries humanes punyents en un embolcall natural bellíssim. Ho va fer a "Godland" i a "Un blanco, blanco día" i ara hi torna amb aquest agredolç relat del final d'un matrimoni amb fills, dolorós i melancòlic però alhora esperançador. A més, aquí introdueix elegantment diversos elements fantàstics i còmics que sacsegen la contundència del relat. Meravellosa.
"Palestina 36" (14/8)
Aquesta ambiciosa superproducció internacional serveix per conèixer una mica millor l'origen del conflicte entre àrabs i jueus, que es remunta a quan Palestina encara era un protectorat britànic. És un film evidentment de part, però això no li resta valor històric ni cinematogràfic. Està construït de manera emocional, però encerta de forma excepcional a l'hora de triar els personatges protagonistes i els fets més rellevants. Així, acaba convertit en una sòlida història d'identitat nacional i de resistència que, 90 anys després, continua ben present.
Altres pel·lícules que també tindran el seu espai a la taquilla estiuenca però que no s'han pogut veure amb antelació són "La Patrulla Canina: La dino película", "El final de Oak Street", també amb els dinosaures com a protagonistes, "Kangaroo: una aventura en Australia", "Insidious: fuera del más allá" i "El motín".
La pàgina de crítiques de cinema de 3Cat tornarà el 28 d'agost per començar la nova temporada amb una de les grans pel·lícules espanyoles de l'any, "El ser querido".