Polònia investiga si el míssil que ha caigut a la seva frontera amb Ucraïna és rus
Un objecte que ha caigut aquesta matinada prop de Lublin, Polònia, sembla ser un míssil rus, segons ha afirmat el primer ministre polonès, Donald Tusk. El ministre d'Exteriors ucraïnès, Andrii Sybiha, ha assegurat en un missatge a X que és un míssil de creuer rus Kh-101 i que ha travessat Ucraïna cap a Polònia.
Si es confirma, seria la primera vegada que un míssil del Kremlin cau en territori de l'OTAN i de la Unió Europea.
Tusk ha qualificat l'incident de "greu" i ha assegurat que "molt probablement" es tracta d'un míssil balístic rus Kh-101, tot i que encara no se sap amb certesa el tipus de míssil. Així i tot, ha volgut precisar que no hi ha motius per pensar que Polònia fos l'objectiu del projectil.
Al seu costat, el ministre de Defensa polonès, Wladyslaw Kosiniak-Kamysz, ha afegit que tots els serveis de defensa han estat en alerta durant la nit.
En un missatge compartit a les xarxes, el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, s'ha mostrat solidari amb els ciutadans polonesos i ha avisat que reforçaran els seus recursos per "defensar-se de qualsevol amenaça, també dels atacs amb míssils".
El president del Consell Europeu, António Costa, ha condemnat l'impacte de l'objecte i ha afegit que l'atac torna a subratllar que l'agressió russa suposa "una amenaça per a la seguretat de tota Europa".
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, també s'ha pronunciat sobre l'incident i ho ha qualificat com una nova "violació inacceptable" de l'espai aeri de la UE. En un missatge a X, ha assegurat que, per posar fi a aquesta situació, la Unió Europea ajudarà Ucraïna a guanyar la guerra "de totes les maneres possibles".
L'incident s'ha produït en paral·lel a l'atac massiu de Rússia contra Ucraïna amb uns 280 drons i 70 míssils contra Kíiv i altres ciutats del país, que ha deixat almenys 8 morts i una trentena de ferits.
L'ofensiva russa arriba just després que el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, advertís dimecres de la possibilitat d'un bombardeig massiu per part de Moscou. Zelenski acabava de tornar d'un viatge als Estats Units, on s'havia reunit amb el president estatunidenc, Donald Trump.
Segons Zelenski, el president nord-americà ha acceptat concedir-li llicències per fabricar míssils Patriot.
Kriví Rih, la ciutat més castigada
El nombre més gran de víctimes mortals s'ha registrat a prop de Kriví Rih, ciutat del centre-est del país i localitat natal de Zelenski. Almenys sis persones –entre elles, dos menors de 5 i 12 anys– han mort després que un míssil balístic impactés directament contra la casa on vivien a la regió de Dnipropetrovsk, segons ha explicat el cap del Consell de Defensa de la ciutat, Oleksandr Vílkul.
L'atac també ha afectat Kíiv i Poltava, al centre del país, on ha mort una persona a cadascuna de les ciutats. A Lviv, a l'extrem occidental d'Ucraïna i fronterera amb Polònia, els bombardejos han provocat almenys sis ferits.
Rússia, per la seva banda, ha assegurat que els seus atacs anaven dirigits contra fàbriques militars, entre elles plantes de drons i míssils a Kíiv, Lviv, Ivano-Frankivsk i Kriví Rih, i tres vaixells de càrrega al mar Negre que, segons Moscou, transportaven material bèl·lic.
La UE reforça el seu suport financer a Ucraïna
El president del Consell Europeu, António Costa, ha condemnat l'impacte a Polònia i ha assegurat que la Unió Europea "es solidaritza plenament" amb les autoritats ucraïneses i poloneses. Costa ha anunciat que s'intensificarà el suport econòmic per reforçar la defensa aèria d'Ucraïna, incloent-hi les seves capacitats antimíssils i antidrons.
En aquesta línia, la Comissió Europea ha informat aquest dijous que la UE ha desemborsat 3.470 milions d'euros a Ucraïna per finançar la compra de més drons, míssils i caces de fabricació sueca, dins del préstec de 90.000 milions d'euros aprovat per la UE aquest any 2026.
La Comissió ja havia pagat 3.200 milions el 25 de juny per finançar el govern ucraïnès, i el 30 de juny va transferir 3.900 milions per a la compra de drons i 1.100 milions més per a material de defensa.
La comissió de la UE preveu transferir 28.000 milions d'euros en concepte de defensa abans que acabi l'any.
Polònia desplega caces per protegir el seu espai aeri
Davant la magnitud dels bombardejos, Polònia, membre de l'OTAN, ha desplegat caces de combat per vigilar el seu espai aeri.
L'incident recorda a l'episodi del setembre del 2025, quan incursions de drons russos van creuar l'espai aeri polonès. En aquella ocasió, almenys 23 aparells van travessar la frontera, la qual cosa va obligar a activar caces aliats i a tancar temporalment aeroports estratègics com el de Varsòvia-Chopin, davant el que es va considerar "una agressió directa" a la sobirania de l'OTAN.
Ucraïna torna a atacar l'"Amazon rus"
En paral·lel, Ucraïna ha tornat a atacar aquest dijous tres magatzems de Wildberries, l'anomenat "Amazon rus", a les regions de Penza, a uns 600 quilòmetres de Moscou, de Udmúrtia i de Perm, a prop de la serralada dels Urals. Wildberries, el gegant de comerç electrònic, ha precisat que a conseqüència de l'atac almenys 4 persones han resultat ferides i que a la ciutat udmurta de Saràpul ha sigut evacuada.
Ucraïna ja havia atacat dimecres un altre magatzem de la companyia a la regió de Riazan, uns 200 quilòmetres al sud-est de Moscou. En total, des de l'inici de la campanya ucraïnesa contra aquesta empresa, ja són 14 els centres logístics atacats en 12 dies.
A més, el comandant de les forces de drons d'Ucraïna, Robert Brovdi, ha informat aquest dijous que l'exèrcit ha atacat quatre vaixells russos al mar Negre i al mar d'Azov.
