
Crítica de les estrenes de cinema: cap novetat fa perillar el regnat de "La odisea"

"La odisea", de Christopher Nolan, continuarà arrasant a la taquilla en els pròxims dies com ho ha fet durant la seva primera setmana en cartell.
Conscients que això passaria i que el seu efecte arrossegaria la resta de novetats que arribessin a les sales durant aquests dies, n'hi ha poques que s'hagin atrevit a estrenar-se en aquest context. Però, malgrat tot, són aquí.
"Tres de más"

Tot i que en algun moment sembla un film amateur, aquesta comèdia de la directora Mar Olid acaba redimint-se amb un final amable i ben treballat. És l'adaptació d'una pel·lícula italiana de fa tres anys sobre una parella al·lèrgica als nens que de la nit al dia passa a tenir tres fills per art de màgia.
És, per tant, una defensa a ultrança dels valors tradicionals de la família, totalment previsible, però afortunadament a anys llum de les comèdies de Santiago Segura.
"El sueño americano"

Els mateixos productors d'"Intocable" aposten ara per la història increïble, però real, de dos joves francesos que somniaven a convertir-se en agents de jugadors de bàsquet de l'NBA.
És una d'aquelles pel·lícules amb un guió simpàtic, emotiu i reconfortant, que et farà creure en la cultura de l'esforç i en el valor de l'amistat i l'esperit de superació. I, sobretot, descobrir uns personatges irrepetibles. Molt entretinguda.
"Insaciable"

Hereva de "La substància", aquesta pel·lícula d'horror corporal és una crítica ferotge a la cultura del cos perfecte, l'obsessió grassòfoba i els trastorns alimentaris que tot això genera.
La protagonista pren mesures extremes per aprimar-se i això li provoca al·lucinacions i perdre el contacte amb la realitat. L'arrencada és molt original, però, malauradament, es perd en divagacions constants massa repetitives. Aprensius, abstingueu-vos-en.
"Rufus, la serp que no sabia nedar"

Des de Noruega arriba aquesta pel·lícula infantil sobre com superar les pors amb valentia, la força de la solidaritat i la importància del treball en equip.
En definitiva, una pel·lícula que no lloa un sol heroi, sinó que critica l'individualisme i el bullying. És entretinguda, senzilla, emocionant, divertida i... fresca, com ha de ser una pel·lícula estiuenca per als més petits.
"El mensaje"

El film de l'argentí Iván Fund es va endur el Premi del Jurat de la Berlinale el 2025, però el seu recorregut va poc més enllà del públic festivaler.
La seva premissa original, sobre una nena que té la capacitat de comunicar-se amb els animals i que s'ofereix com a mèdium, és prou original, però, tot i estar rodada en un preciós blanc i negre, la pel·lícula avança de forma minimalista, massa lentament, i acaba fent-se extremadament avorrida.
També s'estrenen el thriller d'acció "Motor City"; el drama "El anfitrión", protagonitzat per Willem Dafoe, i "La última travesía", un film sobre la guerra de Síria amb Omar Sy.









