Les nits tòrrides, principal causa de mort per calor a Barcelona: alerten d'un risc infravalorat
La ciutat de Barcelona és un punt calent amb un "greu problema d'escalfament nocturn". Els que hi viuen ja fa temps que en són conscients, però ara són investigadors del Centre de Política del Sòl i Valoracions (CPSV) de la Universitat Politècnica de Catalunya els que ho certifiquen i adverteixen que els sistemes públics d'alerta per calor infravaloren el risc de la calor nocturna per a la salut en punts com aquest.
Dos estudis d'aquesta entitat vinculada a la UPC constaten que les temperatures mínimes a la capital catalana han pujat 3,87 graus entre el 1971 i el 2025, en bona part a causa de l'efecte illa de calor urbana nocturna. I posen en relleu els greus efectes per a la salut i el confort humà que aquest fet provoca.
De fet, Barcelona ja ha assolit la sèrie més llarga de nits tòrrides. A l'estació de Can Bruixa, al barri de les Corts, aquest any s'han registrat almenys 29 nits en què la temperatura nocturna ha assolit o sobrepassat els 25 ºC.
Els investigadors també exposen que el sistema de certificació energètica de l'habitatge a l'estat espanyol està "desajustat", perquè no avalua la càrrega energètica i tèrmica dels habitatges durant les onades de calor, i insten a ajustar-lo a la realitat climàtica actual.
L'escalfament nocturn a Barcelona
El clima de Barcelona ha experimentat un escalfament continu en les últimes dècades. En els últims 50 anys les temperatures mitjanes de la ciutat s'han incrementat 3,2 graus (de 15,85 ºC a 19,04 ºC).
Es tracta d'un increment molt més pronunciat que el registrat al conjunt d'Espanya (+1,96 ºC), a la regió mediterrània (+1,83 ºC) i a escala mundial (1,29 ºC) en el mateix període de 1971 a 2024.
Aquest escalfament actua amb especial incidència en les hores nocturnes a causa de l'efecte illa de calor urbana nocturna i la manca de brisa refrescant. Les temperatures mínimes de la nit han pujat de 12,15 a 16,02 ºC (+3,87 graus) de mitjana, mentre que les màximes diürnes han crescut de 19,49 ºC a 22 ºC (+2,51 graus).
Principal causa de mortalitat per calor
L'arrel d'aquest escalfament local tan accentuat és el fenomen d'illa de calor urbana que actua a Barcelona i la seva àrea metropolitana. L'elevada densitat urbana, l'alta impermeabilització del sòl, la baixa radiació solar reflectida de la superfície i els edificis i la manca de zones verdes intensifiquen, segons els responsables de l'estudi, aquest efecte.
L'anàlisi de les dades de temperatura i mortalitat entre els anys 2007 i 2018 ha permès determinar als investigadors que les temperatures nocturnes elevades i persistents són la causa principal de mortalitat per excés de calor a la ciutat. I estimen que en aquest període van morir 721 persones per culpa de les altes temperatures durant la nit.
Un risc infravalorat
Els estudis del CPSV adverteixen que els actuals sistemes públics d'avís per calor extrema infravaloren el risc de les temperatures nocturnes elevades per a la salut, i no aprofundeixen prou en la importància del descans a la nit.
En aquest sentit, estableixen que el risc significatiu per a la salut comença a partir de 30,2 ºC durant el dia i de 24 ºC a la nit. Un escenari que afecta més les persones grans, que són el col·lectiu més vulnerable.
El cost energètic de la refrigeració triplica el de la calefacció
Els autors de la recerca constaten que a Barcelona les necessitats energètiques de refrigeració d'espais ja superen àmpliament les de calefacció. De fet, l'any 2025, la càrrega de refrigeració anual va gairebé triplicar les necessitats de calefacció, 7.484.404 kWh per 2.563.937 kWh.
També apunten que aquesta és una tendència a l'alça i asseguren que gairebé el 30% de la demanda potencial de refrigeració es produeix a la nit per assolir el confort climàtic.
El sistema de certificació energètica està obsolet
En la mateixa línia, apunten que en el clima mediterrani, el confort tèrmic a l'estiu no només depèn de la temperatura de l'aire, sinó també de la humitat relativa, que es percep en forma de calor latent en l'ambient. Per aquest motiu consideren que cal actualitzar els paràmetres de certificació energètica, que consideren que tenen un biaix eurocèntric en què predomina la importància de l'aïllament tèrmic.
Els autors de l'estudi defensen que aquesta visió no s'adequa al context mediterrani, on un sistema hiperaïllat i estanc funciona com a "termo" i impedeix la dissipació tèrmica necessària per al confort climàtic.
Per aquest motiu, els investigadors del CPSV consideren "imprescindible fer evolucionar" aquest sistema de mesura d'aquests paràmetres des de la "rehabilitació energètica" tradicional a una "rehabilitació climàtica" que posi al centre el confort de les persones i adequant-lo a la realitat climàtica local.
