Crítica de les estrenes de cinema: les ovelles també tenen instint de Sherlock Holmes
La comèdia familiar d'intriga "Les ovelles detectives" aterra a les sales de cinema acompanyada de la seqüela de l'última adaptació del videojoc d'arts marcials "Mortal Kombat", un film d'Angelina Jolie sobre el món de la moda i un documental sobre els Hombres G, "Los mejores años de nuestra vida".
"Les ovelles detectives"
Si algú vol definir què és una pel·lícula familiar, aquí en té un molt bon exemple. Marida de forma excepcional la trama de misteri per a un públic més adult amb la història infantil d'unes ovelles que parlen. Els animals s'han decidit a investigar la mort sobtada i estranya del seu pastor i, gràcies a l'animació digital, el públic les entén quan belen. Això sí, els humans del film continuen en la inòpia, a l'estil de "Babe, el porquet valent".
El director, Kyle Balda, s'ha forjat en el món dels Minions i ha traslladat el bon humor i la simpatia habituals d'aquells clons grocs a aquestes ovelles entremaliades, aventureres i molt espavilades. És una pel·lícula deliciosa, molt enginyosa i amb un ritme constant, que no decau mai. A més, Hugh Jackman i Emma Thompson fan que encara sigui més encantadora.
"Mortal Kombat II"
La seqüela del film del 2021 manté un nivell similar. Com aquella, barreja conscientment la paròdia amb el cinema d'arts marcials de sèrie B més clàssic, però amb uns efectes especials amb més pressupost.
No sempre aconsegueix l'equilibri desitjat entre les seves dues ànimes i hi ha alguns canvis de to massa bruscos, però és una pel·lícula molt entretinguda i que els fans del videojoc en què s'inspira gaudiran sense problemes. L'últim fitxatge, Karl Urban, conegut per la sèrie "The boys", inclina encara més la balança cap a la comèdia.
"Los mejores años de nuestra vida"
Els Hombres G tenen ara tant èxit, o més encara, que als anys 80 i 90. Per a tots els fans, que són moltíssims, aquest documental és un tresor. Ho és pel seu material inèdit, amb gravacions casolanes de les gires i els assajos, però encara més per com confessen sense embuts els motius del seu distanciament a principis dels 2000 i les seves crisis d'ansietat i les depressions continuades.
Però, per sobre de tot, és un homenatge a l'amistat que sosté l'èxit inesperat d'un grup menys senzill del que sembla.
"Yo no moriré de amor"
La pel·lícula neix de l'experiència personal de la directora, Marta Matute, que trasllada al seu primer llargmetratge com, quan tenia 18 anys, l'Alzheimer va irrompre a la seva família i la va transformar de dalt a baix. Els rols es van haver de redefinir i calia trobar la fórmula per compaginar el deure de cuidar amb el desig de viure de qualsevol noia de la seva edat.
El film es va presentar al Festival de Màlaga, d'on es va endur, merescudament, la Bisnaga d'Or a la millor pel·lícula i la de Plata a la millor actriu per a una debutant Júlia Mascort. Ella és el motor de la història, una elecció encertadíssima, que transmet tota la naturalitat necessària per a un film com aquest, directe i pausat. La història és molt dura, però veure com una família trencada lluita per no descompondre's pot ser molt reconfortant.
"Couture (Alta costura)"
El film vol fer convergir en el marc de la Setmana de la Moda de París la història de tres dones amb problemàtiques personals diferents que poden suposar un punt d'inflexió en les seves vides. Aquesta suposada transcendència deriva en una absoluta superficialitat i, malauradament, la presència d'Angelina Jolie en una d'aquestes històries ho acaba engolint tot. La directora, Alice Winocour, només té ulls per a ella i aquesta fixació aboca la pel·lícula a la irrellevància. Un fracàs.
També s'estrenen el drama judicial irlandès "Recreación de un asesinato", amb Vicky Krieps; el thriller de terror espanyol "Bajo tus pies", amb Maribel Verdú, i la cinta xilena "Hangar rojo", premiada també a Màlaga i que narra amb cruesa les batalles de poder internes en la incipient dictadura de Pinochet als anys 70.