Dani de la Orden: "Un percentatge molt alt de les pel·lícules que he fet no estan gens bé." L'autocrítica més honesta, a "L'eclipsi"

Dani de la Orden s'ha consolidat com un dels directors catalans més rellevants del moment. En l'últim any, el seu nom ha estat present tant a les sales de cinema com en les converses culturals del país gràcies a "Casa en flames", la pel·lícula catalana més taquillera fins ara, que també ha acumulat reconeixements, com ara vuit nominacions als Premis Goya, tres Premis Gaudí i tres Premis Feroz.

Poc després d'aquest èxit, 3Cat estrenava "La casa nostra", la nova sitcom catalana que amplia la trajectòria televisiva del director. En aquest context, De la Orden ha estat un dels convidats de la segona temporada de "L'eclipsi", conduït per Roger Escapa, on ha compartit una faceta molt més íntima i personal.

Una nit discreta carregada de sentit

A "L'eclipsi", tots els convidats parteixen de la mateixa pregunta: quina és la millor nit de la teva vida? La resposta de Dani de la Orden sorprèn per la seva senzillesa i honestedat. Lluny de nits de festa, estrenes o èxits professionals, el director tria un record molt concret: la nit que ell i la seva parella, l'actriu Paula Malia, van adoptar una gosseta.

De la Orden explica com van anar a buscar-la a un polígon, després d'un llarg viatge des d'Andalusia amb altres gossos. Un record vinculat a una escena senzilla que resumeix perfectament el significat que té per a ell aquella nit.

Paula Malia, la parella i la vida compartida

Tot i que Dani de la Orden i Paula Malia sempre han mantingut la seva relació en un segon pla, l'entrevista a "L'eclipsi" permet entreveure com és la seva vida en comú i el paper important que hi té la seva mascota.

Es tracta d'una gosseta, una barreja de Pomerània i Yorkshire, que s'ha integrat plenament en el dia a dia de la parella fins al punt --tal com explica el director amb humor-- de dormir amb ells al llit.

Sense una situació benestant no hauria pensat 'Casa en flames'

En el mateix diàleg, Dani de la Orden fa una lectura honesta i autocrítica de la seva trajectòria professional. El director admet que no tots els seus projectes han estat a l'altura del que ell mateix esperava i no té cap problema a reconèixer-ho públicament: "No m'importa gens reconèixer que un percentatge molt alt de les sèries o pel·lícules que he fet no estan gens bé."

En la conversa amb Roger Escapa, Dani de la Orden també parla amb franquesa dels temes recurrents de la seva filmografia. Relacions que no funcionen, joves amb conflictes emocionals o personatges provinents d'entorns benestants formen part d'un univers que coneix de prop i al qual no li incomoda que se l'associï.

El director reconeix haver crescut en una situació econòmica estable i haver tingut una infància còmoda, un context vital que, admet, li ha permès imaginar i escriure històries com "Casa en flames", amb una família que passa els estius a la Costa Brava. Una comoditat que assumeix amb naturalitat, no tant com un privilegi excepcional, sinó com unes circumstàncies concretes des de les quals observa i retrata el món que l'envolta.