El buit legal de Chaos in the Sun, un festival entre les xarxes d'extrema dreta i l'impacte econòmic
Santa Susanna, al Maresme, una població de poc més de 4.000 habitants, s'ha convertit un altre cop en un dels epicentres neonazis arran de la celebració del festival Chaos in the Sun que té lloc els dies 29 i 30 de maig en una finca privada.
En el cartell, que fa temps que circula per les xarxes socials, no hi apareix cap lloc concret. L'accés és restringit, amb una ubicació que no es fa pública de manera explícita i presentada formalment com una trobada privada de caràcter internacional.
El paper de la música: més que un concert
Per quart any consecutiu, el festival torna a promocionar-se a les xarxes socials.
El cartell combina una estètica aparentment festiva i estiuenca amb una iconografia agressiva i l'atractiu de bandes vinculades a l'escena internacional del RAC (Rock Against Communism), un corrent musical històricament associat a sectors de l'extrema dreta.
Les bandes anunciades provenen majoritàriament del Regne Unit, el Canadà, els Estats Units, Bèlgica, Alemanya o França.
Per als investigadors especialitzats en extremismes, però, aquest tipus de cites van molt més enllà d'un simple esdeveniment musical. Sergio Gracia, que dirigeix un centre d'anàlisi de l'extrema dreta, assegura que aquests tipus de festivals funcionen com una estructura de comunitat: "No són simples concerts. La música s'utilitza per crear espais de cohesió i reforçar el moviment a escala internacional".
Els experts descriuen aquests espais com a punts de socialització ideològica, reafirmació identitària i construcció de sentiment de pertinença. També alerten que poden convertir-se en entorns favorables a la captació de nous participants. La música, expliquen, funciona sovint com una porta d'entrada menys explícita cap a determinats entorns polítics i identitaris.
El festival se celebra en una finca privada de Santa Susanna, el Mas Alemany de Prats, de més de 16.000 metres quadrats, propietat d'una empresària vinculada al sector turístic del Maresme, que ho té llogat des de fa deu anys al club de motoristes Pawnees.
Aquest club té una trajectòria de més de 25 anys amb diverses seus a Catalunya. L'entitat no ha volgut atendre aquest mitjà. Tampoc l'organització del festival, que manté una política de màxima discreció i evita l'exposició pública.
Segons diverses fonts consultades, l'espai se cedeix per a la celebració d'aquesta trobada internacional de caràcter privat. Ni l'Ajuntament de Santa Susanna ni la propietat hi veuen cap problema i asseguren que mai hi ha hagut cap incidència.
Complicitat de l'Ajuntament i crítiques de l'oposició
L'alcalde del municipi, Joan Campolier (Junts) –que governa quasi ininterrompudament des de les primeres eleccions democràtiques a excepció de quatre anys que va haver de deixar l'alcaldia obligat per una sentència judicial–, assegura que l'activitat no ha generat conflictes d'ordre públic i recorda que els assistents es desplacen principalment amb autobusos i s'allotgen fora del municipi.
L'oposició, però, no ho veu de la mateixa mateixa. Ni tampoc un grup d'antifeixistes que es va manifestar fa uns dies per oposar-se a la celebració del festival.
Campolier diu que, en tractar-se d'una finca privada, "no hi poden fer res". Unes paraules que ha contradit el portaveu d'Unitat per Santa Susanna, el principal grup de l'oposició, Jordi Cusachs, que assegura que existeixen mecanismes legals per aturar el festival.
El grup polític afirma que ha demanat accés a l'expedient de l'activitat, però denuncia que l'Ajuntament els va comunicar que no n'existeix cap. Davant d'això, han consultat tècnics i han revisat la Llei 11/2009 d'espectacles públics per estudiar possibles vies de paralització.
També han presentat una proposta d'ordenança per regular aquest tipus d'activitats, que consideren que podrien vulnerar el Codi Penal.
La CUP, per la seva banda, ha presentat una denúncia als Mossos d'Esquadra per la "deixadesa de funcions de l'Ajuntament de Santa Susanna i els departaments de Territori i Interior" davant l'esdeveniment.
Entre altres coses, demanen la suspensió cautelar del concert i que s'investigui els organitzadors per un possible delicte d'odi i d'enaltiment del franquisme, i l'Ajuntament per possible prevaricació. La formació al·lega que es tracta d'un concert públic sense permisos.
Una de les principals contradiccions que envolten aquest tipus d'esdeveniments és que l'impacte ideològic conviu amb una aparent normalitat operativa rere els beneficis econòmics que suposa l'arribada dels participants en aquest festival neonazi.
Segons fonts del sector turístic, bona part d'aquests s'allotgen en hotels de Calella i consumeixen en restaurants i locals d'oci nocturn de la zona.
Durant aquests dies, expliquen algunes fonts, l'activitat genera moviment econòmic.
Un empresari, que s'estima més mantenir l'anonimat, ens explica que li molesten més els refugiats de la Creu Roja allotjats en un hotel pròxim al seu establiment que aquests neonazis que, segons diu, consumeixen grans quantitats d'alcohol, paguen al moment i no causen problemes.
Aquest empresari assegura que "malgrat la ideologia neonazi", que diu no compartir, "no generen incidències i tenen impacte econòmic perquè fa calaix". Propietaris de restaurants i cafeteries hi coincideixen, però pràcticament ningú no en vol parlar públicament. I menys davant de càmera.
El límit legal: què es pot prohibir i què no
La celebració d'aquest tipus de trobades obre també un debat jurídic. Fins a quin punt hem de normalitzar la celebració d'un festival neonazi al nostre país? Existeixen mecanismes legals per aturar-ho?
Segons experts en dret constitucional i dret penal, la legislació espanyola no permet prohibir una activitat exclusivament pel seu contingut ideològic.
La intervenció policial només és possible si es produeixen fets constitutius de delicte: delictes d'odi, incitació a la violència o altres conductes previstes al Codi Penal.
El debat, per tant, no se situa només en què es pensa o què es defensa ideològicament, sinó en quan aquestes expressions traspassen els límits legals. I aquest és precisament un dels punts que genera més tensió institucional. Perquè, si no hi ha delictes, si no hi ha alteracions d'ordre públic, si no hi ha denúncies... quin marge d'actuació tenen les administracions?
Un fenomen sota observació
Aquestes trobades tampoc passen desapercebudes per als especialistes en radicalització ni per als serveis policials europeus.
Fonts coneixedores d'aquests entorns expliquen que aquest tipus d'espais permeten observar dinàmiques de relació, contactes internacionals i evolucions internes de moviments extremistes que sovint operen de manera discreta.
Per als investigadors, la preocupació no se situa només en allò que passa durant unes hores dins d'una finca privada, sinó en el que es pot generar a partir d'aquest moment. La mirada és més àmplia. Té a veure amb la consolidació de xarxes. Amb la capacitat de generar comunitat. Amb la normalització.
I amb la manera com aquests espais aconsegueixen mantenir-se any rere any entre el buit legal, les xarxes internacionals de l'extrema dreta i l'impacte econòmic que genera. Mentrestant, Chaos in the Sun continua tornant.
