De "Català fàcil" a "El 47": cinc recomanacions de 3Cat per a la Setmana de la Llengua

Per tercer any consecutiu, arriba a 3Cat la Setmana de la Llengua i totes les finestres s'enfoquen a posar en valor els continguts en català que generem els 365 dies de l'any. Cada edició se centra en un aspecte en concret. Enguany: nouparlants. Tot i els pals a les rodes que li posen al català des d'àmbits on encara no s'han adonat que les llengües són riquesa i que com més se'n sàpiguen millor, la nostra té la sort de tenir al darrere un equip de parlants inesgotables, una història centenària plena de tradicions que passen de generació en generació, unes institucions, associacions i ciutadania infal·libles i un batalló de lingüistes i filòlegs que vetllen per difondre-la i preservar-ne la salut. I que intenten neutralitzar algunes epidèmies que, com totes les llengües vives, pateix el català, com ara l'amputació del verb "sentir"en benefici d'"escoltar" (*has escoltat la notícia?), o la mutilació del verb "saber" davant el pas decidit de "conèixer", influència de l'anglès "to know" (*hem conegut la notícia). 

"Català fàcil" 

3CatCampus arriba a 3Cat per donar continuïtat a Supercampus. En aquest nou entorn educatiu, el primer llançament és "Català fàcil", un programa per facilitar l'aprenentatge de la llengua als nouparlants i donar-los eines per poder parlar en català en situacions quotidianes. El condueix l'actor Roger Coma amb l'ajuda de la Viqui, una IA molt col·laborativa, i amb la participació de persones de diversos orígens per oferir recursos pràctics perquè tothom s'atreveixi a parlar en català a tota hora i a tot arreu.  

Actualment, hi ha més de dos milions de persones interessades a aprendre català, però més d'un milió encara no han pogut accedir a cap formació. Totes aquestes demandes podran trobar a 3Cat un acompanyament per a l'aprenentatge de la llengua: des del començament, amb l'abecedari, els números, els dies de la setmana i la presentació personal, fins a frases més elaborades per donar una opinió o elaborar un discurs. La missió és no tenir vergonya de parlar-lo, tenir confiança i equivocar-se sense por. A través de gags, exemples, consells i molt d'amor, "Català fàcil" vol acompanyar els nouparlants per arribar a un ús real i pràctic del català. 

"Ets i uts" 

Una altra actriu prou coneguda pel públic de TV3, Mònica Glaenzel (l'Emma de la caseta de fusta de "Plats bruts"), s'interpreta a ella mateixa en aquest road docu pel territori de parla catalana. Una metaficció en què Roger Garcia demana a la seva tieta, Mònica Glaenzel, que l'ajudi a vendre una sèrie documental a 3Cat per salvar el català. Amb pinzellades d'humor platsbrutià, des del capítol 1 fins al 20 recorren el país en aquest format híbrid sobre llengua, cultura i identitat. Paisatges i personatges catalans en situacions surrealistes, entrevistes estripades i reportatges inesperats. 

Un dels músics del grup de trap P.A.W.N. Gang diu, en un dels capítols: "Perquè la llengua no es perdi, és necessari que estigui viva i es vagi alimentant." I per alimentar la llengua, se l'ha de deixar créixer, com totes les coses vives, però també se l'ha de cuidar, estimar i acompanyar-la perquè no oblidi qui és. Amb "Ets i uts", ens delectem amb "flamissells", "festucs", "paneroles", "farigola" i "julivert", però també deixem que el català corri pel parc i s'inspiri en neologismes que el faran més gran i més fort. 

"Fuet" 

Un "Polònia" per a nens i nenes amb un protagonista que és un gat alienígena del planeta Miau, anomenat Fuet, perdut en el temps i a qui dues exploradores han de rescatar, l'Eda i la Kiry —les actrius Alba Florejachs i Tamara Ndong. En aquest viatge intergalàctic per la història, un particular home del temps, del temps cronològic (l'actor Marc Rodríguez), explica amb un llenguatge per a tots els públics, però sobretot per als més petits, la història de Catalunya. 

En la primera temporada, l'origen del català i de les quatre barres, amb aparició estel·lar de Guifré el Pilós i d'Ermessenda de Carcassona (una Judit Martín que canta "Saoco, papi"). I també com el comte Borrell aconsegueix la sobirania del català independitzant-se dels francs. O l'origen de la barretina, que podria ser que provingués d'algun lloc de la Mediterrània. 

Una manera divertidíssima de repassar la història de Catalunya amb els actors i les actrius de "Polònia" però encarnant personatges una mica més boomers. "Fuet" és una molt bona elecció per aprendre història, però també per aprendre català. 

"Eufòria: el concert 2024"  

El 31 de maig és el concert de la quarta edició d'"Eufòria". Ja tens les entrades? Si vols escalfar motors, és un bon moment per reviure el concert de la tercera edició, la del 2024. Te'n recordes de tots els concursants? I de qui va guanyar? I de quines cançons en català s'hi van cantar? I de com vam vibrar amb la il·lusió i el talent dels protagonistes i tot un Palau Sant Jordi cantant a cor? 

Fem una mica de memòria abans de fer play, però sense espòiler. Vam tenir la sort que les veus dels participants representessin diverses variants del català. Un cantant d'origen suec amb accent empordanès, un altre de molt significat de la Catalunya del Nord i un gran pes del català de les Terres de Ponent, com també del català central. Però recordes de quina variant és la de la veu que va guanyar? 

Entre el repertori amb lletres en català del concert, l'entranyable "Rosó", autèntica música tradicional catalana; "Boig per tu", de Sau; "Els teus ulls", d'Alfred García; "Escriurem", de Miki Núñez, i "Els millors dels nostres dies", escrita i cantada per la persona que va guanyar "Eufòria 3". 

"El 47" 

Aquesta pel·lícula multipremiada basada en fets reals és un document imprescindible de la història de Catalunya. Dirigida per Marcel Barrena i amb un elenc de luxe encapçalat per Eduard Fernández, explica la història de Manolo Vital, un emigrant que arriba a Barcelona provinent de Càceres als anys 70.  

"El 47" reconstrueix les dificultats amb què es trobava la immigració al segle passat quan arribaven a Catalunya buscant una vida amb més oportunitats. Amb un rerefons farcit de realisme social, en aquest film el català el parla una gran part de personatges, i s'hi pot veure com va embolcallant els nouvinguts per donar-los l'oportunitat de ser, també, nouparlants. A banda de la trama principal —la reivindicació que l'autobús arribi al barri de Torre Baró, a Barcelona—, el llargmetratge reflecteix el procés d'arrelament de la immigració i la importància del català com a eina de cohesió. I convida a fer un brindis per celebrar cada nova veu que s'incorpora a la llengua i la fa créixer.