De l'1-O a l'amnistia: els fets claus de 9 anys marcats per jutges, protestes, presó i exili

L'amnistia als líders del procés tanca, si més no judicialment, un període de gairebé 10 anys de la història de Catalunya. Tot va començar el 2017 amb la convocatòria del referèndum.

L'1 d'octubre es va celebrar un referèndum en què van votar dos milions de persones, però les imatges que van donar la volta al món van ser les de la violència policial. Va ser el punt d'inflexió d'uns dies molt convulsos en el panorama polític.

Des de llavors han passat nou anys marcats per la presó i l'exili dels líders polítics, però també per molts moviments judicials.

Aquesta ha estat la cronologia del procés:

• 6 i 7 de setembre del 2017: el Parlament aprova les lleis del referèndum i de transició en un clima polític molt crispat. Ho fa amb el suport de JxSí (les sigles sota les quals es van presentar Convergència Democràtica, ERC i representants d'entitats sobiranistes) i la CUP. El PSC, el PP i Ciutadans s'abstenen a la votació. Dies més tard, el Tribunal Constitucional anul·la les lleis en una sentència que nega que Catalunya tingui dret a l'autodeterminació.
• 20 de setembre: la Guardia Civil escorcolla les conselleries d'Economia, Exteriors, Treball i Governació i detenen 14 persones per organitzar el referèndum, entre ells una desena d'alts càrrecs de la Generalitat. Milers de persones protesten contra els escorcolls de les seus del govern i davant la Conselleria d'Economia s'hi congreguen unes 40.000 persones, convocades per ANC i Òmnium.
• 22 de setembre: la Fiscalia presenta una denúncia a l'Audiència Nacional contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per les protestes davant la Conselleria d'Economia perquè considera que van contribuir a impedir "per la força" la feina de la comitiva judicial.
• 27 de setembre: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ordena tancar els centres de votació del referèndum.
• 1 d'octubre: malgrat els intents de la justícia per impedir-ho, es celebra el referèndum. Les forces policials irrompen a molts centres de votació i deixen 1.066 persones ferides, segons el Departament de Salut. A la votació hi participen 2.286.217 persones (43% del cens): 2.044.038 voten "sí", 177.547 voten "no", 44.913 en blanc i 19.719 són nuls.

• 3 d'octubre: Catalunya viu una vaga general històrica, marcada per la repressió policial que hi va haver durant el referèndum de l'1-O. La vaga, convocada per la Intersindical-CSC, va ser àmpliament secundada arreu del territori per ciutadans, sindicats, partits, entitats, comerços i empreses en el que es va conèixer com a "aturada de país". A la nit, el rei d'Espanya, Felip VI, acusa la Generalitat de situar-se "al marge del dret i la democràcia" en un discurs controvertit.
• 10 d'octubre: Carles Puigdemont afirma al Parlament que Catalunya s'ha guanyat el dret a ser un estat independent en forma de república, però suspèn els efectes de la declaració per obrir una via de diàleg.
• 27 d'octubre: el Parlament de Catalunya aprova instar el govern a aplicar els efectes de la declaració d'independència i obrir un procés constituent. A la votació no hi assisteixen el PSC, el PP ni Cs, que abandonen l'hemicicle.

El periple judicial

• 16 d'octubre del 2017: Jordi Sànchez i Jordi Cuixart ingressen en presó preventiva a Madrid acusats de sedició per la jutge Carmen Lamela.
• 27 d'octubre: el llavors president del govern espanyol, Mariano Rajoy, cessa Puigdemont i el seu govern, dissol el Parlament i convoca eleccions en aplicació de l'article 155 de la Constitució. Dies abans, Puigdemont va presentar una declaració unilateral (DUI) i la va posposar per obrir un període de mediació internacional.
• 30 d'octubre: Carles Puigdemont i alguns dels seus consellers marxen a Bèlgica després que el fiscal general de l'Estat presenti una querella per rebel·lió contra el govern.
• 3 de novembre: Oriol Junqueras, Quim Forn, Raül Romeva, Dolors Bassa, Carles Mundó, Laura Borràs, Josep Rull, Jordi Turull i Santi Vila entren a la presó a petició de la jutge Lamela. Vila en sortirà un dia més tard pagant una fiança. La magistrada dicta una ordre europea de detenció per a Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí. Dos dies més tard, Puigdemont i els quatre consellers s'entreguen a la policia belga, que els prohibeix abandonar el país sense autorització judicial.
• 4 de desembre: Llarena, que ha demanat quedar-se també amb la causa que afecta els membres del govern, deixa en llibertat els consellers Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Carles Mundó, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull. Ho fa després de demanar una fiança i manté entre reixes Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart.
• 21 de desembre: eleccions al Parlament de Catalunya, convocades per Rajoy en virtut de l'article 155. Ciutadans és el partit més votat, però la suma de partits independentistes possibilita que formin govern.
• 22 de desembre: Llarena imputa Marta Rovira, Anna Gabriel i Mireia Boya. Gabriel i Rovira acabaran exiliant-se a Suïssa.
• 22 de març del 2018: el Parlament de Catalunya rebutja la investidura de Jordi Turull com a president de la Generalitat. Aquella mateixa nit viatja a Madrid amb els altres líders sobiranistes perquè l'endemà els han de notificar el seu processament.
• 23 de març: Turull, Rull, Forcadell, Romeva i Bassa tornen a la presó després que Llarena dicti interlocutòria de processament per rebel·lió, malversació i desobediència. Turull no es pot sotmetre a la segona volta per a la investidura, però demana que es mantingui la sessió. El president del Parlament, Roger Torrent, suspèn la segona votació al ple.
• 25 de març: Puigdemont és detingut a Alemanya i ingressa a la presó de Neumünster. 12 dies més tard queda en llibertat perquè el jutge alemany considera que no hi ha delicte de rebel·lió i accepta entregar l'expresident a Espanya només per malversació. Llarena ho rebutja i retira l'euroordre.
• 10 d'abril: la Guàrdia Civil deté Tamara Carrasco a Viladecans i intenta detenir Adrià Carrasco a Esplugues de Llobregat, que s'exiliarà a Bèlgica. La investigació els atribueix presumptes delictes de rebel·lió, sedició i terrorisme amb poca base real, com es demostrarà posteriorment.
• 2 de novembre: la Fiscalia demana més de 177 anys de presó per als líders del procés acusats de rebel·lió i malversació. Demana 25 anys de presó per a l'exvicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, 17 anys per a l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, i 16 per als cinc exconsellers que són a la presó: Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa. També demana 17 anys per a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.
• 12 de febrer del 2019: comença el judici del procés contra els 12 líders de l'1-O. El Tribunal Suprem jutja Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila. Després de 52 sessions, quedarà vist per a sentència.

• 26 de maig: se celebren eleccions al Parlament Europeu, i Puigdemont i Junqueras aconsegueixen un escó a la cambra.
• 23 de setembre: la Guàrdia Civil deté nou persones vinculades als CDR en diversos municipis catalans, en l'operació Judes.
• 26 de setembre: set detinguts per l'operació Judes ingressen a la presó.
• 14 d'octubre: es publica la sentència del procés, que preveu 13 anys de presó i inhabilitació absoluta per a Oriol Junqueras, 12 anys de presó i inhabilitació per a Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, 11 anys i 6 mesos de presó per a Carme Forcadell, 10 anys i 6 mesos de presó per a Joaquim Forn i Josep Rull, i 9 anys de presó per a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
• 14 d'octubre - 18 de desembre: el Tsunami Democràtic encapçala les mobilitzacions postsentència amb l'ocupació de l'aeroport del Prat (dia 14), una vaga general (dia 18), una gran manifestació a Barcelona (dia 26), el tall de la Jonquera (11-13 de novembre) i una protesta al Camp Nou (18 de desembre). En paral·lel, el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón inicia una investigació secreta sobre la plataforma per presumptes delictes de terrorisme.

• Octubre del 2019: el jutge Pablo Llarena reactiva les euroordres de detenció contra Carles Puigdemont i la resta d'exiliats a Europa.
• Juny del 2020: quatre noves imputacions en el cas Judes. La investigació s'amplia a quatre persones més. La causa arriba a incloure tretze investigats.
• 6 d'octubre del 2020: Tamara Carrasco és absolta.
• 11 de gener del 2021: s'arxiva la causa contra Adrià Carrasco.
• 22 de juny: el govern espanyol, a mans del PSOE i Podem, aprova l'indult per als nou líders de l'1-O que són a la presó.
• 23 de juny: els presos surten de la presó. Els indults no eliminen les condemnes ni les inhabilitacions.

L'amnistia, cada cop més a prop

• 23 de juliol del 2023: se celebren eleccions espanyoles, que donen un paper clau a ERC i Junts. Els partits independentistes demanaran que es comenci a negociar la llei d'amnistia a canvi d'investir Pedro Sánchez.
• 3 de novembre: s'obre judici oral contra 12 CDR per l'operació Judes, que quedarà paralitzat amb l'aprovació de l'amnistia.
• 9-12 de novembre: el PSOE acorda per separat la investidura amb Junts i ERC amb acords que inclouen una llei d'amnistia i un mecanisme de negociació política.
• 29 de febrer del 2024: el Tribunal Suprem obre una causa contra Puigdemont per presumptes delictes de terrorisme en relació amb Tsunami Democràtic.
• 30 de maig: el Congrés dels Diputats aprova definitivament la llei d'amnistia. El text s'aprova per 177 vots a favor —del PSOE, Sumar, ERC, Junts, PNB, Bildu i BNG—, 172 en contra —del PP, Vox, UPN i CC— i cap abstenció.
• 11 de juny: es publica al BOE la Llei orgànica 1/2024 i entra en vigor l'amnistia, que s'ha d'aplicar judicialment cas per cas.
• 8 d'agost: Carles Puigdemont torna de manera fugaç a Barcelona mentre se celebra el ple d'investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat. Puigdemont s'havia presentat com a candidat de Junts i havia anunciat que tornaria el dia del ple d'investidura. L'estada a Catalunya és curta i aconsegueix tornar a l'exili malgrat que els Mossos d'Esquadra van organitzar un dispositiu d'operació gàbia per detenir-lo.

• 13 de març del 2025: l'Audiència Nacional tanca definitivament la causa del Tsunami Democràtic.
• 26 de juny: el Tribunal Constitucional avala la llei d'amnistia. Ho fan amb els vots a favor dels sis magistrats progressistes i l'oposició dels quatre conservadors.
• 1 de Juliol: el Tribunal Suprem confirma el rebuig a aplicar l'amnistia al delicte de malversació que afecta alguns dels líders del procés, com Puigdemont i Junqueras.
• 16 de juliol de 2026: el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) emet un pronunciament que assegura que la llei d'amnistia encaixa amb el dret comunitari. Aquesta sentència precipitarà la reacció dels tribunals espanyols.
• 6 d'octubre: el Tribunal Constitucional ordena al Suprem que apliqui l'amnistia immediatament. Els magistrats es reuneixen per debatre sobre el recurs d'empara de Dolors Bassa i decideixen que el Tribunal Suprem va vulnerar els seus drets, i en conseqüència els dels altres líders del procés. El mateix dia, el jutge del Suprem, Pablo Llarena, aixeca l'ordre de detenció de Puigdemont, Puig i Comín.
• 19 d'octubre: El jutge Llarena aplica finalment l'amnistia a Carles Puigdemont i tanca el cas obert durant gairebé 10 anys. Ara, serà la sala penal del Suprem l'encarregada d'arxivar definitivament la causa del procés per a tots els condemnats i processats.