De migranyes a males digestions: còctel de símptomes amagats darrere la intolerància a la histamina
Et prens una copa de vi i, al cap de poc, tens mal de cap? Tens urticàries? Tens digestions pesades? Potser no és casualitat que tot et passi a tu i podria tenir una explicació: la intolerància a la histamina.
Si la tens, el tomàquet, els embotits, els cítrics, el marisc, les conserves, els fermentats (vi, cervesa, formatges curats) i la xocolata són alguns dels teus enemics principals i potser no ho saps, perquè els seus efectes no són immediats com els d'una al·lèrgia.
Una pista: 3 o més símptomes
La intolerància a la histamina –o histaminosi– presenta des de símptomes gastrointestinals com dolor, inflor o diarrea, fins a símptomes de tipus respiratori com la congestió nasal i rinitis, o problemes dermatològics, com picor o envermelliment de la pell, i, fins i tot, mal de cap.
Molts dels qui en tenen presenten tres o més símptomes que afecten òrgans diferents. I, segons Oriol Comas, doctor en Alimentació i Nutrició de la Universitat de Barcelona, "no hi ha cap símptoma clar i distintiu de la intolerància".
Aquest còctel de símptomes fa la histaminosi difícil de diagnosticar, en part perquè és un desordre força nou i desconegut i en part perquè la medicina està fragmentada per "òrgans", és a dir, per especialitats, i difícilment un professional connecta tots aquests símptomes.
"Doctor shopping": un calvari de consultes
Sovint els metges de capçalera relacionen alguns símptomes amb una intoxicació alimentària o una al·lèrgia i, si els símptomes persisteixen, acaben fent una derivació a un digestòleg o un al·lergòleg.
I aquí els pacients amb histaminosi sovint comencen un periple pels diferents especialistes, un "doctor shopping", segons Comas.
Van a molts especialistes diferents i cadascun dona un tractament diferent, però cap resol el problema.
Un cop el professional descarta malalties greus o ben tipificades, com la celiaquia o la malaltia de Crohn, al metge no l'alerta cap d'aquests símptomes per separat. Però, en canvi, aquest "totum revolutum" de trastorns minva la qualitat de vida del pacient.
Comas confia que en un futur hi hagi "una mirada més holística d'aquest desordre" i que quan un professional es trobi amb una combinació de símptomes "soni una alarma" que apropi el diagnòstic.
Desfer-se de l'excés d'histamina
En quantitats normals, la histamina ajuda als nostres sistemes immunitari, nerviós i digestiu. Però quan la histamina s'acumula en excés, actua com un verí i, com que viatja per la sang, afecta tot l'organisme.
Això fa que diferents òrgans del cos reaccionin, bé perquè "consumim una quantitat enormement elevada per intoxicació" –peix blau mal conservat, per exemple– o bé per la intolerància, que és quan el cos no es pot desfer de la histamina a causa d'un dèficit de l'enzim diamino-oxidasa (DAO), que és l'encarregat de degradar-la a nivell intestinal.
Falta d'evidència científica
Segons Nathalie Depreux, al·lergòloga de l'Hospital Germans Trias i Pujol, el principal problema per diagnosticar la histaminosi és que "no hi ha eines diagnòstiques validades perquè no hi ha prou evidència científica".
Les proves actuals per mesurar l'activitat de l'enzim DAO o el test d'alliberament d'histamina no s'utilitzen com a eina de cribratge a la sanitat pública. De fet, només es fan en laboratoris privats, si topes amb un especialista que la prescriu.
La manca d'evidència científica situa la intolerància a la histamina en una mena de llimbs, ja que la sanitat és molt conservadora abans d'introduir canvis en els protocols clínics.
A més, entre els metges hi ha molts detractors que veuen la intolerància a la histamina com una moda, pel seu diagnòstic recent i creixent. "Els pacients es troben molt perduts", assegura Depreux.
La prova de foc: dieta baixa en histamina
Com que no és una al·lèrgia, els símptomes no apareixen automàticament després de consumir un aliment, sinó que sorgeixen per l'acumulació d'histamina, davant la incapacitat del cos de metabolitzar-la.
Per això, qui té histaminosi no sap identificar l'aliment que li fa mal i té la sensació que tot se li posa malament.
Davant la falta d'una analítica pública estandarditzada per a la histaminosi i un cop descartades afeccions greus, molts professionals recomanen una dieta d'exclusió temporal (retirar aliments rics en histamina), amb la supervisió d'un nutricionista, aconsella Comas.
El dietistes nutricionistes són les persones que poden ser més sensibles a aquest desordre, i l'estan integrant a tota l'estructura de salut pública.
Un dietista nutricionista detallarà els aliments prohibits (peix blau, marisc, formatges curats, embotits, tomàquet, albergínia i vi) i els que cal menjar en menys quantitat.
Segons l'al·lergòloga, tampoc hi ha consens sobre la dieta baixa en histamina idònia i, malgrat que moltes guies parlen de la reintroducció dels aliments de manera progressiva, assegura que, si tens dèficit de l'enzim DAO, és probable que et sentis millor si evites consumir aquests aliments.
Es pot fer una dieta restrictiva personalitzada, anar veient quin aliment és el que a tu t'afecta més, i després anar reintroduint aliments, a poc a poc, i veure on són els teus límits.
Tanmateix, Depreux confia que, en un futur, hi haurà "probiòtics i una suplementació DAO validada que permeti menjar normal".
Quins metges et poden ajudar?
Si ens fixem en metges especialistes, alguns dels que poden detectar la intolerància a la histamina són el neuròleg –l'acumulació d'histamina és una de les principals causes de les migranyes– i l'al·lergòleg, explica Depreux.
El neuròleg és el que fa més que tracta la histamina, perquè s'han fet molts estudis de la migranya. I els al·lergòlegs, quan els ve un pacient amb urticària, li han de preguntar si empitjora depenent del que menja.
Fins i tot el digestòleg, ja que és qui sap que darrere un còlon irritable s'hi pot amagar un problema de microbiota, com el dèficit de l'enzim DAO.
Un dels professionals mèdics que pot entendre millor aquesta molècula reina és l'internista, que mira el cos com un tot connectat. És com el detectiu de l'hospital, que atén pacients amb símptomes en òrgans diversos que als especialistes els costa encaixar.
La importància de la mucosa intestinal
Però la intolerància a la histamina és de per vida? L'enzim DAO es troba a la mucosa intestinal i, si hi ha una inflamació, s'altera la permeabilitat intestinal, cosa que fa que "la histamina es coli per l'intestí i entri a la sang".
Si corregeixo la inflamació intestinal, és possible que els símptomes millorin.
Una possible inflamació no només altera l'enzim DAO, sinó també la lactasa, pot desencadenar en un sobrecreixement bacterià a l'intestí prim (SIBO) i podria estar relacionada també amb la sensibilitat al gluten. Per això, hi ha persones amb histaminosi que alhora són intolerants a la lactosa, per exemple.
A més, una persona amb SIBO té un excés de bacteris i es pot donar el cas que, si els bacteris contenen histidina descarboxilasa, fabriquin histamina.
Quan la histaminosi és provocada pel SIBO, primer s'ha de tractar el SIBO, sovint amb antibiòtics per reduir els bacteris, a més d'una dieta baixa en FODMAP –determinats hidrats de carboni fermentats presents en diferents aliments–, sumada a la dieta baixa en histamina.
"Si reverteixes el SIBO, reverteixes aquesta disbiosi intestinal, aquesta alteració de la microbiota i, per tant, és molt possible que es redueixin els nivells d'histamina", explica Comas.
"L'origen de totes aquestes patologies és intestinal", conclou Comas, que assegura que cal anar més enllà i descobrir la causa de fons que provoca la inflamació per tal de restaurar la microbiota i trencar el cercle viciós.