Desafiar Trump a Dinamarca té premi: Frederiksen parteix com a favorita a les eleccions
Poc s'imaginava la primera ministra danesa, la socialdemòcrata Mette Frederiksen, quan Trump sorprenia a tothom el 2019 manifestant el seu interès per Groenlàndia, que set anys més tard això l'ajudaria a conservar el càrrec.
Ja en aquell moment va rebutjar qualsevol cessió de territori. La fermesa que sempre ha demostrat, que ha enorgullit tot el país, l'ajudarà amb tota probabilitat a assolir un tercer mandat. Almenys és el que diuen les enquestes.
Ha estat determinant el renovat interès de Donald Trump per Groenlàndia, quan l'americà semblava estar disposat a passar d'una simple ocurrència als fets consumats.
El clar suport dels socis europeus també ha ajudat la danesa a transmetre la imatge d'una cap d'estat amb qui tothom es volia deixar fotografiar.
Amb la popularitat a la baixa
La popularitat de Mette Frederiksen i del seu partit s'havia anat enfonsant durant el segon mandat, engegat el 2022. Les perspectives eren magres. Ara, amb l'efecte Trump, s'ha recuperat a les enquestes, que l'han convertit en més popular que mai.
De fet, les eleccions havien de ser a la tardor. A Dinamarca, però, el primer ministre pot anticipar-les a voluntat. Així ho va fer la danesa a finals de febrer i ha agafat a tothom a contrapeu. Ha estat una jugada mestra i l'èxit sembla garantit.
De Groenlàndia parlem-ne el mínim
La negativa a cedir o vendre Groenlàndia als americans, a Dinamarca és un tema en què tothom està d'acord. El consens és que els groenlandesos tenen dret a decidir a quin país volen pertànyer, i així ho han expressat amb un no rotund a passar a formar part dels Estats Units.
A la campanya electoral, però, ni la mateixa Mette Frederiksen treu pit d'haver aturat els peus a Donald Trump. Una postura intel·ligent, atesa la volubilitat de l'americà.
El febrer d'aquest 2026, a la conferència de seguretat de Múnic, Frederiksen ho deixava molt clar: "Tothom ens pregunta: 'Penseu que això s'ha acabat?' Jo no ho crec, no, no pensem que s'hagi acabat. Ara tenim un grup de treball i això és positiu. I mirarem de trobar una solució. Us podeu fiar de nosaltres, feu-nos confiança, farem tot el que puguem. Però hi ha línies vermelles que no creuarem."
Com que tothom està convençut que l'interès de Trump continua intacte, els danesos han optat per parlar el mínim del tema. L'actitud es podria resumir en: "No fem escarafalls, no ens vantem d'haver derrotat la bèstia, que si fem gaire soroll, es despertarà i tornarà a l'atac. I ves a saber si la tercera és la bona, perdem Groenlàndia i acabem tots abocats a un escenari imprevisible."
La cria del porc i un 5% d'impostos als rics
De què va, per tant, la campanya electoral a Dinamarca? Doncs sobre temes bastant nòrdics, podríem dir. Però n'hi ha un que s'ha colat de manera inesperada fins a situar-se en el número 1. És la cria convencional del porc, un tema en què Dinamarca és una potència mundial.
A partir de la proposta del Partit Socialista danès, en aquesta campanya cap polític s'ha escapat de parlar dels porcs que moren abans d'arribar a l'escorxador, del poc espai que se'ls dona i si cal reduir la xifra de 30 milions d'animals que es crien cada any al país.
L'altre tema que ha dividit el país és una proposta del partit de Frederiksen d'apujar els impostos als rics. Vol crear un nou gravamen del 5% a totes aquelles fortunes superiors als 25 milions de corones daneses (uns 3,3 milions d'euros).
Altres debats són les jubilacions. Igual que a la resta d'Europa, a Dinamarca l'edat de jubilació es va endarrerint en proporció a l'esperança de vida, però hi ha feines més dures on es vol desacoblar la norma.
Les llistes d'espera als hospitals també és un tema que preocupa bastant, així com el nombre d'estudiants per aula, que molts consideren massa alt. Menys alumnes a l'aula és, per tant, una altra de les reivindicacions de les quals es parla bastant en aquesta campanya.
Immigració i rearmament
Hi ha dos punts més, a banda de Groenlàndia, on l'acord a Dinamarca és ampli: el fre a la immigració i la necessitat d'ampliar l'exèrcit.
Contràriament al que passaria a molts altres països europeus, a Dinamarca no generen gaire debat. De fet, Dinamarca és un dels països de la Unió Europea amb una de les polítiques d'asil més restrictives. I el consens és pràcticament total, des dels partits de dreta fins a molts dels considerats d'esquerres.
Els socialdemòcrates danesos, amb Frederiksen al capdavant, no han tingut cap inconvenient en fer-se seves les propostes antiimmigració de les formacions conservadores. Ha estat també una forma de desactivar els partits d'extrema dreta, que a Dinamarca són testimonials.
El rearmament és un altre dels temes pels quals ningú es baralla. El govern danès té molt clar que l'objectiu del 5% del PIB destinat a defensa de cara al 2030 és un objectiu que cal assolir.
En aquest punt Dinamarca, certament, compleix amb les demandes de Donald Trump. Així, el país aprofita per reivindicar-se com a garantia de seguretat a l'Àrtic. També en el seu suport a Ucraïna davant l'amenaça russa. Són propostes que requereixen gastar més diners en defensa i la majoria hi està d'acord.