Descobreixen una fossa clandestina a Jalisco amb 60 bosses amb restes humanes

Oficialment, hi ha 133.000 persones desaparegudes pel crim organitzat a Mèxic i el col·lectiu de les Mares Buscadores reclamen l'atenció de l'Estat, a un mes del Mundial de futbol que es farà al país

Redacció

Les Mares Buscadores de Jalisco van començar a buscar restes humanes fa gairebé un mes en una fossa d'inhumació clandestina que van descobrir gràcies a una denúncia anònima. Fins ara han trobat 60 bosses amb restes humanes, a més d'una vintena d'ossos i fragments escampats, que encara no saben a quantes persones corresponen.

Les brigades d'aquest col·lectiu de recerca han reactivat els esforços en aquesta fossa en un barranc del barri de Las Pintitas del municipi d'El Salto. És a uns cinc quilòmetres de l'aeroport internacional de Guadalajara, una de les tres ciutats seu del Mundial de futbol 2026 a Mèxic. 

Agents de la Guàrdia Nacional de Mèxic custodien la fossa clandestina prop de Guadalajara (EFE/Francisco Guasco)

Els afectats es queixen que l'Estat no s'esforça a localitzar els desapareguts i que, en canvi, inverteix molts recursos en infraestructures i seguretat per al Mundial que començarà al juny.

"Necessitem el suport de les autoritats, els mitjans de comunicació, que això es difongui, perquè només així podrem trobar els nostres fills", deia Nereida Villardo, una d'aquestes Mares Buscadores.

Som aquí perquè si no ajudem a pressionar el govern, no vindran a casa a dir-nos 'aquí el tenim' o 'en sabem alguna cosa'.

Es creu que a la zona encara hi podria haver més cossos de víctimes de desaparició, fins i tot sota les cases que s'han construït fa poc al voltant.

La zona acordonada on s'han trobat les restes humanes (EFE/Francisco Guasco)

A més de les últimes fosses que han trobat, el col·lectiu ha anunciat que aviat s'enviaran més brigades de recerca al municipi de Lagos de Moreno, alhora que demana a les famílies dels desapareguts que s'uneixin als treballs.

Desapareguts i cossos sense identificar

A Mèxic hi ha 133.960 persones desaparegudes, segons dades del Registre Nacional de Persones Desaparegudes i No Localitzades (RNPDNO), que comptabilitza les desaparicions des de la dècada del 1950.

Són conseqüència de dècades de violència relacionada amb les drogues a mesura que els càrtels han ampliat el seu poder.

La Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) ha denunciat que les desaparicions comeses pel crim organitzat, de vegades en complicitat amb agents de l'Estat, enfronta el país a una "crisi doble" de desaparicions i identificació forense.

Segons aquesta comissió, fins al juliol del 2025 hi hauria 128.000 persones desaparegudes i més de 70.000 cossos no identificats en custòdia de l'Estat.