Desfilada del 12 d'octubre a Madrid, amb Illa i marcada per la crispació política

Madrid ha acollit aquest diumenge la tradicional desfilada militar del 12 d'octubre, una diada que arriba en un moment d'alta tensió política a la capital espanyola.

La marxa militar ha estat presidida els reis Felip VI i Letícia i amb la presència de les filles, la princesa Elionor i la infanta Sofia. És la primera vegada des del 2020 que els quatre membres de la família reial comparteixen tribuna el Dia de la Hispanitat.

L'actualitat política marca la celebració

El cas Koldo, l'última polèmica per l'avortament o el judici al fiscal general de l'Estat --que no ha assistit a l'acte per motius personals-- i el cas de la parella de la presidenta madrilenya i la imputació de l'esposa del president espanyol planen sobre aquesta jornada.

Com ja és habitual, l'organització de l'acte ha situat el públic lluny de la tribuna presidencial. Enguany està ubicada a prop de 300 metres de distància, de manera que els xiulets destinats a Pedro Sánchez que li ha dedicat part del públic que assisteix a aquest acte han estat pràcticament inaudibles.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, hi ha tornat per segon any consecutiu, després de 14 anys d'absències de presidents catalans a aquest acte. A la tribuna d'autoritats també hi ha hagut el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i els presidents del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem, Cándido Conde-Pumpido i Isabel Perelló. També els presidents del Congrés i del Senat, Francina Armengol i Pedro Rollán.

Així mateix, però, sis presidents autonòmics no hi han acudit, com el president valencià, Carlos Mazón, ni la presidenta de les Illes Balears, Marga Prohens, ni el murcià, Fernando López Miras, que no hi acudeixen pels aiguats que cauen al País Valencià i les Illes. El lehendakari basc, Imanol Pradales, no assisteix a l'acte igual que els seus predecessors.

Tant  Illa com Sánchez i Feijóo han enviat felicitacions per la celebració nacional espanyola a les xarxes socials. Així mateix, el BNG o EH Bildu han afirmat que avui no tenen "res a celebrar", perquè el 12-O és un dia "d'opressió, colonialisme i negació dels pobles".

Per la seva banda, el líder de Vox, Santiago Abascal, s'ha desmarcat dels actes oficials perquè assegura que Sánchez els fa servir per blanquejar la corrupció.

Desfilada, recepció a palau i un xai

L'acte, que ha reunit gairebé 4.000 membres de les forces armades i dels cossos de seguretat de l'Estat, se celebra al passeig del Prado i Recoletos, i ha mantingut el recorregut per tercer any consecutiu per les obres al passeig de la Castellana.

Durant la desfilada, el rei espanyol passa revista a les tropes després de rebre els honors militars. Seguidament, s'ha desplegat una bandera d'Espanya de 24 metres quadrats duta per un sergent de la Patrulla Acrobàtica de Paracaigudisme.

La desfilada ha comptat amb 74 aeronaus, 160 vehicles motoritzats i més de 200 cavalls. La Unitat Militar d'Emergències ha tingut enguany un paper destacat perquè celebra vint anys. Entre els participants també hi ha el marrà Baraka que acompanya la Legió.

En acabar, els reis i les seves filles s'han traslladat al Palau Reial, on se celebra la recepció institucional amb més d'un miler de convidats. Per primer cop hi participa la infanta Sofia, que l'abril passat va complir la majoria d'edat.

Enguany, entre els convidats destaquen també els alcaldes dels municipis afectats per la dana que va assotar el País Valencià fa gairebé un any.

Pluja, xiulets o un fanal

Aquesta celebració ha deixat al llarg dels anys escenes tan solemnes com insòlites. El record més popular és el del paracaigudista que va topar amb un fanal el 2019 quan intentava aterrar amb la bandera d'Espanya davant dels reis. També hi ha hagut jornades marcades per la pluja —com el 2024, que va deixar sense vol la Patrulla Águila— o per la tragèdia, com l'accident mortal d'un pilot d'Eurofighter el 2017.

El protocol tampoc no surt mai com estava previst: el 2022 els reis van haver d'esperar dins del cotxe perquè el president no havia arribat, i el 2008 un micròfon obert va delatar l'expresident espanyol, Mariano Rajoy, quan va dir que la desfilada era "un coñazo". Entre altres episodis recordats hi ha els xiulets recurrents a Sánchez, la protesta de l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero, el 2003, quan es va quedar assegut en protesta per la guerra de l'Iraq.