D'excursió per Barcelona: fem una ruta planera i plena de sorpreses

Una ruta familiar i instructiva, planera i per pista ampla, amb trossos d'ombra i de sol? I tant, som-hi! Proposem una excursió per... Barcelona. Pels seus carrers i places.

Una ruta diferent que fem amb l'excursionista Joan Vilaplana, assessorat per dues guies expertes: Anna Carrasco, fundadora de la plataforma Barcelonina, i Mireia Pons, impulsora de Passejant per Barcelona. Sortim de Catalunya Ràdio i acabem a la plaça de Sant Jaume. 

I per què una excursió de Barcelona? I per què no? El cap i casal bé s'ho mereix, com recorda el geògraf Guifré Lloses, recuperant unes paraules de Josep Pla del 1971:

És la capital real d'una àrea europea, Barcelona té una història molt llarga, porta un feix d'història a l'esquena, ciutat de molta vida, inseparable de la llibertat.

Dades bàsiques i itinerari

La caminada surt de la Diagonal, passa pel Turó Park i la plaça Francesc Macià, baixa per l'avinguda Josep Tarradellas, fem un tros avall per Entença, trenquem i avancem per Consell de Cent, baixem per Rafael Casanova i ens endinsem pels carrers del nucli antic fins a la plaça de Sant Jaume.

Tal com defensa Guifré Lloses, és una ruta pensada per "descobrir i conèixer nous indrets de Barcelona allunyats dels imaginaris turístics".

Segons en Joan, proposem una sortida "que sense aturades es pot fer amb una hora i mitja". Però l'Anna i la Mireia han trigat unes tres hores. Consideren que és una sortida "densa" perquè és llarga i convida a fer moltes visites, com ara la presó Model.

Reclams i curiositats:

1. El Turó Park i l'illa de Menorca a Francesc Macià

El primer racó de pau que ens apareix és el Turó Park, un antic parc d'atraccions reconvertit en un parc elegant i acollidor, obra de l'arquitecte Nicolau Rubió i Tudurí, "de clara influència noucentista", recorda en Guifré.

La Mireia ens descobreix una curiositat: el mateix Rubió i Tudurí, que va idear molts parcs de la capital, també va concebre el jardí interior de la plaça Francesc Macià, i allà hi va dissenyar un petit estany amb la forma de l'illa de Menorca:

Ell era d'origen menorquí i ens va posar l'illa de Menorca a la rotonda del mig. Si hi passeu en bus i us hi fixeu, ho veureu.

Més avall, ja baixant per l'avinguda Tarradellas, hi trobarem un element poc conegut: el monument a Tarradellas, un obelisc dissenyat per l'arquitecte Ignasi de Lecea i l'escultor Xavier Corberó. Es va inaugurar el 1999.

2. La presó model i el desengany dels ianquis

Si continuem avall pel carrer Entença, passarem pel costat d'un edifici emblemàtic d'història trista i recent: la presó Model. Actualment convertida en un espai de memòria, no és dels indrets més visitats pels turistes, però sí pels catalans. 

Això sí, els visitants nord-americans que descobreixen la presó acompanyats per l'Anna, s'enduen una decepció quan se'ls explica que la Model havia estat un lloc de repressió del franquisme: 

Els nord-americans visiten Europa convençuts que van alliberar el continent dels feixistes, i jo els dic que no, que aquí en vam tenir un fins al 1975. Això per a ells sol ser un desengany.

3. El Consell de Cent i els xamfrans

Creuem bona part de l'Eixample per una via guanyada als vianants, el carrer Consell de Cent. Descobrim la pau d'una artèria guanyada als cotxes, una tranquil·litat ideal per explicar als visitants una singularitat de la capital del país: el Pla Cerdà i els xamfrans de l'Eixample. 

"Això només ho tenim aquí", explica l'Anna, "no ens n'adonem i és molt singular perquè dona una forma octogonal a les cruïlles i les converteix en places, dona aire i llum. Els xamfrans donen una façana extra i marquen la personalitat de la ciutat".  

Un altre punt d'interès, que trobem a la banda muntanya del carrer és l'espai de l'antiga Fàbrica Lehmann. Pel nostre geògraf Guifré, és un interior d'illa que passa desapercebut però molt singular: 

Acollia una fàbrica de nines i s'ha reconvertit en un espai d'activitats i tallers. És una plaça d'oficis, hi ha pintors, editorials, és un lloc amb molt d'encant.

Per la Mireia, "és molt poètic" que actualment a la Fàbrica Lehmann hi hagi l'editorial Comanegra perquè "a l'esquerra de l'Eixample hi ha hagut moltes editorials: la Salvat, la Sopena, Gustavo Gili... És un d'aquells llocs que mostra que Barcelona també té racons silenciosos".

I encara un darrer element que fa especial el Consell de Cent: la lliçó d'història que porten incorporat els carrers de l'Eixample (Diputació, Gran Via de les Corts Catalanes, Aragó, València, Mallorca...) un repàs d'institucions i conquestes de la Corona d'Aragó que permeten "anar seguint la història". 

Podeu trobar més ressenyes d'excursions aquí i tots els àudios a la pàgina de 3Cat de "No cal anar a Suïssa".

l com sempre, ens podeu fer arribar comentaris, propostes i queixes al correu del programa de Catalunya Ràdio: suissa@3cat.cat.