La Nou i Vilada voten contra el projecte de central reversible: què és i per què genera polèmica

Dos municipis del Berguedà, Vilada i la Nou, han rebutjat aquest dissabte en una consulta la construcció d'una central hidroelèctrica reversible a l'embassament de la Baells. Fins a les vuit del vespre, estaven cridades a les urnes totes les persones empadronades més grans de 16 anys.

A la Nou, gairebé set de cada deu han posat la papereta del No a l'urna. De 156 persones amb dret a vot, n'han votat 104 (una participació del 66,66%), dels quals 72 vots han estat a favor del No (69,2%), i els 32 restants a favor del Sí (30,8%).

A Vilada, hi han votat 228 persones, una participació del 58,31%. El No s'ha imposat amb un 55,3%, davant del 44,3% de vots per al Sí i un 0,4% de vots en blanc.

La votació no era vinculant, però els alcaldes s'han mantingut neutrals i s'han compromès a respectar el resultat que surti de les urnes sempre que la participació superi el 30% del cens. Al migdia, els dos municipis ja havien superat aquest llindar de participació.

Un tercer municipi afectat pel projecte, Cercs, ha descartat organitzar cap consulta i ha donat suport a la iniciativa.

Ha estat la primera vegada que es vota a Catalunya sobre una central hidroelèctrica reversible.

Els promotors del projecte ha emès un comunicat després de la consulta. Verbund i E-Storagy asseguren que mantenen el compromís amb el Berguedà i que continuaran dialogant amb els dos municipis.

Els promotors expliquen que volen firmar un conveni de col·laboració amb l'ajuntament de Cercs que recull els compromisos del projecte amb el municipi, que inclouen la demolició de l'antiga central tèrmica, beques d'estudi i bonificacions del 40% de la factura de la llum.

El projecte al Berguedà

En cas que s'arribi a posar en funcionament, serà la primera de les conques internes i la més gran, amb 512 MW de potència instal·lada i amb una capacitat per produir l'electricitat que consumeixen mig milió de llars.

A Catalunya, n'hi ha dues més ja en funcionament al Pirineu, les d'estany Gento-Sallente, al Pallars Jussà, i de Montamara, al Pallars Sobirà.

Dimarts el govern va aprovar el suport al projecte i va instar l'empresa pública catalana L'Energètica a entrar a l'accionariat, amb una participació d'un 10%. La resta és de l'elèctrica pública d'Àustria Verbund, que ja té instal·lacions similars arreu d'Europa, i d'E-Storagy, filial del gegant espanyol de les renovables Capital Energy.

Al Berguedà, tots els partits polítics --amb més o menys intensitat-- han donat suport al projecte, tret de la CUP, que governa a la capital, Berga, i a Olvan, el municipi on s'està construint el principal polígon industrial de la comarca. Precisament, les promotores de la central s'han compromès a construir una subestació per portar-hi energia, ja que ara mateix la falta de capacitat elèctrica està limitant la implantació de noves empreses.

Per això, entre altres coses, l'Associació Comarcal d'Empresaris del Berguedà (ACEB) creu que la central reversible és "una oportunitat estratègica" per a la comarca.

En canvi, grups ecologistes, reunits a l'entorn de la plataforma Pla de Clarà Viu, hi han fet campanya en contra. La portaveu, Martina Marcet, alerta dels "riscos geològics" durant la construcció i diu que l'aigua de la Baells s'hauria d'aprofitar per garantir "el rec i l'ús de boca" i que s'hauria de prioritzar "el cabal ecològic del riu", segons informa Núria Bacardit.

Com funciona una central hidroelèctrica reversible

Les centrals hidroelèctriques tradicionals aprofiten la força de l'aigua emmagatzemada als pantans per moure una turbina, on es transforma en energia elèctrica que es distribueix a la xarxa. Un cop l'aigua ha passat per la turbina, continua riu avall.

Les reversibles es diuen així perquè el procés es pot capgirar: tal com l'aigua baixa, també pot tornar a pujar per les canonades i crear un circuit tancat. Quan l'aigua baixa, mou la turbina i genera electricitat. Això, a la Baells, es faria de nit, quan, per exemple, les plaques solars no funcionen i la xarxa té un dèficit d'energia.

De dia, quan hi ha un excés de producció per la força de les renovables, s'aprofitaria per fer pujar l'aigua. Per aconseguir-ho cal bombejar-la, i aquest és el punt més polèmic del model.

Es dona la paradoxa que una central elèctrica, que té la missió de produir electricitat, en realitat també en gasta, i en alguns casos, al cap de l'any, arriba a consumir més energia que la que genera. La virtut, però, és que es pot triar quan gasta energia i quan en produeix només pitjant un botó i canviant la direcció de l'aigua.

Impacte sobre el paisatge i sobre el medi ambient

Per fer una central hidroelèctrica reversible calen, doncs, dos dipòsits d'aigua: el de dalt i el de baix. En el cas del Berguedà, el gran dipòsit inferior ja existeix: és l'embassament de la Baells (109 hm³). El de dalt (6 hm³), però, no hi és, i s'hauria de construir.

Aquest és el segon punt polèmic del projecte: caldrà desmantellar una zona que ara mateix és bosc i un prat de pastura de vaques a la Nou de Berguedà, al pla de Clarà, fer més de 300 metres de canonades soterrades fins a la Baells i obrir dos quilòmetres de nous camins per arribar fins a l'edifici de la central, que també s'haurà d'aixecar.

Els estudis preliminars dels promotors conclouen que "l'impacte del projecte sobre el medi ambient és compatible per a la majoria de vectors ambientals".

Però també adverteixen que la central tindria un impacte "moderat" pels "moviments de terra" i que hi hauria un perjudici per a la vegetació, ja que "afectaria hàbitats d'interès comunitari", i també per a la fauna, sobretot per l'efecte de les línies elèctriques sobre les aus. També contemplen un efecte sobre el paisatge i risc d'incendi forestal i de lliscaments de terres durant la construcció.

Efectes sobre l'economia del Berguedà

Les empreses promotores contraposen a l'efecte en el paisatge l'impacte en el mercat laboral. A la central hi treballarien de forma estable 30 persones, i es generarien 500 llocs de treball directes i 1.200 d'indirectes durant la construcció, amb una inversió de 400 milions d'euros.

Pagarien 600.000 euros l'any en impostos als municipis afectats, i reforçarien l'aportació amb 400.000 euros "voluntaris" per a projectes socials al Berguedà.

Entre altres coses, ofereixen un descompte de fins al 40% en el rebut de la llum i beques d'estudi per a 45 estudiants cada any. També s'ofereixen a desmantellar la central tèrmica de Cercs, actualment en desús. L'alcalde de Cercs, l'independent Urbici Malagarriga, diu que això "és una cosa que suma no només per als tres municipis afectats, sinó per a tota la comarca", i per aquest motiu garanteix el suport de l'Ajuntament al projecte.

Els ajuntaments dels dos pobles que avui voten en referèndum no s'han volgut decantar. L'alcalde de Vilada, Quim Espelt (ERC), diu que "si es vol fer la transició ecològica, que s'ha de fer, aquest tipus de projectes seran necessaris, però s'haurien de fer d'una altra manera, més participada i sobretot amb més presència del sector públic".

L'alcalde de la Nou de Berguedà, Josep Maria Peixó (independent), valora les contraprestacions que les empreses promotores han ofert, però manté l'escepticisme: "Són com els polítics, prometen coses que pot ser que es facin o que no es facin".

Per al govern, la central de la Baells és "estratègica" per "reforçar la xarxa elèctrica, allargar la cobertura de les renovables i reduir la dependència dels combustibles fòssils". La consellera Sílvia Paneque va visitar el Berguedà la setmana passada per reforçar la campanya del sí.

Els ajuntaments no hi tenen l'última paraula

Tant la Nou com Vilada han votat en contra del projecte de central reversible. Els resultats marcaran la posició dels ajuntaments, però els alcaldes admeten que no hi tindran l'última paraula: els permisos per la construcció els atorguen la Generalitat i el govern de l'Estat.

Si les empreses promotores superen tots els tràmits, les obres podrien començar ja el 2028, amb consens veïnal o sense.