Canvi d'hora aquest cap de setmana: per què el fem i quines conseqüències té per a la salut
Amb el pas de les setmanes, els dies cada cop són més llargs i hi ha més hores de sol. Al març arriba la primavera i és hora de canviar el rellotge, com fa més de 50 anys que fem. Arriba l'horari d'estiu, aquell en què perdem una hora de nit.
El moment del canvi ha estat la nit del 28 al 29: a les dues de la matinada han passat a ser les tres, per tant, es dorm una hora menys.
Cal estar atents als rellotges i als despertadors. Encara que el mòbil i altres aparells electrònics ja ho fan de forma automàtica, sempre queden per repassar el rellotge del cotxe, el forn o potser el de paret de la cuina.
Dormim una hora menys
És evident que depèn de l'hora que anem a dormir i l'hora que ens llevem, però és una manera de resumir-ho. Podem dir que el diumenge té 23 hores, o sigui que ens pren una hora per dormir o fer el que vulguem.
Tot i que, l'octubre passat, Pedro Sánchez va proposar a Europa acabar amb el canvi d'hora, el canvi, de moment, es manté. De fet, és un debat obert des de fa anys, però mai s'ha acabat de fer el pas per abolir-lo.
Dies amb més llum solar
Amb aquest canvi d'horari, es busca adaptar els horaris als dies més llargs, en què el sol surt cada cop més aviat.
Així, si a finals de febrer tenim 11 hores de llum solar, a finals de març, ja són més de 12 hores i mitja.
El 28 de març, el sol ha sortit a tres quarts de set i, per evitar que cada cop surti més d'hora, es fa el canvi al rellotge. Així, el 29 la sortida és a les 7:39.
De la mateixa manera, la posta passa d'un quart de vuit a un quart de nou.
Cada dia guanyarem hores de sol fins al solstici d'estiu, el 21 de juny.
Per què es fa aquest canvi?
Sobre el paper, es tracta d'aprofitar la llum natural durant la jornada laboral i consumir menys electricitat. A la pràctica, aquesta idea ha quedat obsoleta i molt pocs la defensen. Si hi ha alguna diferència, és irrellevant.
Aquesta mesura es va començar a introduir a Europa durant la Primera Guerra Mundial. Durant la crisi energètica dels anys 70, molts països la van recuperar, i a partir del 1980, la Unió Europea va establir una legislació per tal d'harmonitzar els canvis dins del mercat únic. Des del 2002, s'aplica de manera unificada.
El calendari dels canvis es revisa en l'àmbit europeu cada cinc anys i és la Comissió Europea qui fixa les dates. L'última comunicació es va fer el 2021. Així que, després del d'aquest cap de setmana, encara hi ha un altre canvi d'horari previst i aprovat, que és el d'octubre del 2026.
El programa vigent està a punt d'acabar-se. Per això Espanya ha plantejat el debat per acabar amb aquesta pràctica i des de Catalunya, el govern s'ha sumat a la proposta. La proposta s'haurà de negociar al Consell Europeu (format pels governs) i el Parlament Europeu sobre la base d'una proposta de la Comissió Europea.
Conseqüències del canvi horari per a la salut
El cos agraeix la rutina amb les hores de menjar i el descans. Quan es trenca el ritme habitual, pot aparèixer més cansament, tot i que t'hi acostumes en uns dies. Els nens i les persones grans són els que més ho noten.
Els experts alerten que, sobretot les primeres setmanes d'abril, podem tenir més sensació de cansament i dèficit de son. És probable que ens costi llevar-nos a l'hora habitual. Això pot tenir impacte en el rendiment acadèmic o laboral. També cal estar alerta al volant, perquè la falta de son incrementa el risc d'accidents de trànsit.
La directora de la Unitat del Son de l'Hospital Quirónsalud Barcelona, Odile Romero, explica que els efectes de la privació del son per només un dia "no els notarem". El problema ve, assegura, si canviem la rutina.
El perill d'anar a dormir més tard i seguir-nos despertant a la mateixa hora és que la falta de son afecta a la salut mental. A llarg termini, la privació de son porta a més predisposició a la demència, a l'Alzheimer, a les malalties cardiovasculars i a la reducció de proteïna present al líquid cefalorraquidi.
Què podem fer per no alterar el ritme circadiari?
Per tal de minimitzar l'impacte del canvi d'hora sobre el nostre cos i el nostre rellotge biològic, els experts recomanen una sèrie de pràctiques:
- Ajustar gradualment les hores de son durant els dies previs, anant a dormir cada dia una mica més tard.
- Aquest fet és especialment important per a les criatures. Els metges recomanen que el reajustament gradual de l'horari nocturn sigui d'entre 10-15 minuts diaris per als infants i de 20-30 minuts diaris per als adults.
- Abaixar les persianes més d'hora de l'habitual, per indicar al cervell que és hora d'anar a dormir.
- Tenir una rutina relaxant amb una hora de marge abans d'anar al llit.
- Fer activitat física regularment.
- No canviar l'hora dels àpats.
Quan serà l'últim canvi d'hora?
No ho sabem. La proposta de Sánchez no és nova, però mai ha arribat a bon port.
S'havia d'abolir a partir del 2021, segons va aprovar el Parlament Europeu el març del 2019, amb 410 vots a favor, 192 en contra i 51 abstencions.
La decisió es va anar endarrerint i la pandèmia, entre altres coses, no hi va ajudar. Tampoc la falta de consens entre els diferents països.
Cada país europeu havia de triar si es quedava amb l'horari d'estiu o el d'hivern, però mantenint una certa coherència territorial. Aquest acord no ha arribat.
Quins són els pròxims canvis d'hora confirmats?
El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) va publicar el 2022 els canvis d'hora previstos fins a aquest any. Així, els canvis d'hora assegurats són:
- 25 d'octubre del 2026 (pas a l'horari d'hivern)
El govern espanyol hauria de publicar aquest any els canvis d'hora per als pròxims anys.
