Sectors ambientals i científics denuncien un abandonament de la natura per part de la Generalitat
En pocs dies, a la Generalitat li han plogut protestes del sector ambiental i científic, que demana més acció climàtica i més polítiques ambientals. Començant per un grup de referents internacionals en escalfament global i biodiversitat, que ha entregat una carta al president Illa reclamant-li més acció climàtica en un context en què els extrems meteorològics derivats de l'escalfament global ja causen moltíssims danys personals i econòmics a Catalunya.
Encapçalats per científics de primer nivell com Josep Maria Antó, catedràtic emèrit de Medicina o Manola Brunet, presidenta del Comitè de Serveis Climàtics de l'Organització Meteorològica Mundial, o, fins i tot, Marc Castellnou, cap del Grup d'Actuacions Forestals dels Bombers de la Generalitat de Catalunya, la iniciativa "la legislatura del no retorn" aplega més d'un miler de signatures.
Però, a més, els equips de gestió dels Espais Naturals de la Generalitat i l'àrea de Territori del Sindicat de Treballadors de l'Administració de Catalunya (Iac-Catac), denuncien públicament en un comunicat "els problemes laborals del personal estructural dels parcs".
Són treballadors que coneixen de primera mà els problemes que pateix el nostre patrimoni natural per "una política ambiental deficitària, aliena a les necessitats i problemàtiques existents" i alerten que és totalment incapaç "d'abordar els reptes de país".
Queixes que se sumen a la d'una quarantena de professionals i entitats (entre les quals la Institució d'Història Natural o el CREAF) del sector ambiental i científic, que demanen a la Generalitat que compleixi lleis ja aprovades, com la creació de l'Agència de la Natura de Catalunya.
Denuncien l'abandonament d'un element bàsic per al nostre país, el medi ambient. Sota el títol "La natura no pot esperar", han fet un manifest que han entregat al Parlament de Catalunya i s'han alçat per denunciar-ho.
Aquesta allau de queixes arriba en un moment en què les poblacions de fauna salvatge han caigut un 28% de mitjana en només dues dècades a Catalunya, segons l'Índex Planeta Viu que publica l'Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de la Generalitat.
La caiguda de la biodiversitat posa en risc, per exemple, l'agricultura per la manca de pol·linitzadors. La mala salut dels ecosistemes afegeix més llenya al foc en els incendis extrems. La falta de zones verdes empitjora les onades de calor. La desaparició de boscos de ribera ens desprotegeix de les inundacions.
En aquest context, reclamen a la Generalitat que compleixi les lleis de protecció i restauració de la natura, algunes aprovades i que encara no han entrat en vigor, com critica la presidenta de la Xarxa per a la Conservació de la Natura, Sandra Carrera.
Són lleis aprovades pel Parlament fa 5 anys i no s'estan complint!
L'Agència de la Natura no existeix
Per començar, el 2020 es va aprovar per majoria que s'havia de crear una Agència de la Natura de Catalunya (ANACAT). Hauria d'estar en marxa des de fa 5 anys, però està paralitzada.
L'ANACAT havia de ser una eina per agilitzar i impulsar les polítiques de protecció i restauració del patrimoni natural i la biodiversitat. Un dels motius per aturar-la és que era un dels punts de la taula de negociació del govern amb Revolta Pagesa per aturar les tractorades.
L'organització va demanar que no s'activés l'agència fins que no se'n modifiquin les condicions de funcionament i la composició, de manera consensuada amb ells, per tenir més representació en el consell de govern d'aquest ens.
Però també hi ha una part del sector agrari que demana l'activació de l'Agència de manera immediata, com l'Associació de Propietats per la Conservació de la Natura que aplega pagesos que defensen pràctiques respectuoses amb la biodiversitat.
"No hi ha una agricultura sana sense biodiversitat. Un exemple molt senzill: sense pol·linitzadors, no es pot cultivar, i sovint els pesticides estan provocant l'extinció de molts insectes beneficiosos", explica el vicepresident de l'Associació, Francesc Giró, des dels seus camps a Tiana. "Un altre exemple: si no afavorim la presència d'ocells, podrem patir més plagues", recorda.
Giró reclama que es forneixi el Fons de Patrimoni Natural i la Biodiversitat. "En tots aquests anys que no l'hem tingut, hem anat perdent moltíssim, i en canvi podríem haver fet una feina impressionant", lamenta.
Sandra Carrera denuncia que s'actua més per acontentar alguns sectors que per fer polítiques efectives. Carrera explica que el Fons de Patrimoni Natural s'havia de nodrir gràcies a tres impostos: el de CO2, el dels grans vaixells i el de les activitats econòmiques.
"D'aquests tres impostos només s'ha aplicat el dels vehicles, el de CO2, precisament el que paguem els ciutadans", concreta. "En canvi, el que haurien de pagar els qui en treuen un benefici directe per la seva activitat, i que causen un perjudici a la natura, no s'ha recaptat. Ni els grans vaixells ni les activitats paguen." diu Carrera.
De la conservació de la natura en depèn la nostra salut, la seguretat alimentària i la nostra economia
En la demanda hi ha, fins i tot, el Consell de Protecció de la Natura que assessora la mateixa Generalitat. En un informe alarmant, avisen del perill que comporta no complir la llei europea de Restauració de la Natura.
"No és un caprici ecologista" alerta Miquel Rafa i Fornielles, president del Consell.
Hem d'assegurar que tots els sistemes naturals, que són els que ens donen la seguretat alimentària, els nostres recursos hídrics, el benestar de la població i fins i tot l'estabilitat econòmica, es recuperin i es mantiguin.
Per fer-ho possible, i per combatre el possible argument reiteratiu que no hi ha diners per a tot, proposen fornir-los gràcies a recaptar impostos a aquells que treuen un benefici econòmic precisament d'explotar els recursos naturals.
Per exemple, amb un impost a determinades empreses, al turisme o a les segones residències a la costa. "Buscar la circularitat. Hi ha moltes activitats que treuen benefici d'una natura conservada, però en canvi sovint hi provoquen algun perjudici", apunta Rafa.
"Qui vol visitar un país amb una natura en mal estat? Aquest impost també es podria aplicar a pràctiques agrícoles industrials, que són les que perjudiquen més el medi. O també a indústries contaminants", proposa.
I és que la natura no només aporta beneficis a la nostra salut, també reporta moltíssims guanys econòmics.
Per exemple, la Comissió Europea assegura en un estudi que, cada any, Europa rep dels seus sistemes naturals beneficis de 230.000 milions d'euros.
I va més enllà. Per cada euro que un país inverteix en conservació del medi ambient, el seu benefici econòmic li retornarà multiplicat entre 9 i 38 cops.
La solució més viable i que fa anys que reclamen és un departament propi de medi ambient o de transició ecològica. "I evidentment el demanem amb rang de vicepresidència. No pot ser que el 2010 desaparegui la Conselleria de Medi Ambient i que, des d'aleshores, tot el que és ambiental va passant com una pilota de ping-pong d'Agricultura a Interior. Mentrestant anem perdent bous i esquelles", diu contundent Sandra Carrera.
La Conselleria de Medi Ambient va desaparèixer el 2010 quan el govern de l'aleshores CiU va al·legar la necessitat de retallades pressupostàries. Des d'aleshores, diverses entitats demanen que es torni a crear.
En la presentació dels nous pressupostos del Departament de Territori, el divendres 29 de maig, la consellera Sílvia Paneque va anunciar que s'hi inclou una partida per a medi ambient de 100 milions d'euros que han de servir per tirar endavant d'una vegada per totes l'Agència de Natura de Catalunya.
El secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, explica que aquest canvi es deu al fet que "hi va haver un error en els darrers pressupostos".
De fet, les entitats de conservació de la natura, en la campanya "La natura no pot esperar", denuncien que ara mateix de cada 1.000 euros dels pressupostos vigents, menys d'un euro es dedica a conservació de la natura.
De moment, però, no hi ha cap data prevista per a la creació de l'agència. Caldrà esperar, un cop més, tot i que la Conselleria assegura que serà imminent.