Dos anys de l'accident de Novi Sad que va despertar els estudiants que ara governaran Sèrbia
Aquest primer de novembre fa dos anys de l'accident de Novi Sad, a Sèrbia, en què 16 persones van morir en ensorrar-se una marquesina de formigó d'una estació de tren acabada de renovar. Catorze de les víctimes, inclosos dos infants, van morir a l'acte, i dues més ho van fer més tard, a l'hospital.
La investigació d'aquella tragèdia va posar en evidència la xarxa de corrupció política que dominava el país i va desencadenar una onada de protestes estudiantils sense precedents que han canviat el curs polític de Sèrbia. Els joves van sortir al carrer en massa durant mesos per exigir justícia, transparència i eleccions anticipades.
Aquest diumenge, milers de persones s'han concentrat de nou a Novi Sad per retre homenatge a les víctimes de fa dos anys. Ho han fet una setmana després de les eleccions generals que ha guanyat per sorpresa el moviment estudiantil nascut d'aquelles protestes, amb majoria absoluta i després d'una participació històrica.
Els joves serbis han passat d'ocupar els carrers i exigir canvis a agafar el compromís i la responsabilitat política de transformar el país.
La generació Z agafa el relleu i lidera el canvi
Amb el lema "La corrupció mata", el moviment liderat per la generació Z –els joves de 15 a 30 anys– va denunciar els suborns, abusos i corrupteles que hi havia darrere els megaprojectes impulsats pel govern del president Aleksandar Vucic, que portava més d'una dècada al poder. Una xarxa que s'estenia als mitjans de comunicació afins al govern, que intentaven fer callar les concentracions i marxes de protesta, que eren eminentment pacífiques, o criminalitzar els joves i també al sistema judicial.
A dia d'avui, encara no s'ha iniciat cap judici contra els responsables de les obres.
Les protestes van desencadenar en la vaga estudiantil més llarga de la història moderna. I en la reclamació de responsabilitats i canvis, començant per una autèntica llibertat d'expressió, una millora dels serveis públics i més justícia social.
Al setembre, Aleksandar Vucic va dimitir i va avançar les eleccions per presentar-se a primer ministre al capdavant del Partit Progressista Serbi, que portava 14 anys al poder. Vucic ja estava en el seu segon mandat i la Constitució sèrbia no permet que un candidat es presenti més de dos cops de president.
Amb aquest moviment, volia prolongar la seva permanència al poder amb el càrrec de primer ministre, sense imaginar que els estudiants podrien, realment, superar-lo a les urnes.
La Llista dels Estudiants, però, va aconseguir 141 dels 250 escons en joc, amb més del 53% dels vots.
La participació va ser del 70%, una de les més altes de la història del país.
Sense líder i amb un programa amb dos punts bàsics
Després de dos anys impulsant manifestacions massives sense que el govern els fes gens de cas, els estudiants van decidir constituir-se en partit polític per competir a les eleccions i tombar el règim de Vucic, cada cop més autoritari. Van crear un partit anomenat La Llista dels Estudiants i van presentar més de 250 candidats a les eleccions, amb el cardiòleg Ilija Srdanovic com a cap de llista però sense cap líder central.
Els joves van defugir anar a les llistes però van triar ells els candidats entre professionals independents sense experiència política: des de metges, professors universitaris, acadèmics o intel·lectuals, a agricultors, esportistes o representants de la societat civil. I van desplegar una campanya porta a porta nascuda a les facultats, al marge dels partits opositors de tota la vida, per connectar amb votants de totes les edats.
A la seva llista, hi ha gent de dretes i d'esquerres, units amb l'objectiu d'enderrocar Aleksandar Vucic. I un programa electoral basat en dos punts clau: posar fi a la corrupció i restaurar l'estat de dret, per una banda; i millorar el sistema educatiu, per una altra.
Ara el repte és afrontar les reformes necessàries al país, amb gent d'ideologies diferents, sense experiència política ni un líder destacat.
La nit electoral, els partidaris de la Llista dels Estudiants celebraven la victòria eufòrics, sense acabar-s'ho de creure. I també conscients que s'haurien d'arremangar de seguida per iniciar la transició el més aviat possible.
L'objectiu és centrar-se en la regeneració democràtica, sense modificar la política exterior de l'anterior govern. Volen impulsar el procés per entrar a la Unió Europea i al mateix temps mantenir relacions amb Rússia i no imposar-li sancions internacionals per la guerra d'Ucraïna. Tampoc pensen reconèixer la sobirania de Kosovo. Tot i així, els estudiants confien a poder transformar el sistema, 26 anys després de la caiguda de Milosevic.
La Llista dels Estudiants haurà de demostrar ara la capacitat de governar i construir institucions amb una autèntica separació de poders. Tot i tenir majoria absoluta, no té cap lideratge clar i està formada per professionals de diferents àmbits i amb ideologies de tot tipus, tant liberals com conservadors, nacionalistes i europeistes. I encara que hagin derrocat l'anterior govern, no s'han desfet de l'estructura clientelar i els interessos econòmics que el sostenien.
El cas de Sèrbia recorda la caiguda de Víctor Orban davant el front opositor a Hongria, on el poder executiu també concentrava elits econòmiques i controlava bona part del poder judicial i mediàtic. Però a diferència de la Llista dels Estudiants, el partit hongarès Tisza, guanyador de les eleccions, compta amb el lideratge clar de l'actual primer ministre Péter Magyar.
La bandera de "One Piece", símbol d'una generació en lluita
El moviment estudiantil serbi es va reproduir en manifestacions i protestes de joves a diversos països del món, que van agafar la bandera pirata del còmic japonès "One Piece" com a símbol de la resistència i lluita d'una generació.
La bandera negra amb una calavera somrient i amb un barret de palla s'ha convertit en símbol de la lluita dels joves contra el nepotisme, la corrupció i les desigualtats socials.
La sèrie japonesa, que es pot veure a 3Cat, narra les aventures d'un grup de pirates, encapçalats pel Ruffy, que s'enfronten a un govern corrupte i repressiu per lluitar per la llibertat.
I s'ha pogut veure, en les últimes setmanes, en les manifestacions d'estudiants a França, Bèlgica o Alemanya.
El documental "Desperta, Sèrbia! La revolta dels estudiants", del periodista Raül Gallego, retrata el pas endavant fet pels estudiants que els ha portat dels carrers a la victòria a les urnes i que ha transformat la política sèrbia.