Dos anys després, la llei d'amnistia encara no s'aplica a tothom

Hi ha més de 150 persones que encara estan pendents que es faci efectiva l'amnistia, segons Alerta Solidària

L'aplicació de la llei d'amnistia havia de ser "urgent i preferent". És el que mana l'article 10. Però dos anys després de la seva aprovació –el 30 de maig de 2024–, encara hi ha més de 150 persones que esperen que se'ls hi apliqui, la majoria activistes i manifestants. Són dades d'Alerta Solidària, el grup d'advocats de l'esquerra independentista que segueixen l'aplicació de l'amnistia.  

Fins ara s'ha donat l'amnistia a 181 persones d'un total de 345 casos que consideren amnistiables. Això és poc més de la meitat. En canvi, expliquen, als policies se'ls ha donat a tots de manera automàtica. En total, 158.

Martí Majoral, d'Alerta Solidària, denuncia que "és increïble, però els jutjats no responen, fan el que els dona la gana".

Quan l'amnistia és instada per un policia..., és que van amb la directa.

Els únics policies a qui no s'ha atorgat l'amnistia són els quatre agents de la Policia Nacional imputats per les lesions a Roger Español, que va acabar amb la pèrdua d'un ull. Aquest cas encara està pendent de resoldre's, però la Fiscalia s'ha manifestat a favor que se'ls apliqui l'amnistia. 

Desenes de policies han estat amnistiats per les càrregues de l'1 d'octubre i les manifestacions posteriors (ACN)

Els polítics del procés

Hi ha 64 polítics i càrrecs públics relacionats amb el referèndum de l'1 d'octubre que ja han estat amnistiats. Però hi ha 68 casos pendents i 25 a qui se'ls ha negat l'amnistia. És el cas dels líders exiliats, Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. L'ordre de detenció a Espanya continua vigent. Tampoc s'han beneficiat de la llei d'amnistia els líders que van estar a la presó condemnats per malversació. 

El Tribunal Suprem –que és qui els ha d'atorgar l'amnistia– va fer una interpretació "sui generis" per a alguns i retorçada per a d'altres. "El que sigui per no aplicar admetre que han d'aplicar l'amnistia", diu Martí Majoral.

La llei preveu amnistiar la malversació quan no hi ha hagut un enriquiment patrimonial propi. I el Suprem considera que sí que n'hi va haver per organitzar el referèndum des del moment que no van haver de posar, diu, diners de la seva butxaca.

Avís al Constitucional

Els recursos d'inconstitucionalitat de la llei d'amnistia es van multiplicar. Davant la possibilitat que el Tribunal Constitucional (TC) avalés la llei, el Suprem va advertir que recorreria a Europa. El TC va avalar la llei d'amnistia. I el Suprem va presentar una prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

L'article 2 de la llei diu que no s'ha de donar l'amnistia en cas de delicte que afectin els interessos financers de la Unió Europea. I en això es basa la consulta del Suprem a Europa i així mantenen, de moment, l'aplicació de l'amnistia bloquejada.

L'objectiu és "guanyar temps –diu Martí Majoral–, allargar el patiment i aquesta pena injusta que a alguns els implica l'exili. Que sigui el temps qui els acabi obligant i que no sigui dit que ells no han batallat".

Els líders del procés sempre han dit que el procés judicial que va arrencar el 2017 s'acabarà a Europa. I hi confien. El mes de novembre l'advocat general del TJUE va validar la llei d'amnistia dins el marc europeu. Però l'última paraula la té el TJUE. Sempre avisa amb algunes setmanes d'antelació i de moment no ha notificat res, però no es descarta que es pronunciï abans de les vacances d'estiu.