Dos mesos de l'incendi de les Gavarres: com està el massís i com es recuperarà
Arran de terra, els arboços ja rebroten amb un verd intens. I a les capçades de moltes alzines sureres comencen a sortir noves fulles d'entre els troncs i branques socarrimats. A les Gavarres, la natura es torna a obrir pas després de l'incendi del juliol.
Però la ferida és profunda, i la regeneració no serà fàcil, tal com exemplifica el gerent del Consorci de les Gavarres, Quim Gubau, en una visita a la zona: "No és segur que els suros que ara rebroten puguin sobreviure a llarg termini. Al foc de l'Empordà del 2012 ja es va veure que si ve un any sec, pot ser que acabin morint."
Els brots verds, però, són de moment només petites espurnes enmig de la negror imperant a la zona afectada pel foc.
L'incendi del 3 de juliol passat va afectar 2.183 hectàrees, gairebé totes dins d'espais protegits, com el PEIN Les Gavarres i la Xarxa Natura.
I la principal afectació, un 75%, és sobre les suredes, l'hàbitat més emblemàtic del massís. Molts dels suros, un arbre amb certa resistència al foc per la protecció que li dona l'escorça, han quedat tocats de mort.
Tot i així, l'afectació a la zona cremada és desigual: en alguns indrets les flames van passar molt ràpid i van deixar clapes verdes, que es podran recuperar. Però en la majoria de boscos la intensitat del foc va ser molt alta i només hi queden cendres.
"Caldrà veure si les arrels de les suredes i alzinars són vives i permeten una regeneració natural. Si no és així, s'hauran de fer replantacions", segons la gerent de l'Associació de Gestors Forestals de les Gavarres, Sandra Torras.
Pels propietaris, l'incendi suposa que, possiblement, no tornaran a tenir bosc fins d'aquí quaranta anys.
Una altra de les grans preocupacions dels propietaris i administracions és que la meitat de la superfície cremada té pendents superiors al 35%, fet que augmenta molt el risc d'erosió del terreny: "Si es perd la primera capa de sòl, la recuperació de la vegetació serà molt més complicada", segons Torras.
La gran quantitat de cendra també pot suposar un problema en cas de pluges intenses, que a més de malmetre el terreny arrossegarien la cendra cap a rieres i cursos fluvials.
En marxa les actuacions de restauració
La recuperació de la zona cremada es farà seguint un pla de restauració que redactarà l'associació de propietaris i finançarà la Generalitat. Abans, però, cal que el Departament d'Agricultura tanqui l'estudi de severitat de l'incendi, que precisa el grau d'afectacions a tota la zona cremada.
El pla, que es preveu tenir-lo llest a finals d'any, tindrà tres línies mestres: les actuacions per recuperar la vegetació en suredes i pinedes; l'obertura d'espais per aprofundir en el mosaic agroforestal; i la restauració de camins malmesos.
Torres veu com una oportunitat que el pla es redacti des de l'associació, perquè tota la zona cremada és de propietat privada i els propietaris hi volen intervenir per recuperar les seves finques.
Mentrestant, el Consorci de les Gavarres engegarà aviat altres actuacions, com ara retirar els arbres cremats a 20 metres a banda i banda d'alguns camins i de la carretera GI-660 entre la Bisbal d'Empordà i Calonge, coneguda popularment com la Ganga. Són pins, alzines o suros que podrien caure a la via.
Aquesta és la prioritat màxima ara mateix.
Ho diu el president del Consorci de les Gavarres i alcalde de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Dani Encinas, que afegeix que es tracta d'una feina molt gran, d'uns dos mesos d'execució, que cal fer per garantir la seguretat dels vianants, ciclistes, motoristes, conductors i també dels propietaris de les finques.
A part, els propietaris ja han estat fent actuacions urgents de retirada d'arbres per obrir els accessos a les seves finques, i actualment totes les pistes estan obertes.
Per a més endavant, el Consorci preveu l'arranjament dels camins afectats pel pas dels equips d'extinció i la reposició de la senyalització malmesa.
Molta feina per fer i, fins i tot, alguna lectura positiva: "L'única cosa bona que podem treure de l'incendi és que ha posat sobre la taula la necessitat de plans d'actuació d'aquest tipus, que s'haurien d'haver fet fa molt temps. Cal insistir-hi i treballar-hi perquè són totalment necessaris", sentencia Encinas.