El 20% de la població catalana està en risc de pobresa o exclusió: les dades per regions europees

Catalunya es troba entre les regions europees amb un risc de pobresa o exclusió social inferior a la mitjana.

Així es desprèn de l'estudi sobre condicions de vida de l'Eurostat publicat aquest dimecres, que situa l'índex d'exclusió social dels catalans entre el 15% i el 21%, igual que la Comunitat de Madrid i Navarra, però pitjor que el País Basc, que es troba entre el 10% i el 15%.

El mateix nivell d'exclusió es pot trobar en moltes regions de França, Alemanya o Dinamarca. La mitjana espanyola se situa just en el 21%, que coincideix amb la mitjana de la Unió Europea. 

El nombre d'europeus en risc de pobresa o exclusió social el 2024 era de 93,3 milions, una disminució d'1,2 milions respecte al 2023.

Encapçala la taula la Guaiana, que gairebé arriba al 60% de risc de pobresa, malgrat que ha millorat lleugerament respecte a l'any anterior.

Darrere hi ha Calàbria i la Campània, a Itàlia, així com Ceuta i Melilla, a Espanya. Aquí pots consultar totes les dades:

Les "privacions greus" o el confort

Baixant uns graons en el nivell de precarietat es troben les persones que l'Eurostat considera que tenen privacions greus. El 8% dels espanyols es troben en situació de privació material severa.

Això significa que aquestes persones no es poden permetre almenys 7 de 13 productes dels que es consideren desitjables o necessaris per mantenir una qualitat de vida adequada. La mitjana de la Unió Europea se situa en el 6,4% de la població.

Un indicador complementari és el confort de les llars en temps de problemes meteorològics. La bona notícia és que l'Eurostat constata una millora en el percentatge de persones que poden mantenir les seves llars calentes a l'hivern.

Una altra mostra del nivell de vida dels europeus és la capacitat de gaudir del temps lliure. Gairebé un 30% dels europeus no es poden permetre passar una setmana de vacances fora de casa.

Una mitjana que té el seu extrem més alt en el gairebé 60% dels romanesos i el més baix en el menys del 10% dels luxemburguesos.

Més gent que opta per viure sola

Les llars formades per una sola persona adulta sense fills augmenten a la Unió Europea. Aquest tipus de llar és el més habitual, amb un 35% i un augment de més de dos punts des del 2015.

En canvi, disminueixen lleugerament tant les llars amb dos adults i fills a càrrec o sense fills a càrrec. Els europeus, doncs, cada cop opten més per viure sols.

Aquests canvis en la modalitat de les llars no té una connexió evident amb les enquestes que mesuren la satisfacció de les persones.

Segons l'Eurostat, els europeus van puntuar en un 7,2 sobre 10 la seva satisfacció general amb la seva situació vital el 2024.

És un indicador que es manté en nivells molt similars a anys anteriors. Espanya se situa just en la mitjana europea, de la qual sobresurten països com Finlàndia, Noruega o Irlanda.   

La satisfacció amb la pròpia vida depèn de cadascú, però va molt lligada a les condicions materials.

Un 23,2% dels europeus es van considerar ells mateixos pobres el 2024, amb més afectació entre les dones, els infants i la gent gran. Les persones amb menys educació tenien més tendència a considerar-se pobres que els que tenen més estudis.