El Consell de Ministres aprova avui desclassificar informes sobre l'entrada massiva a Ceuta
Redacció/Agències
El Consell de Ministres aprova aquest dimarts la desclassificació dels informes que té el govern espanyol sobre l'entrada massiva de migrants a Ceuta de finals de juliol, i aquest dimecres es farà efectiva.
És una decisió anunciada pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, dijous de la setmana passada en una compareixença al Congrés dels Diputats, en què va dir que actuaria "amb total transparència".
Llavors va afirmar que es farien públics tots els informes de què disposa, i va insistir que no hi ha proves que l'entrada massiva fos "dissenyada o executada per les autoritats marroquines".
Va afegir que si existissin "proves sòlides" d'això llavors actuaria "en conseqüència", i també va afirmar que, gràcies al Marroc, es van poder retornar unes 50.000 persones a aquest país "en menys de 24 hores".
Caldrà veure quins documents es fan públics finalment, però això no serà fins a aquest dimecres, després que el Butlletí Oficial de l'Estat, el BOE, hagi publicat la decisió del Consell de Ministres.
Robles, Grande-Marlaska i l'informe del CENIF
La crisi de Ceuta, que ja fa més de cinc setmanes que dura, està monopolitzant el debat polític a Espanya pels problemes que està causant a aquesta ciutat autònoma, però també per les seves causes.
Després de la polèmica que va enfrontar la ministra de Defensa, Margarita Robles, i el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, un informe policial que acusa el Marroc va acabar d'encendre els ànims.
Grande-Marlaska va dir que no hi havia hagut informacions que fessin preveure l'allau humana, però Robles va defensar que el CNI havia alertat d'"una convocatòria" per entrar nedant a Ceuta.
Això va passar a finals d'agost, i fa una setmana es va filtrar un informe de la policia espanyola que acusava la policia marroquina de mostrar "una permissivitat total" davant l'entrada de migrants.
"Atac greu contra la integritat d'Espanya"
Aquest informe, elaborat pel Centre d'Immigració i Fronteres, el CENIF, el va demanar l'Audiència Nacional i arriba a afirmar que els policies del Marroc "van guiar activament" l'entrada de persones, i que la majoria no tenien "una intencionalitat migratòria".
La publicació d'aquest informe va fer que Grande-Marlaska exigís explicacions als caps de la policia espanyola, i el director d'aquesta policia, Francisco Pardo, va negar que hi hagués cap informe d'aquest tipus.
Pardo ho va dir en un comunicat en què va explicar que l'Audiència Nacional havia donat ordres als autors de l'informe de "no facilitar als seus superiors cap informació" sobre l'elaboració ni el contingut d'aquest text.
L'informe del CENIF ha estat la base argumental amb què la jutge de l'Audiència Nacional María Tardón ha decidit aquest dilluns obrir una investigació per "atac greu contra la integritat territorial d'Espanya".
A l'escrit amb què ha obert la investigació, Tardón afirma que l'entrada massiva és "una conducta delictiva presumptament comesa a l'estranger", i diu que és una estratègia de "guerra híbrida".
Núñez-Feijóo elogia el president de Ceuta
Mentrestant, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, elogiava aquest dilluns el president de Ceuta, Juan Jesús Vivas, del seu partit, que segons ell "ha frustrat un pla" que segurament comportava cessions al Marroc.
Núñez-Feijóo ho va dir en un acte a Madrid amb Vivas i va aprofitar per reclamar que la directora del CNI, Esperanza Casteleiro, comparegui davant la comissió de secrets oficials del Congrés dels Diputats.
Li va respondre Grande-Marlaska, que el va acusar de no ajudar en la crisi de Ceuta, i va insistir que no hi ha cap informe que constati qui és l'"autor intel·lectual" de l'allau humana a la ciutat autònoma.
En paral·lel, aquest dimarts el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, viatja a Brussel·les per reunir-se amb el comissari europeu d'Interior, Magnus Brunner, i la comissària europea per al Mediterrani, Dubrayka Suica.
A la seu de la Comissió Europea, Albares coincidirà amb Vivas, que també es reunirà amb responsables de la UE, tots dos per buscar i negociar solucions a la crisi, i també per reforçar la integració de Ceuta i Melilla a la UE.