El corall vermell de les Medes, icona del Mediterrani, es mor: "Són com arbres calcinats"
Aquest estiu, qui més qui menys s'ha banyat al mar i ha tingut la sensació d'estar-se ficant en aigües tropicals més que no pas mediterrànies, ja sigui a Llançà, a l'Ametlla de Mar o a les Illes Balears. I és que els registres de temperatura del mar han superat tots els valors anteriors.
Per fer-nos una idea de la dimensió d'aquest escalfament, només cal fer una ullada a les dades de l'informe anual de temperatura del mar T-MEDNet, la xarxa d'observació internacional i col·laborativa que recullen rècord rere rècord. Per exemple, des de l'1 de juny al 25 de setembre, al cap de Creus Nord s'han assolit dos nous màxims històrics: 26,67 ºC de temperatura del mar (2,57 ºC per sobre de la mitjana) i 86 dies d'onada de calor marina.
A les illes Medes també s'han assolit valors sense precedents: 27,38 ºC de temperatura màxima (2,43 ºC per sobre de la mitjana) i 94 dies d'onada de calor marina durant el mateix període de l'any. I l'escalfament no s'ha quedat només a la superfície, també ha arribat a aigües més profundes. I això té una explicació científica ben clara: l'escalfament global derivat de la crema de combustibles fòssils.
Aquest rècord de temperatures marines ha passat factura al patrimoni natural de les nostres costes. Les poblacions de corall vermell, una espècie emblemàtica de les illes Medes que es troba entre 0 i 20 metres de profunditat, han tingut una mortalitat sense precedents. Ho ha constatat el grup de recerca MedRecover, en què treballen en col·laboració amb investigadors de la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat de Girona (UdG), l'Institut de Ciències Marines (ICM-CSIC) i el Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC).
Joaquim Garrabou, investigador de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i membre de MedRecover, compara la mortalitat del corall vermell a les illes Medes amb el paisatge que deixaria un incendi sota el mar:
Encara es veuen els esquelets, però és com estar veient arbres calcinats.
Garrabou explica que les estructures dels coralls han quedat al descobert, sense el teixit viu que els recobria. El fet que encara no s'hi hagin incrustat altres espècies oportunistes, ja siguin algues o invertebrats, indica que tot just acaba de passar. Per aquest investigador, perdre aquestes colònies de corall vermell és com perdre un bosc amb arbres madurs. I és que aquestes poblacions tenien desenes d'anys.
"Estic en xoc"
Garrabou, que ha passat més de trenta anys estudiant els ecosistemes marins, explica amb perplexitat que ja havia constatat els efectes de les onades de calor marines d'estiu, però que el que ha pogut observar ara, en les darreres immersions, és "un autèntic cementiri de corall vermell".
100% de mortalitat de les colònies, no en queda ni una de viva. Estic en xoc.
Segons Garrabou, encara s'estan acabant de recollir més dades, però els impactes que estan veient a la Costa Brava en el corall vermell i altres espècies també estan passant en altres zones del Mediterrani.
Una espècie endèmica de la Mediterrània
El corall vermell és patrimoni natural del Mediterrani i compleix una funció essencial per a la biodiversitat. Les branques d'aquesta espècie creen estructures que donen refugi a altres organismes marins i ajuden a mantenir la biodiversitat dels fons marins. Per això, la seva desaparició no suposa només la pèrdua d'una espècie emblemàtica, sinó que també pot afectar tot l'ecosistema que l'envolta. Amb el pas del temps, també podria afectar espècies d'interès pesquer com ara el mero o la llagosta.
A banda d'això, el corall també emmagatzema carboni al seu esquelet. Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona conclou que aquesta capacitat d'emmagatzematge pot ajudar a mitigar la crisi climàtica, però adverteix que la degradació de les poblacions de corall vermell redueix la seva capacitat d'emmagatzemar carboni, ja que les colònies mortes deixen de créixer i d'incorporar-ne als seus esquelets.
Una de les solucions: protegir-lo dels pescadors furtius
Recuperar el corall vermell mort és molt difícil, asseguren els investigadors. En canvi, les colònies que es troben a més de 25 metres de fondària del voltant de les illes Medes, per ara, no estan afectades per les onades de calor marina.
Però Cristina Linares, catedràtica d'Ecologia de la Universitat de Barcelona, denuncia que aquestes poblacions que viuen en zones més profundes també s'han reduït molt a causa de la sobrepesca pel seu valor en joieria. I encara avui és un problema malgrat que hi hagi la moratòria de pesca d'aquesta espècie, a Catalunya i a la resta de l'estat.
La majoria de pescadors furtius agafen el corall que està entre 40 i 60 metres, o fins i tot més.
Linares defensa que cal concentrar els esforços de conservació en aquestes poblacions més profundes, que podrien resistir millor les onades de calor marines. Per aconseguir-ho, reclama reforçar la vigilància dels espais protegits i combatre la pesca furtiva.