El fiscal general, en mans del Suprem: una sentència que marcarà la legislatura

El fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, ja està en mans del Tribunal Suprem, que haurà de sentenciar el seu futur. Una condemna per revelació de secrets --li demanen fins a 6 anys de presó-- l'apartaria de manera fulminant de la carrera fiscal. Passaria de ser una alta autoritat de l'Estat a la inhabilitació i, en el pitjor dels casos, a la presó.

Hauria triomfat el relat de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, i del seu entorn, inclosa la seva parella i querellant, Alberto González Amador. 

Una absolució, en canvi, donaria per bona la versió de García Ortiz, el reforçaria al capdamunt del ministeri fiscal i seria un baló d'oxigen per al govern de Pedro Sánchez, que sempre ha defensat que és innocent. 

Sigui quina sigui la decisió del tribunal, l'impacte en la política espanyola --instal·lada en l'esbroncada permanent-- està assegurat. I serà ràpid: la sentència s'espera abans de finals d'any.

Un xoc de relats

Han estat sis sessions i més de 40 testimonis en un judici que ja és històric i inèdit. I on ha existit en tot moment un xoc de relats. Per una banda, el de les acusacions i els agents de la guàrdia civil que van registrar el despatx del fiscal general i van repassar les seves comunicacions. 

El judici no els ha fet moure ni un mil·límetre de la seva tesi: ell és l'autor d'un delicte de revelació de secrets per filtrar a la premsa un correu on la parella d'Isabel Díaz Ayuso, Alberto González Amador, buscava un pacte amb la fiscalia a canvi de reconèixer el frau fiscal i evitar el judici. 

Hi veuen delicte no només en això, sinó també en el fet que després va ordenar fer una nota de premsa on va incloure extractes literals d'aquest correu.

I apunten que va esborrar els seus whatsapps i correus personals i va canviar de terminal de telèfon per eliminar les proves. Tot plegat, just quan el Suprem el va encausar. És el que sosté la Guàrdia Civil, que no ha pogut recuperar els missatges esborrats i, per tant, hi veu una relació directa: els esborra perquè no l'enxampin.

Però a l'altra banda hi ha els arguments de la defensa del fiscal general, de la fiscalia i del mateix fiscal general. Ell mateix, en primera persona i assegut al banc dels acusats, ha dit que no va filtrar res. 

Que va esborrar missatges? Sí. Però no per destruir res. Simplement, ho feia de manera "sistemàtica", cada mes, per una qüestió de seguretat. De la mateixa manera que canviava de terminal almenys un cop l'any.

Per a la fiscalia, a més, no hi ha cap revelació de secrets a la nota perquè tot ja havia aparegut --fos de manera literal o indirecta-- a diversos mitjans de comunicació.

"Indicis racionals" i "inferències"

Serà feina del tribunal decidir si hi ha proves per condemnar-lo. Però el cert és que durant el judici, s'ha parlat "d'inferències", "coincidències" i "d'indicis racionals" però no han aflorat proves concloents. En bona part, perquè el mòbil del fiscal general estava buit i aquells missatges i correus no s'han pogut recuperar.

La fiscalia creu que no es pot considerar com a prova l'esborrament de missatges i ha demanat al tribunal que menystingui l'informe de l'UCO perquè no aporta proves. I posen un exemple gràfic: "Si jo trobo un sospitós que ha rentat la seva samarreta, i no puc demostrar que a la samarreta hi havia sang de la víctima, no el puc acusar d'assassinat". 

L'alt tribunal, per tant, haurà de determinar què es pot considerar revelació de secrets i també si a partir "d'indicis racionals" --com apunta l'UCO-- es pot condemnar el fiscal general.

El paper dels periodistes

Al judici han testificat una dotzena de periodistes. Els que van accedir al famós correu, tots, l'han exculpat. Van aconseguir la informació per altres vies i abans i tot que el fiscal tingués en el seu poder tota la cadena de mails entre la defensa de González Amador i la fiscalia. 

No obstant això, davant la pregunta de qui els ho va filtrar, tots s'han acollit al secret professional, per més que les acusacions els han pressionat per revelar la font. Només un periodista ha anat més enllà i ha revelat que les seves fonts eren de la fiscalia de la Comunitat de Madrid. 

Per això, la defensa de la parella d'Ayuso ha intentat burxar el tribunal perquè no els tingui en compte. Bàsicament, perquè no han aportat "elements objectius" sobre qui era la seva font.

Un intent de posar en qüestió no només el seu testimoni --fet sota jurament o promesa de dir la veritat--, sinó el paper dels mitjans en general i la manera de relacionar-se amb les fonts.

Aquests dies al Suprem s'han sentit al·legats dels periodistes en defensa de mantenir aquest secret com a garantia de protecció cap a les fonts, però també per poder oferir a la societat informació veraç i valuosa que, sense mantenir l'anonimat de les fonts, no sortiria a la llum.

A la fase d'instrucció, els periodistes ja havien sostingut el mateix, però el jutge Ángel Hurtado no els va donar prou pes i va decidir continuar endavant amb la causa. Ara, una de les incògnites serà veure què fa el tribunal.

I què passarà en cas de condemna?

Fonts de l'entorn del fiscal apunten que, en cas de condemna, anirà fins al final. Primer amb un recurs al Tribunal Constitucional i arribant a la justícia europea si cal. "Però el mal ja estaria fet", reconeixen les mateixes fonts.

En cas d'inhabilitació, serà apartat de la carrera fiscal el mateix dia de la sentència, independentment que la recorri. Temporalment i en funcions, assumiria la direcció de la fiscalia la tinent fiscal del Suprem, María Ángeles Sánchez Conde, que ha estat exercint com a fiscal al judici. El govern espanyol hauria de nomenar un nou fiscal general.

Ha estat un judici amb una importantíssima càrrega política. On el poder polític i el judicial s'han vist les cares i on també s'han manifestat diferències i tensions entre la fiscalia general de l'Estat i la fiscalia de Madrid. Un cas que marca --independentment del veredicte del tribunal-- un abans i un després per al fiscal general.