Barcelona
El govern català podrà convocar referèndums amb la llei de consultes populars que aprovarà dimarts
L'avantprojecte de llei de consultes populars és a punt de veure la llum. Després de mesos de negociacions, l'executiu aprovarà la normativa el 31 de març. La gran incògnita és quantes signatures caldran per demanar un referèndum. Segons informa Catalunya Ràdio, aquesta xifra se situaria en 210.000 firmes, aproximadament el 3% de la població. El govern, el Parlament i els municipis també estaran legitimats per promoure consultes sobre qualsevol qüestió en l'àmbit de les competències de la Generalitat. Aquesta és una de les normatives insígnia d'ERC i ha costat mesos de negociacions amb els socis del PSC.
Els ciutadans podran demanar una consulta si es recullen, com a mínim, 210.000 firmes. En el cas del govern, sempre haurà de ser a proposta del president de la Generalitat, i al Parlament ho hauran de sol·licitar 27 diputats o dos grups parlamentaris. Els municipis també tindran potestat per consultar la ciutadania sobre qüestions d'àmbit general: cal que es coordinin el 10% del total de municipis catalans, que han de representar 500.000 habitants.
En tots quatre casos, el Parlament sempre hi haurà de donar el vistiplau per majoria absoluta. L'última paraula, però, la té l'Estat, que és qui haurà d'autoritzar o denegar la consulta, d'acord amb la Constitució.
La llei, fruit del desplegament de l'Estatut, serà un instrument per promoure el dret a decidir i per lluitar contra la desafecció política, segons ha explicat a Catalunya Ràdio el conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs.
Les consultes no seran vinculants, però el govern haurà d'explicar davant del Parlament la seva posició sobre la qüestió consultada un cop se sàpiguen els resultats.
L'avantprojecte es presentarà a finals de març i la llei podria ser aprovada pel Parlament a la tardor. La normativa també regula les consultes d'àmbit municipal. En aquest cas, la convocatòria la podran fer l'alcalde, la meitat més un dels regidors del ple municipal o un percentatge determinat de veïns segons el nombre total de ciutadans del municipi.
En tots quatre casos, el Parlament sempre hi haurà de donar el vistiplau per majoria absoluta. L'última paraula, però, la té l'Estat, que és qui haurà d'autoritzar o denegar la consulta, d'acord amb la Constitució.
La llei, fruit del desplegament de l'Estatut, serà un instrument per promoure el dret a decidir i per lluitar contra la desafecció política, segons ha explicat a Catalunya Ràdio el conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs.
Les consultes no seran vinculants, però el govern haurà d'explicar davant del Parlament la seva posició sobre la qüestió consultada un cop se sàpiguen els resultats.
L'avantprojecte es presentarà a finals de març i la llei podria ser aprovada pel Parlament a la tardor. La normativa també regula les consultes d'àmbit municipal. En aquest cas, la convocatòria la podran fer l'alcalde, la meitat més un dels regidors del ple municipal o un percentatge determinat de veïns segons el nombre total de ciutadans del municipi.