El govern estudia recórrer al TC la decisió del Suprem d'anul·lar la immersió entre els 3 i 6 anys
La consellera Irene Rigau ho ha avançat en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio.
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha anunciat que el govern de la Generalitat està estudiant la presentació d'un recurs davant el Tribunal Constitucional contra l'última sentència del Tribunal Suprem, que qüestiona la immersió lingüística en l'etapa educativa de 3 a 6 anys. En una entrevista al programa El matí de Catalunya Ràdio, amb Manel Fuentes, la consellera ha dit: "El que sí nosaltres entenem és que fa una interpretació restrictiva del propi Constitucional. Per això nosaltres estem estudiant si demanar empara al Tribunal Constitucional. Si es presenta es farà d'una manera ràpida perquè s'ha de fer dintre els terminis; una altra cosa és quan es resoldrà". Rigau critica la decisió del Suprem: "Estem davant d'un fet que sobrepassa la qüestió normativa. Els tribunals volen entrar en una qüestió que és pedagògica."
Irene Rigau considera que la clau del sistema és la seva efectivitat: "Jo entenc que l'educació és un procés i que té un compromís que al final de l'etapa obligatòria es parlen les dues llengües, i crec que aquest és el punt pel qual nosaltres hem de passar comptes. A partir d'aquí, voler dir en quina proporció cada llengua ha de ser present a l'escola -i el Tribunal Constitucional així ho va deixar escrit- li correspon a la Generalitat". La consellera en culpa el Partit Popular: "Hi ha una línia que inspira el pensament de determinats sectors de dir: ‘No, no, l'escola a Catalunya ha de ser bilingüe'. Aquesta és la voluntat. Estem davant d'unes ofensives que ara passa a les Illes, que passa a la Franja, de no acceptar d'una vegada, que sembla que estem reculant, en acceptar que és un estat plurilingüístic."
Davant d'aquesta sentència del Tribunal Suprem, la consellera d'Ensenyament ha volgut, però, tranquil·litzar la comunitat educativa afirmant que la llei d'educació de Catalunya avala el sistema actual i que no hi haurà cap modificació en l'ensenyament del català el curs vinent.
catradio.cat/mati
Irene Rigau considera que la clau del sistema és la seva efectivitat: "Jo entenc que l'educació és un procés i que té un compromís que al final de l'etapa obligatòria es parlen les dues llengües, i crec que aquest és el punt pel qual nosaltres hem de passar comptes. A partir d'aquí, voler dir en quina proporció cada llengua ha de ser present a l'escola -i el Tribunal Constitucional així ho va deixar escrit- li correspon a la Generalitat". La consellera en culpa el Partit Popular: "Hi ha una línia que inspira el pensament de determinats sectors de dir: ‘No, no, l'escola a Catalunya ha de ser bilingüe'. Aquesta és la voluntat. Estem davant d'unes ofensives que ara passa a les Illes, que passa a la Franja, de no acceptar d'una vegada, que sembla que estem reculant, en acceptar que és un estat plurilingüístic."
Davant d'aquesta sentència del Tribunal Suprem, la consellera d'Ensenyament ha volgut, però, tranquil·litzar la comunitat educativa afirmant que la llei d'educació de Catalunya avala el sistema actual i que no hi haurà cap modificació en l'ensenyament del català el curs vinent.
catradio.cat/mati
