El govern vol regular les pantalles i prohibir l'ús de la IA als menors de 14 anys als centres educatius
Redacció
Amb l'objectiu de revertir la situació del mal rendiment acadèmic en escoles i instituts, el govern ha fet un nou pas per frenar l'ús excessiu del telèfon mòbil per part dels menors. Tot plegat, després de la davallada històrica dels resultats PISA, en què s'assenyala les pantalles com una de les causes.
El Departament de Salut ha revisat 700 estudis científics sobre la qüestió i conclou que els efectes de les pantalles són greus i canvien segons l'edat.
Dels zero als sis anys, poden aparèixer retards en el llenguatge i el desenvolupament motor. Dels set als onze, interferències en l'aprenentatge i més risc de miopia i càries. I en l'adolescència, alteracions del son, malestar emocional i més risc d'adoptar hàbits no saludables.
Reforçar la lectura
En ple debat sobre la influència de la IA i les pantalles en l'educació, el president, Salvador Illa ha tancat l'acte "Protegim la infància. Apaguem les pantalles, obrim els llibres" amb un missatge adreçat a les famílies i els professionals que treballen amb infants i adolescents.
"Des del govern de Catalunya intentarem fer la nostra part de feina per protegir els infants de l'abús de les pantalles, sumant esforços amb altres institucions, empreses i entitats", ha dit Illa, que ha remarcat la necessitat de treballar en coordinació estreta amb la UE.
L'hàbit de consumir contingut ràpid i fragmentat a les pantalles dificulta la comprensió lectora, especialment en textos extensos. Illa ha dit que cal apostar per tornar a situar el llibre al centre.
Hem d'aconseguir que [el llibre] sigui un nou objecte quotidià a les llars i als patis, arreu.
El president ha dit que impulsaran programes per millorar la lectura i que treballaran per recuperar biblioteques.
Aquest dimarts el govern ha fet pública la "Guia de salut digital", elaborada pel Departament de Salut a partir de 700 estudis científics analitzats durant dos anys. Un document que apunta a efectes "irreversibles" per l'ús de pantalles en infants i joves i planteja una sèrie de recomanacions per fer-hi front.
Unes recomanacions que, segons ha explicat Illa, el govern vol convertir en llei. "Reconeixerem els drets digitals de la infància", ha dit durant un acte que també ha comptat amb la participació d'experts dels àmbits de la salut, l'educació i la societat digital.
Davant l'evidència científica de les conseqüències que provoca en la salut, la portaveu del govern, Sílvia Paneque, ha instat l'entorn familiar a responsabilitzar-se'n. Però també, ha dit, cal un entorn educatiu i normatiu que ajudi a treballar pel benestar digital. I és que, segons ha explicat, "dels 14 als 18 anys destinen 4,8 hores al dia a algun tipus de pantalla".
Prohibir la IA a l'escola fins als 14 anys
En la roda de premsa posterior al Consell Executiu, Paneque ha dit que cal "digitalitzar amb salut" per evitar addiccions.
I, per això, el govern vol ser pioner amb un avantprojecte de llei abans del març que reguli els usos de les pantalles i prohibeixi l'ús de la intel·ligència artificial per part dels nens fins als 14 anys en l'àmbit educatiu, el llindar que marquen els experts.
El govern també advoca per limitar l'accés a les xarxes socials als menors de 15 anys, una mesura que, diu, ha d'anar de la mà del govern espanyol i la UE.
Cal treballar per a la prevenció de patologies i addiccions vinculades a l'ús de pantalles. L'OMS ja ho té recollit com un problema de salut.
Precisament la setmana passada la UE va aprovar una llei per prohibir les xarxes socials als menors de 13 anys i limitar-ne l'ús fins als 15.
La llei, que haurà de ser aprovada al Parlament Europeu, obliga les plataformes a demostrar que els seus serveis són segurs. També prohibirà funcions addictives, l'scroll infinit (el desplaçament per la pantalla sense final) i les notificacions durant les hores de son, entre d'altres.
La Ustec diu que el govern ignora el conflicte educatiu amb un debat "estèril"
Però enmig d'aquests anuncis, els sindicats han deixat ben clar aquest dimarts que el conflicte educatiu continua del tot latent. El sindicat Ustec ha acusat el govern de voler "desactivar" el conflicte en l'educació amb un debat "estèril".
Després que el Consell d'Educació de Catalunya (CEC) hagi rebut l'encàrrec del president Salvador Illa d'impulsar un debat sobre el model educatiu, la Ustec considera que és una pèrdua de temps, perquè ja hi ha una diagnosi feta i es coneixen fil per randa les mancances del sistema educatiu. "No cal un debat, calen fets", considera el coordinador d'Acció Sindical, Andreu Mumbrú.
El sindicat també ha criticat el paper del CEC en aquest debat, ja que ha assegurat que a dins hi té pes la concertada i ha alertat que això pot "bloquejar" els possibles avanços per a la pública.
Sobre els eixos que ha de tenir el debat, la Ustec reclama solucions per a l'infrafinançament. Cal, diuen, un calendari per arribar al 6% del PIB en educació. I, respecte al pla de climatització, critiquen que es vulgui "traslladar" als ajuntaments el finançament inicial i només arribi a 100 centres en dos anys.
Després d'un inici de curs amb vaga, la Ustec ha exigit al govern reactivar la negociació amb els sindicats i comptar amb la veu de les famílies en determinats temes. Si aquesta negociació no s'obre, ha situat noves vagues i mobilitzacions al novembre.
Professors de Secundària creu que la baixada de PISA supera els 30 punts
El sindicat Professors de Secundària calcula que la baixada dels resultats de Catalunya en l'informe PISA 2025 hauria estat de més de 30 punts en les competències de matemàtiques, lectura i ciències. Recordem que els resultats a Catalunya no s'han pogut comparar amb els d'altres edicions perquè es va superar el límit d'alumnes que l'OCDE permet excloure de la mostra.
El secretari general d'aquest sindicat, Ignasi Fernández, ha explicat les seves estimacions. En matemàtiques baixaria 34 punts, mentre que en ciències i lectura el descens hauria estat de 36 punts. Uns resultats "desastrosos" i "preocupants", a parer de Professors de Secundària.
Sobre el fet que Illa hagi traslladat al CEC el debat sobre el model educatiu, Professors de Secundària es mostra "pessimista" que això "pugui arreglar alguna cosa" i alhora critica que no hi té representació.