El llegat fosc d'Alberto Fujimori plana sobre les eleccions al Perú
Fa 20 anys que a la mateixa sala d'estar dues dones treballen sense descans per buscar una justícia que no arriba al Perú. L'ONU les ha reconegut, a elles i a milers de dones peruanes, com a víctimes d'abusos contra els drets humans per les esterilitzacions forçades implementades per l'estat peruà durant el govern del llavors president Alberto Fujimori.
Sota el pretext d'un control de natalitat i poblacional, milers de dones van ser incitades a operar-se, enganyades per les autoritats sanitàries peruanes entre el 1995 i el 2000. Es van practicar lligadures de trompes, especialment a dones del món rural i indígena, en condicions d'insalubritat i mala praxi mèdica. Unes operacions que els van deixar seqüeles físiques i mentals permanents.
En dona fe a 3CatInfo una d'aquestes dones, la María Elena Carbajal, una de les portaveus de l'Associació Peruana de Víctimes d'Esterilitzacions Forçades. "Vaig anar a l'hospital a donar a llum el meu quart fill i em van esterilitzar aquell mateix dia. Ho van fer amb amenaces, dient que amagarien el meu fill per condicionar-me. Em van dir que si no acceptava lligar-me les trompes, no me'l portarien", relata entre llàgrimes a casa seva, als afores de Lima.
L'esterilització va afectar aquestes dones a molts nivells:
A moltes de nosaltres, les nostres parelles ens van abandonar perquè ens van considerar incapacitades.
La por del retorn del fujimorisme
Des de l'Associació de Víctimes d'Esterilitzacions Forçades alerten del perill que, segons creuen, podria suposar el retorn d'un Fujimori al poder, en aquest cas Keiko Fujimori, la filla del president del Perú entre els anys 1990 i 2000, Alberto Fujimori. Ell va ser qui va portar a terme aquesta política de control de la natalitat, entre altres suposats abusos durant el seu mandat. Els abusos que s'han pogut demostrar judicialment el van portar a la presó, sentenciat per casos d'assassinats i repressió.
Per a molts peruans, el seu govern va ser un horror, una dictadura genocida. Però per a d'altres, Alberto Fujimori va ser un heroi nacional que va salvar el país del caos financer, va eliminar la hiperinflació i va alliberar el Perú de l'horror que suposava el terrorisme de Sendero Luminoso. Per a aquests peruans, que Keiko Fujimori pugui ser presidenta és el millor que li podria passar al Perú.
Ho explica des de Lima i acabat d'arribar de Cusco, la localitat on es troben les ruïnes del Machu Picchu, Valentín Paniagua, seguidor de Keiko Fujimori. Ha fet 1.000 km en autobús amb altres fujimoristes per veure en directe Keiko Fujimori en el seu míting de tancament de campanya a la capital peruana. Paniagua confia que la filla revalidarà el mandat del pare: "Gràcies a El Chino, el Perú va recuperar la pau; ell va fer molt per als peruans de l'interior."
"Durant les inundacions es va posar al capdavant, mai ens va abandonar i gràcies a ell vam poder viure millor.
En aquestes eleccions presidencials del país andí, els peruans han de triar entre dos models oposats de país. El model conservador de Keiko Fujimori es basa en la mà de ferro contra la inseguretat i en l'aposta per fer més retallades a l'Estat i més inversió privada. Un model conservador populista que té molts seguidors. De fet, Keiko Fujimori va ser la més votada amb diferència a la primera volta i opta per quarta vegada a la presidència del Perú.
L'esquerra també mira al passat
El seu rival a les urnes és el psicòleg i exministre Roberto Sánchez, abanderat de l'esquerra peruana. Reivindica les polítiques de l'expresident progressista Pedro Castillo i assegura que va ser acusat injustament d'intent de cop d'estat.
Castillo es troba a la presó precisament per això, un fet que li va costar ser destituït en ple mandat pel Congrés del Perú. Diu que vol per al Perú una reforma constitucional que porti el país cap a un estat del benestar social, aprofitant més i millor els recursos que genera la mineria, una de les grans riqueses del país andí. Aposta per un estat amb polítiques socials progressistes i ha promès acabar amb la impunitat i la corrupció, diu, de la classe política peruana.
Els peruans han de triar entre esquerra o dreta, en un país que viu en una crisi permanent des de fa anys, amb vuit presidents en deu anys quatre presidents en aquesta legislatura que ara acaba. Les enquestes parlen d'una segona volta a les urnes frec a frec, vot a vot: una lluita electoral de màxima tensió. I la por de no pocs peruans és que qui perdi les eleccions no reconegui els resultats, cosa que podria abocar el Perú a una crisi encara més greu.
La clau d'aquestes presidencials la tenen els votants indecisos i abstencionistes. Els qui no van votar en primera volta, tot i que el sufragi és obligatori al Perú, representen el 25% del cens. Mobilitzar-los per anar a votar i seduir-los determinarà els resultats.