El Maresme localitza les 10 rieres on cal actuar amb prioritat per reduir el risc d'inundació

Al Maresme hi ha 105.000 persones exposades als efectes de les inundacions en cas de temporal. Són dades que s'extreuen d'un estudi fet pel Consell Comarcal. Aquest organisme ha analitzat les 65 rieres de la conca hidrogràfica, una per una, per identificar les vulnerabilitats i decidir quines actuacions són prioritàries per reduir el risc d'inundació, sobretot a les zones més poblades i amb més activitat econòmica.

L'estudi és la base del nou Pla Director d'Actuacions per a la Gestió Integrada de les Rieres del Maresme. És un pla a llarg termini, fins al 2050, en què s'ha calculat que calen 685 milions d'euros per adequar les rieres a la nova situació territorial i al canvi climàtic.

D'aquests, 500 s'invertirien a trams urbans --que gestionen els municipis--, i 185 a no urbans, que gestiona l'Agència Catalana de l'Aigua. En aquest sentit, des del Consell Comarcal es considera imprescindible fer una gestió integral, és a dir, al llarg de tot el recorregut de la riera. Ho explica la consellera de Medi Natural, Marta Gómez:

"El que busca el pla és una manera de gestionar diferent, no com s'ha fet fins ara, per trams.

 Una mateixa riera passa per diferents municipis. Què acaba passant a dia d'avui? Doncs que actues en un tram i potser fins d'aquí tres anys no actues en el tram de més avall i això no té cap mena de sentit.

Per això el pla director fa una priorització. La gestió que es fa ara no és òptima perquè s'està abordant per pedaços, per trams, quan s'hauria de gestionar de manera integral per disminuir la perillositat.

El pla ha establert un rànquing de rieres en què cal actuar, prioritzant les més urgents, en funció del risc per a la població, l'impacte econòmic potencial, l'estat de la riera i la complexitat de l'actuació. Són aquestes: 

La riera d'Arenys, el rec Viver (Malgrat/Palafolls), la riera d'en Cintet (Vilassar de Mar), la riera de Cabrils, la riera de Premià, la riera de Palafolls, la riera d'Argentona, la riera de Sant Domènec (Canet de Mar), la riera de Santa Susanna i la riera de Calella. 

Aquest és el nivell de perill detectat i el potencial impacte en persones, infraestructures i activitat econòmica.

Com intervenir-hi

Pel que fa al tipus d'obres que es volen posar en marxa, també hi ha un canvi cap a solucions que van més d'acord amb la natura. El gerent de l'Agència Catalana de l'Aigua explica que s'ha de deixar de pensar en formigó i en grans obres d'infraestructures hidràuliques per adoptar solucions basades en la natura:  

Accions com el manteniment de lleres i basses de laminació, o augmentar les planes d'inundabilitat. O sigui, fer alguna cosa més coordinada amb el territori i amb una mirada més ecològica que la que hi ha hagut fins ara.

El pla director vol donar informació i eines als ajuntaments per facilitar la presa de decisions.

Un aspecte important és on urbanitzar i on no. A Arenys, un grup de veïns han fet una plataforma per demanar que no es construeixi a la part alta del rial de sa Clavella. Consideren que si es tira endavant el projecte --uns 250 habitatges--, el sòl quedarà impermeabilitzat i l'aigua baixarà amb més força del que ja ho fa ara cap a zones més baixes del municipi. L'Ester Soler n'és membre:

Ara mateix ja és perillós. Som en una zona on hi ha una escola infantil, hi ha un institut una mica més amunt, un camp de futbol, una llar d'infants; tot està en aquest pas.

Van buscar informació sobre la inundabilitat de tota la zona als mapes de l'Agència Catalana de l'Aigua --el visor de l'ACA--, però no en van trobar. Per això van fer ells mateixos un estudi hidrològic de com afectaria la urbanització a tot el rial de sa Clavella. En Pau Ferrer, geòleg, ho explica:

"Actualment, és una zona de prats i de bosc i matollars. Aquesta zona té l'avantatge, quan plou, que la majoria d'aigua s'infiltra. En canvi, si s'acaba urbanitzant, tota l'aigua anirà fins al rial i del rial baixarà cap avall."

Amb la urbanització multipliquem per cinc la possibilitat que hi hagi una rierada prou gran per endur-se algú que travessa el rial.

Des de l'Ajuntament d'Arenys de Mar, asseguren que el sector de Lourdes sud 2 compta amb l'aprovació en pla parcial per part del consistori amb informes de l'ACA i de la Generalitat. Tot i això, quan es presenti el projecte d'urbanització, adjuntaran l'informe fet pels veïns a l'ACA perquè hi doni el vistiplau. Segons l'alcalde, Estanis Fors, al municipi li interessa desenvolupar la zona per temes de mobilitat i benestar social --es faran pisos de protecció oficial:

Però evidentment no a qualsevol preu ni a costa de la seguretat de ningú, perquè tenim clar que, com més avall, més problema i, per tant, la nostra part d'un rial està plena de gent i el tram final és molt estret, molt més que a la part de dalt.

A més de la pressió urbanística, el risc d'inundació a les rieres del Maresme va associat a la falta de manteniment, acumulació de vegetació que dificulta el pas de l'aigua i ponts o passeres que actuen com a coll d'ampolla. I, òbviament, l'augment de la freqüència de pluges fortes en poc espai de temps, associades a la crisi climàtica.