La Casita de Bad Buny: de les contradiccions polítiques a una masculinitat que s'adapta al canvi

Que no s'és menys feminista per escoltar reggaeton és un debat que ja hauria d'estar superat. Ho diu bona part de la gent que escolta Bad Bunny i també la sociòloga Silvia Díaz, amb qui hem analitzat l'última polèmica al voltant de l'artista.

Ja fa dies que els concerts que Bad Bunny ha fet a Barcelona i a Madrid inunden les xarxes amb vídeos i fotos de l'espectacle. Un dels dos escenaris instal·lats perquè l'artista interpreti els seus temes es coneix com la Casita, una rèplica d'un habitatge tradicional de Puerto Rico, el seu país natal.

Allà, Bad Bunny no està sol: és un lloc VIP reservat per a influenciadors, actors, models i, fins i tot, alguns jugadors del Barça. També hi convida diverses noies triades entre el públic que comparteixen un factor comú: responen a uns cànons de bellesa molt concrets i normatius.

Aquest fet ha aixecat polseguera i ha obert un debat sobre representació, classe social i coherència amb la imatge pública de Bad Bunny, una de les figures més influents de la cultura popular actual i sovint presentada com una veu progressista dins la música urbana.

De fet, l'artista s'ha diferenciat d'altres cantants de reggaeton per trencar amb certs models tradicionals de masculinitat a través de la seva manera de vestir, les lletres amb fons més polític, i el seu posicionament al costat de la comunitat LGTBIQ+ i clarament en contra de les violències masclistes.

Bad Bunny utilitza la Casita com un símbol polític més i la seva estètica no és casual: "Serveix per representar les persones de classe treballadora a Puerto Rico, per fer-los un homenatge", explica Díaz. Per aquest motiu, encara grinyola més que "hi porti persones riques i famoses com jugadors de futbol, cantants o actrius".

Per Díaz, hi ha una tensió molt evident entre el simbolisme de l'espai i les persones que l'ocupen: "Sembla que es vol fer una reivindicació de classe al mateix temps que porta famosos que no han pagat l'entrada, quan hi ha molta gent que s'ha gastat molts diners per aquest concert".

La polèmica de la Casita també treu a la llum les diferències d'accés a la cultura en un moment en què els preus dels concerts i les dificultats per aconseguir una entrada són objecte de debat.

"Mai s'ha servit tan clarament en safata la diferència de classes que hi ha a l'accés cultural" pel fet de convidar a un dels llocs més privilegiats del concert persones que no han pagat cap entrada.

Contradiccions que desmunten expectatives

Les crítiques han titllat Bad Bunny i el seu espectacle de classista i masclista. Això, per la sociòloga, entra en conflicte amb part del discurs que l'artista ha construït els últims anys:

Però després, a la Casita, "veiem cossos molt normatius, noies elegides a dit d'acord amb com és el seu cos i la roba que vesteixen".

Contradiccions com aquesta, segons Díaz, són intrínseques a l'ésser humà: "Potser exigim una puresa als artistes i quan fan alguna cosa contradictòria ens posem les mans al cap com si nosaltres no actuéssim o tinguéssim valors contradictoris."

De fet, considera que si aquesta polèmica ha agafat per sorpresa molta gent és perquè s'havien posat moltes expectatives al cantant porto-riqueny: "Crec que s'ha posat molta esperança en el que pot representar o significar Bad Bunny."

Per a Díaz, el públic tendeix a convertir determinades figures culturals en referents polítics o morals, però "estem parlant d'un home blanc, heterosexual i milionari que vol seguir guanyant diners", afirma.

Masculinitats que s'adapten a l'entorn

La sociòloga defensa que les masculinitats dominants són capaces d'adaptar-se als canvis socials sense deixar necessàriament de reproduir determinades dinàmiques de poder, i creu que això és el que pot haver passat amb Bad Bunny:

"Ara hi ha un entorn on se celebren les coses més progressistes, per tant, s'adapta i adopta certs mantres que l'ajudaran a continuar sent mainstream", afirma.

Tot i aquests canvis, continua formant part "d'una indústria molt masculina" i "reprodueix patrons i conductes d'una masculinitat hegemònica".

Després de la polèmica, Bad Bunny ha rectificat i ha convidat a la Casita perfils diversos:

Díaz creu que arriba tard, però celebra que la pressió faci canviar les coses. Opina, però, que és un debat que "genera entreteniment" i que cal posar el focus en qui realment té el poder: "Hem d'exigir més als polítics, que poden canviar la nostra realitat."

Afirma que "la cultura popular és molt important perquè no només reflecteix la societat sinó que ajuda a construir-la, però cal mesurar esforços i pensar qui té el poder de canviar les coses".

I sentencia: