El ministeri publica els resultats PISA de Catalunya, tot i que no són vàlids ni comparables
Redacció
El Ministeri d'Educació ha publicat aquest matí els resultats de l'informe PISA, que elabora l'OCDE. Són unes proves que es fan cada tres anys als alumnes de 15 anys en tres competències essencials: lectura, matemàtiques i ciències.
Tot i que l'organisme internacional ha decidit no publicar les dades de Catalunya per l'error en la mostra d'alumnes que van fer la prova, el ministeri les ha difós amb el coneixement previ de l'OCDE i amb una advertència: "Les dades no han de ser utilitzades per establir comparacions amb altres territoris o altres edicions de PISA".
Segons l'informe fet públic, Catalunya obtindria uns resultats per sobre de la mitjana espanyola i de l'OCDE. Ara bé, aquests resultats no són comparables, ja que no se sap quins resultats obtindrien la resta de comunitats autònomes si haguessin exclòs de la mostra un 23,2% dels alumnes, com ha passat a Catalunya, en comptes del 5% marcat per l'organisme.
En una compareixença aquest migdia sobre l'inici de curs, la consellera d'Ensenyament, Esther Niubó, no ha volgut valorar els resultats "ni per bé ni per malament". I ha remarcat que "seria política ficció". Amb tot la consellera ha assumit la debacle dels resultats, després que Espanya hagi patit una patacada històrica i hagi retrocedit l'equivalent a un curs en comprensió lectora i gairebé un curs sencer en matemàtiques.
Niubó ha destacat que no "podem estar contents d'aquests resultats" i ha assegurat que aquest curs es treballarà especialment per augmentar la competència lectora i oral dels alumnes. A banda la consellera, ha demanat obrir un debat a totes les veus de la comunitat educativa, també a les famílies.
Els experts qüestionen la publicació de les dades catalanes
Els motius que l'OCDE permet per excloure alumnes són, per exemple, alguna discapacitat o falta de domini de la llengua. Dels 591 alumnes que en van quedar fora a Catalunya, 6 van ser per discapacitat física, 92 per domini insuficient de la llengua, i la gran majoria, 493, per discapacitat cognitiva, conductual o emocional.
Experts consultats per 3CatInfo alerten dels perills que l'informe PISA publiqui les dades dels resultats catalans tot i que l'OCDE hagi certificat que no són concloents.
La investigadora en desigualtats educatives de la Universitat de Barcelona Sheila González Motos explica a 3CatInfo que els alumnes que van fer l'examen no representen el conjunt de l'alumnat català.
"S'ha tret de la fotografia precisament aquella part de l'alumnat a qui li anava pitjor", i per això els resultats obtinguts són millors que els reals per al conjunt del sistema.
Per aquest motiu es tracta d'una imatge esbiaixada que no s'hauria d'haver publicat.
D'altra banda, el professor de polítiques educatives de la UPF Francesc Pedró hi afegeix una xifra que dimensiona el problema.
Es va excloure un alumne de cada quatre de la mostra catalana, una proporció que fa que les dades no siguin de cap manera una fotografia fidedigna del sistema educatiu.
Pedró considera que el més prudent hauria estat no publicar-les, o fer-ho únicament per acreditar que la prova es va dur a terme, sense pretendre extreure'n cap anàlisi útil.
L'expert alerta que l'efecte més probable serà la confusió, "ja que alguns mitjans i les xarxes socials tractaran aquestes xifres com si fossin representatives de Catalunya", cosa que generarà un soroll que considera del tot injustificat.
Les proves per avaluar Catalunya
Com que no es tindran nous resultats fins al setembre del 2029, l'última dada comparable per a Catalunya torna a ser la del 2022. Per tant, la sèrie històrica quedarà tallada.
Tot i que les PISA són unes proves de referència a nivell internacional, Catalunya compta amb altres proves d'avaluació com les competències bàsiques, que també es fan als alumnes de quart d'ESO.
A les últimes, ja es podia començar a veure la patacada general. Els resultats van concloure que els alumnes catalans acaben l'ESO suspenent en anglès, mates i ciències.
El 2018, l'any d'inflexió
L'informe PISA es fa des de l'any 2000, però Catalunya hi participa amb mostra pròpia des de la segona edició, el 2003.
El millor moment pel que fa als resultats dels alumnes catalans va ser el 2015. En les tres competències avaluades –matemàtiques, ciències i comprensió lectora– es va arribar a superar els 500 punts.
A partir del 2018 va començar el retrocés. I no només a Catalunya: també van baixar les mitjanes espanyola i de l'OCDE. Aquest any els resultats en comprensió lectora es van invalidar a tot l'Estat per una incidència en la prova, que es feia amb ordinador.
La gran davallada va arribar a l'últim informe PISA, fet el 2022, que va registrar un daltabaix tant a Catalunya com a Espanya i a l'OCDE.
El rendiment dels alumnes de quart d'ESO després de la pandèmia va caure en picat en les tres matèries analitzades. A Catalunya, tot i ser un dels territoris on les escoles van estar tancades menys temps, es van encendre totes les alarmes.
La caiguda era tres tres vegades més gran que en el conjunt de l'Estat. Es va retrocedir 12 punts en ciències, 21 en matemàtiques i 38 en comprensió lectora.
Els del 2022 van passar a la història com els pitjors resultats, tant a Catalunya com a Espanya, però aquests últims han tornat a marcar un rècord espanyol.