El narco té proveïdors catalans: al descobert una empresa que abastia traficants de marihuana
Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil han desarticulat per primera vegada una organització que proveïa de material de cultiu de marihuana directament a grans grups de narcotraficants.
L'organització criminal operava sobretot des del Camp de Tarragona, amb dos centres de distribució a Tarragona i Torredembarra, i en tenia un altre a Granada.
Actuava sota una trama empresarial que de portes enfora estava dedicada a la venda de productes per al cultiu casolà de marihuana. En realitat, però, subministrava de manera coordinada el material necessari per a la instal·lació i manteniment de plantacions de marihuana a gran escala a grups dedicats al narcotràfic.
En l'operació coordinada pels dos cossos policials el 21 d'abril es van fer 13 entrades i escorcolls al Camp de Tarragona i la província de Granada. Es van detenir quatre persones, que no tenien antecedents, i n'hi ha dues més que se les està investigant. Entre els detinguts hi ha els caps de l'organització.
Per primer cop s'acredita un entramat que abasteix el narco
Malgrat que en l'anomenada operació "Krippy" no s'ha intervingut droga, els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil li han donat molta importància perquè és la primera vegada que s'ha pogut acreditar que hi ha un sector d'economia submergida implantat a casa nostra que es nodreix del cultiu de la marihuana.
Sovint Mossos d'Esquadra ha advertit, a més del moviment d'armes de foc que comporta aquest sector, del perill que Catalunya es converteixi en una "narcosocietat". El que destapa aquesta operació es podria considerar un primer símptoma.
El subinspector dels Mossos Marc Bayon descriu aquesta operació com un "atac sobre un node de distribució" d'una "segona capa" d'aquesta activitat delictiva.
Acredita la infiltració en el teixit econòmic del nostre país per part d'organitzacions criminals dedicades exclusivament a subministrar la resta d'organitzacions de narcotràfic i cultiu massiu.
S'ha pogut documentar que aquest grup abastia almenys sis grans grups de narcotraficants diferents, perquè la policia ha trobat albarans d'aquesta empresa en les entrades i escorcolls a diverses plantacions il·legals.
Un negoci legal com a tapadora i una comptabilitat B
La part legal funcionava com un "garden" i una ferreteria especialitzada en el cultiu per a l'autoconsum de marihuana, l'anomenat "grow shop", que proveïen a comerços minoristes. Facilitaven adobs, ventilació, llums o sistemes de reg.
En la seva activitat lícita declaraven guanys de 15 milions d'euros. Però hi havia una caixa B i un negoci ocult de subministrament a gran escala d'aquest material de cultiu a narcotraficants internacionals amb plantacions interiors.
Els oferien un servei integral, proporcionant tots els elements necessaris per a la instal·lació de cultius il·legals, com ara il·luminació, control ambiental o reg.
Durant mesos van vigilar els magatzems de distribució de les empreses a Granada, Tarragona i Torredembarra. Els investigadors de seguida van veure que les dades de facturació declarades a Hisenda no quadraven amb el volum de tràilers i de furgonetes blindades de recollida d'efectiu que setmanalment entraven als magatzems, com relata Bayon: "Hi ha una part d'aquest negoci que no encaixa".
És aquí quan comencem a fer anàlisi en profunditat, anàlisi econòmic, intervencions i veiem que no casa el que compren amb el que en aparença venen.
En aquest punt, es comença a investigar a fons l'entramat i el negoci lucratiu. La policia ha pogut acreditar que en tres anys van arribar a moure 80 milions d'euros en diner negre.
Una estructura petita i discreta
La xarxa tenia una estructura petita i molt clara. El capità de la Guàrdia Civil, Pedro Valero, detalla que un dels líders s'encarregava diàriament de fer "diversos ingressos d'efectiu inferiors a 1.000 euros" en diversos comptes de diferents entitats bancàries.
Per altra banda, un altre membre s'encarregava de contactar i comunicar-se amb els clients finals d'aquestes organitzacions criminals, que Valero apunta que eren sobretot d'origen albanès.
Un altre dels integrants feia funcions "de comercial", i s'encarregava de la "captació de nous clients". També hi havia un quart membre, de menys pes, que feia feines de control de factures.
El negoci els anava molt bé i, en converses telefòniques intervingudes i correus electrònics, s'ha pogut detectar una preocupació perquè no sabien què fer amb tant d'efectiu. De fet, van arribar a obrir una oficina a Alemanya, per facilitar el blanqueig, perquè allà l'ingrés d'efectiu no està tan limitat.
La discreció extrema també ha estat un dels trets característics d'aquesta xarxa. Com a mostra, en els albarans d'entrega dels materials per a engegar plantacions no hi apareixia mai l'adreça correcta d'entrega. Això obligava el transportista a trucar per conèixer el lloc d'entrega final, que no se li compartia fins al darrer moment.