El pacte forçat pels jutges que no convenç tothom

La reforma de la llei de política lingüística pactada al Parlament ha indignat els sindicats convocants de la vaga per reivindicar el català a les escoles. La Intersindical ho qualifica de "pacte de la vergonya" i la USTEC parla de rendició del conseller Cambray, que segons el sindicat acata la sentència del 25%.
 
Aquests sindicats exigeixen la retirada de la proposta, la dimissió del conseller d'Educació i que es convoqui el comitè de vaga del 23M, on hi ha representada la majoria sindical de l'educació catalana, per negociar un projecte lingüístic únic per a tot el país que blindi el model d'immersió i que reforci el català com a llengua vehicular de l'ensenyament.

No tothom pensa igual 

El rebuig davant la proposta presentada ahir al Parlament no és unànime entre els sindicats. Comissions Obreres valora positivament aquesta iniciativa de buscar un consens ampli entre els grups parlamentaris per donar resposta a la sentència del 25%.

Demana, però, ampliar aquests suports amb les organitzacions socials i de la comunitat educativa.

A l'altra banda, hi ha entitats i plataformes com Escola de Tots, que ja ha avançat que instarà a l'execució forçosa de la sentència i que espera que s'apliqui en el termini més breu possible. Al seu entendre, cap modificació legislativa pot substituir el compliment efectiu de la sentència.

El Departament d'Educació mou fitxa

Mentrestant, el Departament d'Educació ha enviat una comunicació al TSJC en què explica les accions que ha fet amb l'objectiu de reforçar el model d'escola catalana i dotar de més seguretat jurídica els projectes lingüístics dels centres. 

Manté que elaborarà un nou decret sense percentatges que garantirà el domini i coneixement de les dues llengües i que tindrà en compte el context sociolingüístic dels centres i les dinàmiques de l'aula. I aquí, com assenyala un informe del síndic de greuges, fan saber al tribunal que l'ús del català està en regressió també als centres educatius.

El consens polític, esquerdat

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha defensat el pacte acordat pel PSC, Esquerra, Junts i En Comú Podem per reformar la llei de política lingüística com un bon acord i demana al seu soci de govern que es replantegi el no al pacte sobre el català a l'escola. 

"La gran virtut d'aquest acord és l'ampli consens polític. I jo estic convençut que aquesta feina que s'ha estat fent en les darreres setmanes es revaloritzarà per part de tots els grups parlamentaris.

Per tant, tot l'esforç que haguem de fer serà fet, però compto que els quatre grups parlamentaris que han impulsat amb molta responsabilitat aquest acord, continuaran donant-hi suport, com no pot ser d'altra manera."

El text entrat al Parlament preveu que el català es mantingui com a llengua vehicular i se situa el castellà com a llengua d'aprenentatge a les escoles, però sense fixar cap percentatge d'ús. 

En unes declaracions a "El matí de Catalunya Ràdio", la diputada d'Esquerra Mònica Palacín ha acusat Junts de partidisme.

"Creiem que no es pot posar al davant un interès de partit, per damunt de la necessitat que tenim de protegir el català. I, per tant, creiem que això ha de tirar endavant."

En la mateixa línia, el cap de l'oposició, el socialista Salvador Illa, reclama a Junts seriositat i que posi els interessos del país per sobre dels de partit.

"Tinguem, si us plau, alçada de mires. Posem al davant els interessos del país, els interessos de la societat catalana davant dels interessos més corporacistes d'un partit."

Des dels comuns, el ministre d'Universitats, Joan Subirats, ha aplaudit la reforma de la llei de política lingüística. També ho ha dit en una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio".

"A mi em sembla que és una línia molt adequada per treure la llengua d'aquest pim-pam-pum en l'àmbit polític i judicial."

Fonts de Junts per Catalunya, que a última hora es van despenjar de l'acord, han explicat que obriran converses amb entitats i sindicats de l'ensenyament i que un cop ho hagin fet avaluaran què fan. En tot cas, descarten afegir-se a la proposició de modificació de la llei d'educació que va presentar la CUP.

Les mateixes fonts consideren que la proposta presentada pels quatre grups s'acosta massa als plantejaments defensats pel PSC i creuen que és un error que no es busqués el consens amb els sindicats de l'ensenyament. 

La CUP acusa el govern de carregar-se la immersió lingüística. Ho ha dit també a "El matí de Catalunya Ràdio" el diputat Carles Riera.

"És una proposició que segur que s'ha pactat a Madrid i a Barcelona. És, en definitiva, un pacte d'Estat i un pacte de partits que va contra el consens majoritari de la nostra societat i la nostra comunitat educativa, que està a favor de mantenir i aplicar la immersió lingüística."

L'exconsellera d'Educació Irene Rigau, que ha estat al darrere de les negociacions per l'acord sobre el català a l'escola, confia que Junts per Catalunya acabarà tornant al consens.

Rigau atribueix les crítiques al pacte de membres de Junts al fet que no tots els diputats del grup parlamentari devien tenir constància de l'acord.

Rigau, que va estar al capdavant del departament quan governava Convergència i Unió, també ho ha dit a "El matí de Catalunya Ràdio". 

"Com que és un tema tan sensible, amb el qual s'ha fet tanta demagògia al Parlament --perquè recordem que Ciutadans ens ha portat a una politització de la llengua exacerbada--, s'ha fet amb tanta discreció que segurament va agafar per sorpresa a molta gent. 

I avui en dia, en lloc de fer una lectura atenta dels textos i preguntar els dubtes que generen,  se te'n van els dits al tuit."

La veu de les entitats

Per la seva banda, Òmnium Cultural demana que els canvis sobre la llengua a l'escola es pactin amb la comunitat educativa i les entitats civils que defensen el català, perquè es tracta, diuen, d'un consens de país que no es pot forjar només en l'àmbit dels partits polítics.

En un comunicat, Òmnium concreta que l'acord s'hauria de consensuar en el Pacte Nacional per la Llengua. L'entitat subratlla que la seva prioritat és protegir el model d'escola que té el català com a llengua vertebradora i que continuarà defensant-lo als tribunals quan calgui.

En un comunicat, l'Assemblea Nacional Catalana es mostra completament contrària a la modificació de la llei de política lingüística proposada per ERC, Junts, el PSC i els comuns.

Consideren que s'ha introduït el castellà com a llengua vehicular a l'escola tal com imposava la justícia i que es converteix la imposició espanyola en llei catalana. Per això, l'ANC anuncia que vol fer mobilitzacions en contra de la reforma anunciada pels quatre partits, coordinant-se amb sindicats i entitats que defensen l'escola en català.